Imatge creada per la Campanya Internacional pels Drets Humans de l'Iran.
Aquesta publicació es va penjar a iranhumanrights.org [1] [2]i es publica a Global Voices en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran.
“El proper acord serà sobre els nostres drets civils” va ser una de les consignes que la gent corejava a Teheran durant les celebracions al carrer, hores després que s'arribés a un acord nuclear el passat 2 d'abril.
Durant la seva campanya electoral, el president Hassan Rouhani [3] va prometre en diverses ocasions respectar els drets dels ciutadans, posar fi a l'arrest domiciliari dels líders del Moviment Verd i alliberar tots els presoners polítics. No obstant això, dos anys després d'assumir el càrrec, la major part d'aquestes promeses no s'ha complert.
Alguns dels partidaris del president creuen que després de resoldre el conflicte nuclear, l'ambient canviarà i permetrà que s'acompleixin aquestes promeses, mentre que alguns dels seus detractors pensen que l'actuació del president indica que, malgrat les seves anteriors declaracions, els drets humans no formen part de l'ordre del dia de l'administració.
La Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran ha entrevistat alguns eminents iranians que representen diferents professions, com advocats, escriptors, directors, analistes, professors d'universitat i artistes, sobre els efectes de l'acord nuclear en l'estat dels drets fonamentals i les llibertats al país.
Mahmoud Dolatabadi, autor i novel·lista: L'esperança és l'única opció
Com molts altres ciutadans, jo també espero que el pacte nuclear canviï una mica la situació del país. En els seus discursos i promeses durant la campanya electoral, Hassan Rouhani va dir que prestaria atenció als temes culturals. Hem de suposar que si troba una oportunitat, segurament ho farà. L'única opció és tenir esperança.
Mohammad Saleh Nikbakht, advocat pels drets humans i acadèmic: No tornarem pas a l'època de Khatami [4]
Si s'arriba a un acord nuclear en juny, les condicions econòmiques de l'ran milloraran. Una millora econòmica afectarà naturalment a la llibertat política. Tot i així, seria un error esperar que s'obrin les portes per als iranians i que la llibertat que solia existir al principi de la presidència de Mohammad Khatami es reinstal·li. Les condicions de la societat iraniana s'han de mesurar per les seves característiques actuals. Penso que després de l'acord (nuclear) sens dubte en algunes zones començaran a prendre forma certes solucions en direcció a la llibertat, i que la situació dels drets civils, o el que s'ha denominat “els drets del poble” en la constitució iraniana millorarien, al menys una mica.
Naghmeh Samini, professor de dramatúrgia i drama de la Universitat de Teheran: Millors condicions pel teatre
Seria impossible no esperar efectes o millores en l'ambient artístic i cultural del país després d'un acord nuclear. Per exemple, després del pacte nuclear, les relacions entre els grups de teatre iranians amb grups d'altres països sens dubte milloraria. El nostre problema actual és traduir les obres iranianes a altres idiomes, estar en contacte amb altres grups de teatre d'altres països, i actuar a l'estranger. Independentment del que vol fer el govern, penso que després d'un pacte nuclear i de la millora en les relacions de l'Iran amb occident, aquestes coses passarien de manera automàtica per als grups de teatre professional i infantil a l'Iran, i l'ambient de treball milloraria. Un altre tema és si després de l'acord, la situació econòmica del país milloraria, i això, naturalment, afectaria la situació cultural.
Ghasem Sholeh Sadi, advocat, exparlamentari, exprofessor de dret internacional i expresoner polític: No sóc optimista
Dubto que el pacte nuclear tingui un impacte positiu de cara a resoldre problemes de drets humans al país, perquè hi ha diverses raons per a l'actual situació dels drets humans a l'Iran. En part és degut a una diferència de punts de vista ideològics. Per exemple, els oficials iranians veuen la tortura i les Qisas (sentències de mort com a represàlia per l'assassinat) de les que es parla en la Declaració Universal dels Drets Humans com una contradicció amb les nostres lleis. Un altre punt és que a l'Iran no hi ha mecanismes de vigilància per supervisar que realment s'apliquin els drets humans.
Quan Hassan Rouhani va arribar a ser president, s'esperava que la societat respectés més els drets humans, però el nombre d'execucions indica que se n'estan duent a terme moltes més al país. Recentment, Ali Younesi, assistent especial de Rouhani, exfiscal de Teheran i ministre d'intel·ligència, va dir a l'Agència de Notícies d'Estudiants Iranians (ISNA) que a les presons i tribunals del país es violen drets humans. Per totes aquestes raons, no sóc optimista respecte a que l'acord nuclear tingui un gran impacte en la millora de la situació dels drets humans a l'Iran.
Massoud Shafiee, advocat: L'acord tindrà un impacte en les llibertats civils
Abans del discurs del Sr. Khamenei el passat 9 d'abril, jo no tenia pas una visió clara sobre aquest tema, però en el seu discurs va mencionar un factor clau que m'ho va deixar tot clar. Tot i discrepar del treball dels negociadors nuclears, va mencionar que l'acord encara es trobava en fase d'elaboració i que encara no s'havia fet un acord definitiu, i aleshores va dir que si l'acord finalment es duia a terme amb l'Iran satisfet i l'altre bàndol es mostrava honest, més endavant seria possible parlar d'altres temes amb els Estats Units i amb altres països occidentals. El que vaig entendre d'aquesta part del discurs del Líder Suprem és que després d'un acord nuclear, definitivament hi haurà obertures en altres parts de la societat, i això, sens dubte, també tindrà un impacte en les llibertats civils.
Kambozia Partovi, autor i director de cinema: El canvi no és la prioritat de Rouhani
Penso que canviar les estructures artístiques i culturals del país no és pas una de les prioritats de l'administració de Rouhani. Tot i així, quan l'Iran aconsegueixi un pacte nuclear, la situació econòmica del país millorarà, i naturalment, una millora econòmica derivarà en més inversió per a fer més pel·lícules. Però generalment, no és possible donar una opinió definitiva sobre si l'atmosfera cultural del país s'obrirà o no. Només puc dir que, sens dubte, després d'un acord nuclear les coses seran millors que ara, al menys els artistes continuaran la seva feina amb més pau en relació amb l'economia.
Fariborz Raisdan, economista, exprofessor d'universitat, expresoner polític: No hi ha cap canvi en les llibertats a causa de la manca de compromís del govern
Definitivament hi haurà una millora econòmica limitada, i una secció de la classe mitja experimentarà una millora moderada, però aquesta millora no salvarà pas els pobres del país. Actualment tenim 5,5 milions de persones a l'atur i el salari mínim mensual dels treballadors està casi un 50% per sota de la línia de la pobresa. Aquests problemes no es resoldran pas amb un acord nuclear i amb un acord amb els Estats Units i altres països. Fins i tot abans que la qüestió nuclear es convertís en un tema important ja teníem molta pobresa i atur al nostre país. Actualment, el 70% de la renda disponible del país està en mans del 5% de la població. Canviarà l'estructura política i econòmica del país desprès d'un acord nuclear? L'estructura econòmica de l'Iran està en mans de dues poderoses faccions, cadascuna de les quals controla una part de la potencia econòmica i lluita amb l'altra per aquest control. Respecte al segment de la societat amb baixos ingressos del que es preocupen treballadors i mestresses de casa, aquest acord no canviarà res per a ells.
Quant a l'expressió i els drets socials, ètnics i religiosos, res no canviarà gaire, perquè l'administració Rouhani no creu que les organitzacions sindicals i els partits polítics puguin ser actius, i no tolera que els intel·lectuals parlin lliurement i qüestionin els fonaments ideològics del poder, ni que defensin els drets humans. Creieu que el nostre problema sempre ha estat la qüestió de les sancions i les relacions amb els Estats Units? Per exemple, l'Associació d'Escriptors de l'Iran va ser represa durant anys, quan el senyor Rouhani era cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional. Crec que els drets humans com la llibertat d'associació, la llibertat d'expressió, els drets de les dones i l'eliminació de la discriminació per gènere, ètica i religió no són compatibles amb la ideologia dominant. Per exemple, en el cas dels drets de les dones, després de tant de temps encara parlem de si les dones poden o no anar als estadis esportius. Diuen que això és degut a que la policia no pot assumir la responsabilitat de cuidar la seguretat de les dones en els estadis. Com és que la mateixa policia pot prendre mesures contra una dona que no porta el hijab (vel islàmic) perfectament col·locat?
Sadegh Zibakalam, analista polític i investigador: Els canvis només tindran lloc a llarg termini
Penso que l'acord nuclear influirà en una millora de les condicions del país, però no a curt termini, sinó més bé a llarg termini. I això per la senzilla raó que l'acord ajudarà a reduir les tensions i a millorar les relacions entre l'Iran i els països occidentals i els Estats Units, i això ajudarà directament a la millora de molts problemes a l'Iran. Pel contrari, mentre existeix una relació de tensió i odi entre l'Iran i altres països, al país li falta l'energia necessària per a fer canvis interns.
Quant a la possible obertura de l'ambient artístic i cultural i la llibertat d'expressió, penso que si els intel·lectuals, l'elit, els estudiants universitaris i els artistes no exigeixen que Hassan Rouhani abordi aquests temes, no passarà res. Se l'ha d'empènyer en aquesta direcció. Si se'l posa sota pressió, definitivament es veurà obligat a prestar atenció a crear un canvi en la situació cultural i artística.