Rana tharus – El blanc platejat queda sorprenent i preciós en combinació amb els vestits de colors i els xals negres. Imatge de Solveig Boergen. Utilitzada amb permís.
Els rana tharus [1], el poble nadiu de Kailali i Kanchanpur a l'oest del Nepal, havien estat terratinents rics, però al llarg del temps també han estat testimonis de saquejos, invasions i discriminacions.
Els pobles aïllats on viuen han patit saquejos [2] de forma regular per part de bandits. Els tharus van ser desplaçats [3] quan es va ampliar la reserva natural de Shuklaphanta i molts van perdre les seves terres ancestrals com a conseqüència d'un programa de colonització de terres. Els tharus de Xitwan van passar a ocupar només un 14 % de la seva zona després que un programa contra la malària [4] ruixés amb DDT (dicloro difenil tricloroetà) els voltants les cases on vivien. Anteriorment, havien ocupat gairebé el 90 % de la zona.
És difícil trobar documents escrits sobre els rana tharus perquè han viscut aïllats. Bikram Rana escriu al seu blog [2] el següent:
In India Rana Tharus of Khiri, and Nainital are under scheduled tribes [5]. In case of Nepal in terms of habitats Rana Tharus are the native residents of Kailali and Kanchanpur since 16th century and are the first settlers of the two districts later they were joined by Dangauras of Dang [6] and after the eradication of malaria [4] and resettlement plan of Panchayat regime [7], Khasiyas [8] [tribes] joined.
A l'Índia els rana tharus de Khiri i Nainital són tribus reconegudes [9]. En el cas del Nepal, en termes d'hàbitats, els rana tharus són els residents nadius de Kailali i Kanchanpur des del segle XVI i són els primers pobladors de les dues regions, als quals més tard es van unir els dangauras de Dang [6]i, després de l’eradicació de la malària [4] i el pla de reassentament del règim Panchayat [7], les tribus khasiyas [8].
No obstant això, malgrat totes les adversitats, no han oblidat la seva cultura i tradició. La seva forma de vida continua sent diferent, i els seus vestits i ornaments tradicionals són una delícia per a qualsevol fotògraf i dissenyador.
Solveig Boergen [10], un fotògraf alemany que viu i treballa al Japó, va viatjar a Kanchanpur, a l'oest del Nepal, per captar la vida quotidiana dels rana tharus. Aquí hi ha el que va veure:
A mesura que el sol treu el cap per la finestra de la casa de fang, una dona gran rana s'ocupa de preparar el menjar. Els raigs il·luminen l'entorn i el racó de la cuina fosc es converteix en un retrat pintat en ocre.
Les feines del matí comprenen netejar i portar el bestiar a l'aire lliure.
Les tasques del matí comprenen netejar i portar el bestiar a l'aire lliure.
Una jove ajuda a cuidar les cabres i a portar herba als animals.
Una dona amb una brusa brillant s'asseu en un bressol de corda i fa figures de fang perquè hi juguin els seus néts durant el proper festival. S'inspira en la naturalesa, els tatuatges que porta als braços i els colors brillants de la seva brusa.
Igual que al poema “Solitary Reaper” de William Wordsworth, la dona cull sola l'arròs. El vestit brillant que porta destaca entre un mar de color groc.
Quan la seva amiga s'hi afegeix, sembla una competició entre el vestit tradicional d'una i el modern de l'altra. En tots dos casos, els colors brillen al camp groc.
Val la pena mirar la unió de la comunitat per aconseguir una captura abundant.
L'alegria de treballar en equip i compartir la captura són un bon exemple.
La captura és suficient per a tothom.
És temporada de casament i les noies presumeixen dels seus guarniments.
Mirallet, mirallet, digues qui és la més bonica?
Oi que em queda bé?
I tampoc s'obliden de les cames. Estan carregades de guarniments de plata.
Igual que el bonic patchwork dels vestits, els colors triats pels rana formen una barreja de colors vius inspirats en la naturalesa.
Els més petits, despreocupats i tranquils, juguen i passegen pel poble. Porten somriures preciosos i innocents.
El futur decidirà si els joves seguiran els passos dels seus avantpassats i conservaran la riquesa cultura.
Totes les imatges s'han utilitzat amb permís. Es va publicar una versió de la història al blog de Voice of Tharus [11].