14 pel·lícules que han estat prohibides a l'Iran des de l'any 2007

Maadare Qalb Atomi (Mother of a Atomic Heart). Image from film publicity.

Maadare Qalb Atomi (Mare d'un cor atòmic) no ha aconseguit arribar als cinemes i això sense rebre cap explicació oficial. Imatge de la publicitat de la pel·lícula.

Aquesta és la segona part d'un article publicat originalment a iranhumanrights.org i que es publica aquí en col·laboració amb la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran. Llegeix la primera part a Global Voices aquí.

Sota la presidència de Hassan Roihani, l'Iran ha continuat prohibint pel·lícules, tot i que aquest ha fet diverses declaracions sobre la necessitat de permetre més llibertats culturals a la República Islàmica.

Rastakhiz ha estat l'última pel·lícula en ser afegida a la llista de cinema prohibit. Va ser retirada de les pantalles en juliol del 2015 pel Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, sota l'autoritat directa de Rouhani.

La Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran ha compilat el següent informe sobre 14 pel·lícules que han estat prohibides des del 2007 a l'Iran. Potser hi ha altres pel·lícules que també hagin estat censurades, però els seus creadors han decidit romandre en silenci, amb l'esperança d'obtenir en algun moment un permís de projecció.

RASTAKHIZ (Hussein, que va dir no), dirigida per Ahmad Reza Darvish

Director Ahmad Reza Darvish directed the epic religious tale of the Ashura revolt. Despite abiding by many of Iran's religious ethics to make the film, conservative religious elements eventually called for its ban. Image from the Art Director, published for reuse.

El director Ahmad Reza Darvish va dirigir la pel·lícula sobre la història èpica religiosa de les revoltes d'Ashura. Tot i haver fet la pel·lícula d'acord amb l'ètica religiosa de l'Iran, alguns sectors religiosos conservatius van acabar demanant que es prohibís. Imatge del director artístic, publicada per a la seva reutilització.

Rastakhiz (Hussein, que va dir no) es va estrenar als cinemes el 15 de juliol del 2015, però es va retirar unes hores després degut a les crítiques dels líders religiosos conservatius i a les protestes de religiosos intransigents davant del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica.

Rastakhiz és una pel·lícula de tipus religiós ambientada en el segle VII, que explica la revolta d'Ashura, quan Hossein, net del profeta Mohammad i tercer imam dels musulmans xiïtes va lluitar contra el vigent califa i va morir en una batalla desigual a prop de Karbala. Alguns líders religiosos van discrepar de la representació de l'oncle de l'imam Hossein, Abolfazl al-Abbas. Reproduir la cara dels imams i els seus familiars està prohibit pel credo xiïta.

Quan Rastakhiz es va emetre per primera vegada en la 15a edició del Festival de Cinema de Fajr, el director, Ahmad Reza Darvish, va rebre molts premis i elogis. Però les crítiques dels sectors religiosos eren tan fortes que es va veure obligat a retallar 40 minuts de la pel·lícula per satisfer els censors del Ministeri de Cultura. Tot i això, alguns líders religiosos es van mostrar igualment descontents i van instar finalment al Ministeri a retirar el permís a la pel·lícula.

En una entrevista amb l'Agència de Notícies dels Estudiants Iranians (ISNA) Darvish va dir: “Fins a on jo sé com a director, aquesta pel·lícula s'ha fet d'acord amb les opinions dels líders religiosos, tant durant la fase de recerca, quan va rebre permís per a la producció, com durant la filmació”. “Fins i tot abans de la projecció pública, quan la pel·lícula estava sent revisada, hi havia presents els representants d'alguns honorables líders religiosos, i alguns d'ells fins i tot van lloar els realitzadors”.

Segons el portaveu del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, Hossein Noushabadi, “Rastakhiz continuarà suspesa fins que es resolguin els problemes que hi ha amb ella. En qualsevol cas, aquesta pel·lícula serà projectada als cinemes. Però esperem que el director i el productor cooperin amb nosaltres per poder resoldre la situació més ràpidament.”

No està clar si Darvish ha accedit a fer més revisions.

KHANEH DOKHTAR (La casa de la noia), dirigida per Shahram Shah-Hosseini

Image from Khooneh Dokhtar (The Girl's House), a film banned for being against "traditional and family values" by hardliners. Image from ICHRI.

Imatge de Khooneh Dokhtar (La casa de la noia), una pel·lícula prohibida pels conservadors per estar en contra dels “valors tradicionals i familiars”. Imatge de ICHRI.

La casa de la noia (2014), dirigida per Shahram Shah-Hosseini i escrita per Parviz Shahbazi, tracta els problemes que afronten les dones iranianes mentre explica la història de dues estudiants universitàries que intenten resoldre el misteri al voltant de l'assassinat d'una de les seves companyes de classe.

Els mitjans conservadors han criticat fortament la pel·lícula per estar en contra dels “valors tradicionals i familiars” i, tot i haver passat per diverses revisions, no ha rebut permís per a projectar-la públicament.

La casa de la noia només es va projectar al Festival de Cinema de Fajr en 2015. Després del festival va rebre forts atacs del cercles religiosos ultraconservadors i l'Oficina d'Afers Culturals municipal de Teheran es va oposar a que es projectés als cinemes sota la seva gestió.

L'organització estatal de difusió IRIB (Difusió de la República Islàmica de l'Iran) va informar que “gairebé tots els espectadors” havien considerat la pel·lícula immoral, i la conservadora agència de noticies Fars la va descriure com un intent de dimonitzar els musulmans religiosos i satisfer els jutges de festivals de cinema estrangers.

El director Shah-Hosseini ha desaprovat les queixes. “Rebutjo qualsevol acusació de que aquesta pel·lícula vagi en contra de la moral iraniana o islàmica”, va dir a l'agència de notícies ISNA.

MEHMOUNIYE KAMI (La festa de Kami) i MAADARE QALBE ATOMI (La mare del cor atòmic), dirigides per Ali Ahmadzadeh

kami

Imatge promocional de La festa de Kami.

Ali Ahmadzadeh ha fet dues pel·lícules en la seva curta carrera com a director i totes dues esperen per rebre un permís de projecció. El seu primer film, La festa de Kami sobre el viatge per carretera d'un grup de joves, va estar rebutjat perquè els censors creien que les actrius no anaven vestides adequadament.

La mare del cor atòmic, l'última pel·lícula d'Ahmadzadeh, no ha rebut cap explicació oficial de perquè no es pot projectar. Però el títol ha despertat rumors que la prohibició es deu a referències al programa nuclear de l'Iran.

Malgrat els problemes al seu país, les pel·lícules d'Ahmadzadeh han rebut una bona benvinguda a l'estranger. La festa de Kami va guanyar el premi a la millor pel·lícula al tercer Festival de Pel·lícules Iranianes a Praga, i La mare del cor atòmic es va projectar al festival de cinema de Berlín.

Un membre de l'equip de producció de La mare del cor atòmic va dir a la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran que els censors no han explicat per què l'han prohibit, i va afegir: “El que passa normalment és que si una pel·lícula encara té una oportunitat de ser projectada després de ser censurada i revisada, els controladors ho discuteixen en una reunió amb el director. Però hi ha algunes pel·lícules que tenen problemes fonamentals respecte a la trama, el guió i la producció, i per aquestes els controladors ni tan sols es molesten en organitzar una reunió”.

ASABANI NISTAM (No estic enrabiat), dirigida per Reza Dormishian

Asabani Nista. Promotional film photo.

Asabani Nistam. Imatge promocional de la pel·lícula.

No estic enrabiat va ser premiada al Festival Internacional de Cinema de Fajr el 2014, després que el director, Reza Dormishian accedís a retallar 17 minuts del film, entre ells l'escena final. Però la pel·lícula també es va mostrar simultàniament al Festival de Cinema de Berlín, amb l'escena final intacta.

No estic enrabiat va ser lloada amplament per les audiències dels festivals de cinema, però la reacció dels membres més conservadors del parlament, dels mitjans estatals i dels grups de pressió conservadors va ser completament oposada, forçant els oficials a prohibir les projeccions especials del film i a cancel·lar una roda de premsa promocional.

El film de Dormishian tracta sobre un estudiant universitari que és expulsat per les seves activitats polítiques i els seus problemes per controlar l'ira. Els crítics més conservadors troben especialment molestes les escenes que mostren una visió positiva dels turbulents esdeveniments després de les eleccions presidencials del 2009.

Malgrat la popularitat entre l'audiència del festival de cinema de Fajr, No estic enrabiat va ser retirada de la categoria de competició del festival per assegurar que no rebés cap premi, tot i que l'actor protagonista Navid Mohammadzadeh havia estat nominat a millor actor. A la cerimònia d'entrega de premis, es va llegir aquesta nota en nom del director: “Per respecte a la integritat del cinema iranià i a la preservació de la pau, deixaren passar els nostres premis. En l'espera que arribin dies millors.”

BOLOOKE NOH KHOROOJIE DO (Bloc 9, Sortida 2), dirigida per Alireza Amini

El Festival Internacional de Cinema de Fajr del 2014 es va negar a projectar la pel·lícula dirigida per Alireza Amini, perquè els organitzadors van pensar que era massa “amarga”.

Tot i així, el film es va projectar en diversos festivals a l'estranger. Més recentment va guanyar els premis a millor pel·lícula i millor actor al Kimera Film Festival d'Itàlia.

ASHGHALHAYE DOOSTDASHTANI (Belles deixalles), dirigida per Mohsen Amiryoussefi

Ashghalhaye Doosta

Ashghalhaye Doostashtani. Imatge promocional.

Belles deixalles no va obtenir permís per a projectar-la públicament quan es va acabar de filmar en 2012 durant la presidència d'Ahmadinejad. Però el director, Amiryoussefi encara no ha pogut projectar als cinemes el seu tercer film perquè els censors no estan satisfets amb les escenes relacionades amb les polèmiques eleccions presidencials del 2009.

La pel·lícula comença amb un grup de protestants en una manifestació contra els resultats de les eleccions. Escapen de les forces de seguretat i es refugien a la casa d'una dona vella. Allà discuteixen i critiquen esdeveniments dels passats 30 anys.

En novembre del 2014, el portaveu del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, Hossein Noushabadi va dir que “malgrat la insistència del productor i d'alguns polítics, la pel·lícula no ha rebut permís per a ser emesa i no està planejat que s'emeti.”

KHERS (L'ós), dirigida per Khosro Masumi

Khers. Promotional film image.

Khers. Imatge promocional de la pel·lícula.

L'ós (2011) explica la història d'un presoner de guerra que torna a casa després de molts anys captiu per trobar-se amb que la seva dona s'ha tornat a casar. Tot i que el film ha experimentat diverses revisions, encara no ha estat estrenada per al consum públic.

El 30 de novembre del 2014, el director, Khosro Masumi va dir al periòdic Aftab: “Aquesta pel·lícula no ha creuat cap línia vermella. Fins i tot vam canviar algunes coses de cara al festival de Fajr” i va afegir: “Malgrat els nostres esforços, la pel·lícula encara està prohibida, i no està clar per què. Això no és pas agradable per al productor, que va invertir en ella, però encara tinc esperança que L'ós es projecti.”

GOZARESHE YEK JASHN (L'informe d'una festa), dirigida per Ebrahim Hatamikia

Gozareshe Yek Jashn. Image from Borna News, published for reuse.

Gozareshe Yek Jashn. Imatge de Borna News, publicada per a ser reutilitzada.

L'informe d'una festa va ser nominada a diversos premis quan es va estrenar en el Festival de Cinema de Fajr l'any 2011. Descriu els esdeveniments en una agència de contactes dirigida per una dona que està perseguida per les autoritats. Però els crítics acusen el director Hatamikia d'amagar el missatge real del film donant suport a aquells qui van qüestionar la validesa dels resultats de les eleccions del 2009.

En un gest sense precedents, l'organització cinematogràfica propietat de l'estat va adquirir els drets de la pel·lícula per cobrir els costos de producció de Hatamikia, un favor que no havia rebut cap altre pel·lícula prohibida en el passat. Hatamikia no ha parlat sobre l'estat de la pel·lícula.

Segons el portaveu del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica, Hossein Noushabadi: “El Ministeri d'Orientació és el propietari de la pel·lícula i no té plans de projectar-la”.

KHIABANHAYE ARAM (Carrers tranquils), dirigida per Kamal Tabrizi

Khiabanhaye Aram. Promotional film image.

Khiabanhaye Aram. Imatge promocional de la pel·lícula.

El protagonista de Carrers tranquils és un reporter que de sobte s'enfronta a uns esdeveniments similars als de les eleccions del 2009. Com era d'esperar, encara no s'ha projectat als cinemes.

“Estava gairebé segur que aquesta pel·lícula seria prohibida si els oficials no eren una mica tolerants. Hi ha certes sensibilitats al voltant d'aquest film i segons el que ens han dit, de moment no pot ser projectat, perquè d'alguna manera està relacionat amb els incidents del 2009″, va dir el director Kamal Tabrizi a l'agència de noticies Borna l'agost del 2013.

PARINAAZ, dirigida per Bahram Bahramian

Parinaaz. Promotional film image.

Parinaaz. Imatge promocional de la pel·lícula.

La segona pel·lícula de Bahram Bahramian tracta sobre una nena que és criada per uns parents després de la mort dels seus pares. El personatge principal, interpretat per l'actriu Fatemeh Motamed-Aria, és una dona tradicional que duu un xador, el vestit de cos complet.

En una entrevista que li van fer al juliol del 2014, el productor de la pel·lícula, Abdolhamid Najibi va dir: “Es tracta d'una dona molt religiosa que pateix problemes personals profunds que dificulten les coses a casa. Tot i que aquests problemes es resolen al final de la pel·lícula, les autoritats cinematogràfiques han dit que mai s'hauria de representar amb problemes morals o psicològics una dona que duu un xador”.

Arrel de l'elecció del president Rouhani i l'arribada de nous oficials al càrrec de la indústria cinematogràfica, Parinaaz va rebre un permís de projecció, però la pel·lícula encara no s'ha mostrat al públic.

EEN YEK ROYA NIST (Això no és un somni), diregida per Mahmoud Ghaffari

Een Yek Roya Nist. Promotional film image.

Een Yek Roya Nist. Imatge promocional de la pel·lícula.

Això no és un somni, el primer llargmetratge de Mahmoud Ghaffari, es va filmar en 2010. Tracta sobre una noia en problemes que es veu envolta en la complexa relació d'una parella.

El 7 de gener del 2013, en una entrevista amb l'agència de notícies Mehr, el director Mahmoud Ghaffari va dir: “Vaig enviar Això no és un somni al Festival de Cinema de Fajr del 2013, però quan el comitè de selecció la va veure em van dir que necessitava canvis. Vaig fer el que em van demanar, però fins i tot després de les revisions, el comitè de selecció la va tornar a rebutjar”.

KHANEYE PEDARI (La casa paterna), dirigida per Kianoush Ayari

Khaneye Pedari. Promotional film image.

Khaneye Pedari. Imatge promocional de la pel·lícula.

La casa paterna va rebre un permís de projecció en 2014, cinc anys després d'haver-se rodat. Però desprès de només 10 projeccions en un cinema de Teheran va ser retirada per les autoritats.

Molts han criticat una escena en què un noi fanàtic assassina brutalment la seva germana amb una roca. Però el director veterà Kianoush Ayari creu que aquesta no és la veritable raó de la prohibició.

“L'escena en què el pare demana al noi que colpegi la seva germana amb una roca només dura uns segons. Aquesta és l'única escena violenta, que a més no és res comparada amb escenes similars en altres pel·lícules que es projecten sense problemes als cinemes. Així que això no és més que una excusa. Sembla que hi ha altres interpretacions que han fet que la pel·lícula es prohibeixi”, va dir Ayari a la Campanya Internacional pels Drets Humans a l'Iran.

“S'ha mencionat que aquesta pel·lícula tendeix a rebutjar el comportament islàmic, però no accepto aquesta opinió. Aquesta és una interpretació completament equivocada”, va afegir.

Les crítiques més dures les ha rebut del parlament iranià. Un dia abans de la curta projecció de La casa paterna, el 25 de desembre del 2014, Morteza Agha-Tehrani, un membre del comitè d'afers culturals va dir que els diputats pensaven que La casa paterna no era adequada per al visionat públic i que el seu permís de projecció hauria de ser revocat.

“No està bé atacar la història de la nostra nació amb idees equivocades i acusar els nostres avantpassats de discriminació i violència contra les dones”, va dir Agha-Tehrani.

SAD SAL BEH EEN SALHA (Cent anys així), dirigida per Saman Moghadam

Sad Sal Beh Een Salha. Promotional film image.

Sad Sal Beh Een Salha. Imatge promocional de la pel·lícula.

La protagonista de Cent anys així (2007), dirigida per Saman Moghadam, és una dona anomenada Iran, que passa per diferents estadis de la vida durant un període de 30 anys. Al principi perd al seu marit a la revolució de 1979, aleshores perd el seu fill a la guerra Iran-Iraq, i després perd altres parents, víctimes de diversos altercats polítics i socials.

Les referències als costos humans de la revolució i l'establiment de la República Islàmica han fet que les autoritats s'oposin a estrenar-la públicament. Com a resultat, l'única projecció va ser durant el festival de cinema de Fajr el 2010.

En novembre del 2014 el portaveu del Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica Hossein Noushabadi va dir que: “Cent anys així va rebre un permís de projecció durant l'anterior administració, però no hi ha plans que es projecti durant aquesta”.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.