Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Us presentem el sacerdot veneçolà que fa rock amb sotana

Fernando Rivas, sacerdote ortodoxo, tiene su propia banda, Irinika, con la que busca llevar a todo público un mensaje de confianza y fe, pero sin etiquetas religiosas. “Me interesa convencer y no quedarme solo con los convencidos”, asegura este caraqueño de 47 años. Foto: Jorge Santos Jr utilizada con autorización

El sacerdot ortodox, Fernando Rivas (47 anys), té la seua pròpia banda, Irinika, amb la qual envia al públic un missatge de veritat i de fe, però sense un caràcter religiós. «Estic ací per convéncer la gent, no per estar amb aquells ja convençuts», assegurava des de Caracas. Foto: Jorge Santos Jr (imatge amb llicència).

Text publicat originalment en el blog Tesis y Antítesis

Un home que assisteix a la celebració del Dia del Pare, o a l'espectacle de fi de curs del fill sembla a simple vista el més normal en tot el món. No obstant això, el fet que aquest pare siga sacerdot i que es presente amb sotana no pot sinó acaparar l'atenció de tots i provocar murmuris. Durant anys aquesta va ser la situació de Fernando Rivas, graduat en Estudis Internacionals i nascut a Caracas, capital de Veneçuela, l'any 1968.

¿Pot ser que estiguera cometent en públic la pitjor de les blasfèmies? Per a res, ja que encara que Rivas siga sacerdot, pertany a l'Església Ortodoxa Grega, la qual permet als ministres casar-se i formar una família. Però aquesta explicació s'ha de donar constantment, tant pels fills cap als companys de classe com pel propi sacerdot quan es troba amb altres pares durant una festa al carrer.

Tot va començar en 1996, quan Rivas i la seua dona van decidir viatjar a Bulgària amb la intenció d'estudiar. L'home de la casa també era cantant d'òpera, per la qual cosa volia aprofundir en els seus coneixements musicals, mentre que la dona es va traslladar amb l'objectiu de millorar els seus coneixements d'arts visuals, concretament d'iconografia bizantina.

“Nosotros nos vamos a estudiar. Pero empezamos a ir a la iglesia y allí el sacerdote, que era ortodoxo, me comienza a pedir ayuda en la liturgia y luego de tanto tiempo me pregunta si no estoy interesado en ordenarme. Y así comenzó todo esto”.

Això recorda en el seu apartament a La Florida, zona de classe mitjana a Caracas, com va nàixer eixa vocació, per a la qual necessitava l'aprovació de la dona. «La dona ha d'acceptar i fins i tot signar un document escrit», va explicar.

En 2006, Fernando Rivas va ser finalment ordenat sacerdot de l'Església Ortodoxa Grega. Per a tot allò relacionat amb la seua vida religiosa, ell és el Pare Elías. «Igual que el Papa i altres homes de Déu en la història de la humanitat, nosaltres canviem el nom, però en la vida diària encara sóc Fernando Rivas».

Elías va buscar immediatament combinar la seua passió, encara forta quan va prendre els hàbits, amb el nou compromís amb Déu. No va abandonar la música, sinó que la va convertir en una eina espiritual, com l'ensenyament que ofereix la Bíblia. «Fa tres anys vaig fundar la meua banda, Irinika, una paraula grega que significa lletania de pau. Toquem rock, encara que també ska i reggae, i m'acompanyen músics professionals».

Quan u escolta a un sacerdot parlant de «rock», la primera cosa que ve a la ment és la tradicional oposició que la gent religiosa mostra front a aquest tipus de música, fet pel qual tot açò sembla una contradicció. «El rock no és sols mort i drogues», explica Elías. «No és així. S'ha estigmatitzat, i nosaltres volem canviar aquest estigma. El rock també és testimoni de la vida, i l'utilitzem per tal d'enviar un missatge de fe i d'esperança». Diu que va créixer escoltant la música de The Doors, Janis Joplin i els Rolling Stones, i que el fascina un grup com Pink Floyd.

Encara que ja fa una dècada que el personal de l'escola del seu fill es sorprenguera per la presència del sacerdot en diversos esdeveniments amb la vestimenta típica dels ortodoxos, encara resulta cridaner vore'l en un «bolo» amb la seua vestimenta.

“Para nosotros es obligatorio llevarla. Solo me la quito cuando estoy en mi hogar con mi familia o las veces que he tenido que interpretar a algún personaje en una ópera que requiere un vestuario característico. Pero siempre estoy con mi sotana, incluso en las presentaciones de Irinika”.

Si hi ha una cosa que al Pare Elías no li agrada, és quan la gent diu que toca «rock cristià». Ell prefereix anomenar la seua música com «rock alternatiu», ja que l'audiència a la qual es dirigeix no són devots sinó tot tipus de gent que busca respostes per mitjà de Déu a la complicada situació que travessa la humanitat, però cap tipus d'etiqueta religiosa. «Vull convéncer, no sols estar amb els ja convençuts», va admetre.

Elías és professor d'universitat i mestre de cant, col·laborador setmanal a la ràdio amb un programa anomenat «Rock i Fe», home de família amb una dona i dos xiquets i, per si no fóra poc, sacerdot. Quan se li pregunta d'on trau temps per a aquest últim rol, respon lacònic: «Els meus parroquians saben que poden comptar amb mi les 24 hores del dia. Qualsevol cosa que es puga interrompre per ells, s'interromp».

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.