[1]Port de Sussa, Tunísia, sota l'atac de les forces aèries dels Estats Units, 1943. Imatge de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, de domini públic.
El passat mes de juny, 38 turistes estrangers van morir a Tunísia [2]quan el pistoler Seifeddine Rezgui, armat amb un Kalashnikov, va obrir foc contra la gent que es trobava a la platja.
Un mes després, un professor de matemàtiques es va enfrontar a un jutjat d'instrucció per haver al·legat a Facebook que l'atac a Sussa havia estat una conspiració.
Abdelfatteh Saied va utilitzar i editar [3]unes imatges del programa Envoyé Spécial de France 2 i va suggerir [4]que Rezgui havia estat reclutat per oficials de seguretat després de l'atac al museu Bardo, per a comprovar l'efectivitat de les mesures de seguretat preses als hotels. Segons la seva teoria sense fonaments, el dia de l'atac de Sussa, Rezgui no va matar ningú, van ser “els líders de seguretat qui van cometre aquest genocidi”.
A Tunísia, setmanes després que Saied fos arrestat, l'opinió sembla dividida entre aquells que estan a favor de l'acusació i aquells que pensen que és inútil i una violació de la llibertat d'expressió.
El 25 de juliol, el periodista Haythem Mekki va publicar a Twitter:
Et non, accuser des gens et des institutions d'avoir commis des actes terroristes ne relève pas de la “liberté d'expression”. Bisous.
— Haythem El Mekki (@ByLasKo) July 25, 2015 [5]
I no, acusar gent i institucions de cometre actes de terrorisme no és pas “llibertat d'expressió”. Petons.
Papillon tenia una opinió diferent:
Si le type n'est pas terroriste, il va le devenir. On lui explique depuis 4 ans que c'est la démocratie et là il est en taule pour une vidéo
— Papillon (@Papiillon) July 28, 2015 [6]
Un home fa una porqueria de vídeo per a esclarir l'assassinat de Sussa. Se l'arresta i se l'acusa de terrorisme. Això no ens portarà gaire lluny. Si aquest home no és un terrorista, s'hi tornarà. Durant quatre anys li hem explicat que som una democràcia, i ara està a presó per un vídeo.
Les teories conspiratòries no són una novetat als territoris àrabs, i amb els trastorns actuals no sembla probable que desapareguin en un futur proper. Les teories més esteses al·leguen, entre altres coses, que Aabu Bakr al-Baghdadi, l'autoproclamat califa de l'autoproclamat Estat Islàmic, és un agent del Mossad [7]; que la massacre de Charlie Hebdo la va dur a terme (també) el Mossad o la CIA per alimentar la islamofòbia a Europa; i que la anomenada Primavera Àrab [8] va ser una conspiració dels Estats Units.
Les teories conspiratòries no es limiten a la regió àrab. Als Estats Units hi ha diverses teories [9] que suggereixen que l'atemptat de l'11S va ser un “treball intern”. A Anglaterra, 18 anys després del succés, les al·legacions conspiratòries encara envolten la mort de la princesa Diana; l'any 2013, una teoria [10] va suggerir que l'exèrcit britànic havia estat involucrat a la seva mort.
Els psicòlegs diuen que una teoria conspiratòria reflexa el sentiment de manca de control d'un individu. Michael Wood, professor de psicologia de la universitat de Winchester va dir [11]en una entrevista amb la revista VICE que “les persones que creuen les teories de conspiració, tendeixen a sentir que no tenen gaire control sobre les seves vides. És tranquil·litzador creure que el món pot estar controlat, fins i tot si això implica que no sigui un lloc bonic.” Les agendes polítiques també poden motivar aquestes teories.
En l'era d'Internet, les teories conspiratòries, com qualsevol altre contingut, ho tenen més fàcil a l'hora d'arribar més lluny i atraure a una audiència major que en el passat. Així doncs, el govern les hauria de censurar? I, fins a quin punt haurien d'estar protegides per la llibertat d'expressió? Vam preguntar a la comunitat de Global Voices, i això és el que ens van dir tres dels seus membres.
Per a Anna Schetnikova [12], una editora de la pàgina russa, censurar teories conspiratòries podria considerar-se “hipocresia”. I ho explica així:
In my own country (Russia), and as far as I know in some other countries of the world, there were people who stated that homosexuality was a sin and even a crime, so now we have a law against so called “gay propaganda.” People, who said to gay teens that all is OK with them and tried to help them with problems at school and with parents, became criminals. From the point of view of the supporters of that law, people who support LGBT rights are not better than conspiracy theorists, because they deem the claims about human rights “unfounded and ridiculous.” Well, that law was widely considered as a violation of free speech and the Universal Declaration of Human Rights. I think that it would be a hypocrisy to stand against it and other oppressive laws in different countries, while supporting an arrest of conspiracy theorists. Yes, their ideas can be strange or even offensive from our point of view, but who knows what lead them to think as they think, and it is their right to tell what they think to others.
Al meu país (Rússia), i segons tinc entès també en altres països del món, hi ha gent que va decidir que la homosexualitat era un pecat i fins i tot un crim, així que ara tenim una llei contra l'anomenada “propaganda gai”. La gent que deia als adolescents gais que no els passava res dolent i intentava ajudar-los amb els problemes a l'escola i amb els pares es van convertir en criminals. Des del punt de vista dels qui estan a favor d'aquesta llei, la gent que dóna suport als drets LGBT no són millors que aquells que creen teories conspiratòries, perquè consideren que les afirmacions sobre els drets humans són “infundades i ridícules”. Bé, doncs aquesta llei es va considerar extensament com una violació de la llibertat d'expressió i de la Declaració Universal dels Drets Humans. Penso que seria una hipocresia estar en contra d'aquesta i altres lleis opressives a diferents països i a favor d'empresonar teòrics de la conspiració. Sí, les seves idees poden ser estranyes o fins i tot ofensives segons el nostre punt de vista, però qui sap què els ha portat a pensar com pensen, i tenen dret a dir el que pensen a altres.
Per al director de Global Voices Advocacy, Ellery Biddle [13], aquestes teories no haurien de ser censurades per se, sempre que no continguin discurs il·legal com ara una clara incitació a la violència.
Even if we don't like what a person says, their right to free speech should be protected, unless it moves into territory where they are actively inciting violence against another person or group. Of course, there are other measures that governments may take anyway — accusations of libel or defamation, depending on how the person delivers their message and who is affected.
Fins i tot si no ens agrada el que diu una persona, la llibertat d'expressió s'hauria de protegir, sempre que no entri en un territori on inciti de manera activa la violència contra una altra persona o grup. És clar, hi ha altres mesures que els governs poden prendre, com acusacions de calumnia o difamació, depenent de com s'expressa el missatge i qui es veu afectat.
“No pots empresonar gent per les seves creences. Això hauria de ser una norma”, diu l'autor tunisià Ahmed Medien [14] abans d'afegir:
Unfortunately, in Tunisia, the mainstream rhetoric against terrorism has become sickeningly demagogic that they've gone to measures like that. The whole approach to terrorist actions in Tunisia is founded on the rhetoric that the young people involved in terror attacks are youth who are “misinformed” or “misled” by thoughts and practices that are alien to the country. Thus, the government's major task is to protect the young ones from being “misled.” An interpretation of such tasks can lead to cracking down on anything that few people in the government may not agree with.
Malauradament, a Tunísia, la retòrica dominant contra el terrorisme s'ha tornat tan fastigosament demagògica que han arribat a prendre mesures d'aquest tipus. Tot l'enfocament de les accions terroristes a Tunísia es basa en la retòrica que la gent jove involucrada en atacs terroristes son joves que estan “mal informats” o “enganyats” per pensaments i pràctiques que son alienes al país. D'aquesta manera, la feina principal del govern és protegir aquests joves i evitar que siguin “enganyats”. Una interpretació d'una feina així pot portar a una repressió de qualsevol cosa amb la que uns quants membres del govern no estiguin d'acord.
Saied està detingut des del 16 de juliol. Segons Human Right Watch [15], està acusat de ser còmplice de terrorisme, segons la llei antiterrorista del 2013. També està acusat “d'acusar, sense proves, un agent públic de violar la llei” segons l'article 128 del codi penal, per compartir i comentar [16]un muntatge d'una foto del primer ministre Habib Essid. La foto, que mostra Essid amb una pala a les mans, originalment la va publicar un altre usuari. Saied va compartir la foto al seu mur de Facebook el 12 de juliol, amb un comentari sobre la decisió del regulador d'emissions de tancar algunes emissores i canals de televisió de caràcter religiós. Va dir “com si ells (el govern) estiguessin esperant i desitjosos que el crim de Sussa tingués lloc per tancar totes les fonts d'Islam moderat. Com si fos un regal que els ha caigut del cel.”
Les autoritats tunisianes semblen intentar acabar amb els discursos que segons ells donen suport i inciten al terrorisme, arran d'un augment en l'extremisme militant que té com a objectiu turistes estrangers i forces armades. Tres mesos abans de la massacre de Sussa, un altre atac al museu Bardo, a Tunis, va costar la vida a 21 turistes i un oficial de policia.
El 25 de juliol, el parlament va adoptar una nova llei antiterrorista que prescriu [17]una pena de presó de fins a 5 anys a qualsevol qui “lloï de manera pública i clara” un crim de terrorisme, el seu perpetrador, una organització o aliança connectada amb crims de terrorisme, els seus membres o les seves activitats.