Aquesta és la tercera d'una sèrie d'entrevistes amb periodistes i escriptors iranians que han dedicat la seva carrera a comunicar les complexitats i contradiccions de l'Iran, per a aquells que viuen fora del país. Llegeix la primera entrevista amb Golnaz Esfandiari i la segona amb Kelly Golnoush Niknejad.
Era diumenge dia 12 de juliol del 2015, la nit abans de la suposada data límit per a les converses de Viena. La Nina Ansary i jo portàvem almenys un mes intentant programar una trucada telefònica a través de les diferents zones horàries. Finalment, ho vam aconseguir en la vigília del dia en què el futur d'Iran suposadament anava a ser negociat per un equip de diplomàtics a Viena.
Són pocs els estudis que fan dignes contribucions al camp del gènere a l'Iran, tot i que hi ha excepcions destacables, com ara Sexual Politics in Modern Iran (La política sexual a l'Iran modern) de la Janet Afary i diversos articles i llibres de la Haideh Moghissi, on se'ns mostra el paper del feminisme a l'Iran revolucionari. I, encara que els esforços de l'Ansary no són els primers, Jewels of Allah: The Untold Story of Women in Iran (Les joies de Déu: La historia no contada de les dones a l'Iran) és el primer llibre que cobreix els principals moviments polítics feministes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. El llibre està ple de casos d'estudi i de descripcions de moviments, com ara l'evolució de l'educació de les dones durant les eres Pahlavi i la islàmica o el periodisme reformista feminista a finals dels 90. Les lectures sociològiques de la Janet Afary i els estudis revolucionaris populistes de la Moghissi han recollit la història de la dona, utilitzant metodologies diferents. El llibre de l'Ansary és una sòlida introducció per a tot aquell lector laic que cerqui una visió general del feminisme a l'Iran modern.
El que és innovador al llibre és la manera que l'Ansary magnifica determinats moments històrics. Dedica tot un capítol a Shahla Sherkat, l'activista-editora que ha lluitat per mantenir a flotació Zanan, la publicació feminista més antiga de l'Iran, al llarg de tancaments forçats i de sigil·loses maniobres polítiques des de l'era reformista fins a l'actual administració moderada. En exposar-nos el treball d'aquestes dones iranianes contemporànies, l'Ansary ens mostra que el feminisme és present de maneres molt diverses. És present, per exemple, sota l'aparença de l'única dona bomber d'una remota ciutat iraniana o, com a l'estudi del cas de Sherkat, sota la forma d'una periodista que desafia tabús socials per poder compartir el treball del moviment feminista global.
“Tota dona té dret a definir el mantra feminista d'acord amb la seva pròpia visió”, em va dir l'Ansary durant la nostra conversa. “Ella ha de definir ‘feminisme’ en el seu propi context cultural”.
De fet, l'objectiu del llibre de l'Ansary és permetre'ns entendre com les dones han donat forma a la història recent de l'Iran, i continuen fent-ho, mentre treballen per establir els seus drets i la igualtat en una societat on tradicionalment se les ha marginat.
L'Ansary prové d'un entorn políticament actiu. Va deixar l'Iran junt amb la seva família durant la revolució, quan tenia 12 anys. El seu pare havia format part del govern del Shah deposat. Això va ser una sorpresa per a mi, ja que Jewels of Allah no té les habituals trampes ideològiques que tracten d'atrapar a aquells que estudien l'Iran. L'Ansary no dóna suport o s'identifica amb el règim que es manté al poder des de la Revolució Islàmica: “A un nivell molt emocional, sento una connexió profunda amb la meva pàtria”, em va dir, “però pel que fa a les quatre últimes dècades… Aquest règim és una taca negra i un núvol negre sobre l'Iran real”. En cap moment del llibre, però, van ser valorades les contribucions de l'era Pahlavi al feminisme. De fet, el llibre de l'Ansary abraça el feminisme inspirat en l'islam que va aparèixer després del 1979.
“El que ha passat avui en dia amb les dones a l'Iran és conseqüència de diferents moments de la història. Van ser diferents oportunitats on a les dones se'ls va concedir la veu”, explica l'Ansary.
Per què connecto el llibre de l'Ansary amb les recents negociacions nuclears? El tema va sorgir de manera natural la nit abans de la data límit de les negociacions.
“Ho veig des d'un punt de vista estrictament humanitari”, diu l'Ansary. “Aquestes negociacions no aborden la violació dels drets de les dones ni d'altres qüestions relacionades amb els drets humans. No obstant això, les sancions han afeblit a la població en general, i espero que si una porta s'obre, les altres també ho facin… Això farà que el règim se senti responsable davant del món, més enllà de les preocupacions nuclears. Però, deixant de banda l'actual règim, dono la benvinguda al canvi per al poble iranià.”
I, què pensa ella sobre el futur de l'Iran i el lloc que les dones ocupen en ell?
“Sóc cautelosament optimista… només perquè veig la seva resistència. Això es deu al fet que l'activisme femení ha donat resultats parcials: a les dones no se'ls permetia servir com a jutgesses, però ara poden exercir de jutgesses d'investigació. A les dones no se'ls permetia entrar a certes àrees d'estudi i amb el pas dels anys han estat capaces de penetrar a les àrees on dominaven els homes, com ara la medicina i l'enginyeria. Sóc optimista amb cautela, però penso que la dona estarà a l'avantguarda de qualsevol canvi a l'Iran.”