“Nosaltres vigilem el govern i no a l'inrevés”. Zineb, una activista marroquina, a la Reunió de Bloguers Àrabs el 2014. Imatge per Amer Sweidan.
La secció Netizen Report (Informe dels internautes) de Global Voices Advocacy ofereix una instantània internacional dels reptes, victòries i drets a Internet arreu del món.
El hackeig massiu a l'empresa de software de vigilància Hacking Team, amb seu a Milà, ha provocat que periodistes especialitzats i investigadors de seguretat s'endinsin en el que sembla una missió interminable: revisar els més de 400GB de dades filtrades. Des de l'Equador [1]a Etiòpia [2], Mèxic [2]i el Marroc [2], els documents confirmen el que els periodistes, defensors dels drets humans i grups polítics opositors d'aquests i de molts altres països sospitaven: els seus governs els estaven espiant mitjançant tècniques que, entre altres coses, no semblen gaire legals.
En un debat recent entre defensors del dret a la intimitat digital, el professor Kyung Sin Park de la facultat de dret de la Universitat de Corea va plantejar la pregunta de si les agències governamentals havien sol·licitat i obtingut ordres judicials abans d'utilitzar el software del “Sistema de control remot” (SCR) de Hacking Team:
I am sure that some use of RCS was done according to warrants issued by domestic courts….However, RCS operates by sending ordinary-looking emails and luring the target to open and click on file attachment which, on activation…[takes] control of the target’s personal communication device, making available for the controller indiscriminate amounts of information going through the device. Because of these special features, some federal magistrates in US have denied warrants for these types of surveillance techniques, and others have granted them.
Estic segur que en alguns casos el SCR es va emprar conforme a ordres dictades per tribunals nacionals… No obstant això, el SCR opera enviant correus electrònics d'aparença normal que tempten l'individu a qui es vol espiar a obrir l'arxiu adjunt, que en activar-se…[pren] el control del dispositiu personal de comunicació. Degut a aquestes característiques especials, alguns magistrats dels Estats Units han denegat sol·licituds per autoritzar aquest tipus de tècniques de vigilància, i uns altres les han autoritzat.
Aquest debat encara continua, i tot i tenir una gran rellevància en països on l'estat de dret és fort, és menys important en altres zones del món.
A Etiòpia i el Marroc, les revelacions han causat commoció entre alguns membres de la comunitat de Global Voices que ara estan pràcticament segurs que els seus dispositius de comunicació han estat infectats i monitoritzats mitjançant el software d'espionatge de Hacking Team. Tot i la qüestionable legalitat de l'ús dels productes de Hacking Team, els bloguers de Zone9 a Etiòpia [2] i l'exdirector de Global Voices Advocacy al Marroc, Hisham Almiraat, han estat acusats directament pel govern per esforçar-se a informar i eludir la vigilància governamental.
Encara que ell ho va saber des del principi, les filtracions sobre el Haking Team confirmen que el govern marroquí va infectar els dispositius dels ciutadans responsables de Mamfakinch [3], un grup de bloguers i activistes digitals dirigit per Almiraat, que es va formar per informar sobre les protestes del 2011 i 2012 al Marroc. El capítol més recent d'aquesta saga va tenir lloc en maig del 2015, quan el Ministeri de l'Interior va demandar [4]l'Associació pels Drets Digitals, un nou grup també fundat per Almiraat, poc després de publicar un informe sobre la vigilància governamental [5] que pateixen els periodistes al Marroc. Tot i que la demanda no menciona l'informe pel seu nom, especifica “un informe que inclou serioses acusacions d'espionatge dels seus serveis”. Fins ara no hi ha hagut avanços en el procés judicial.
Mentrestant a Etiòpia, el ja famós cas dels bloguers de Zone9 continua, amb quatre bloguers encara a la presó amb càrrecs que es centren en l'ús per part del grup de guies d'encriptació populars entre els defensors dels drets humans com Security-in-a-Box [6], de la organització Tactical Technology Collective. Tot i que cinc bloguers i periodistes del grup que havien estat arrestats en un principi van ser alliberats a començaments de juliol, s'ha empresonat [7] un nou grup d'activistes digitals a Etiòpia amb càrrecs similars. Yonatan Wolde, Abraham Solomon, Bahiru Degu i Zelalem Workagenhu afronten càrrecs [8] per inscriure's a un curs de formació en medis socials i seguretat a Internet que tenia lloc fora del país, i són sospitosos de tenir vincles a l'estranger amb el grup opositor Ginbot 7 [9], basat en la diaspora [10].
En resum, les filtracions mostren una tendència dels governs a utilitzar de manera reservada totes les eines tecnològiques al seu abast per espiar els seus opositors polítics i civils; i totes les eines legals per a combatre'ls en públic.
A l'Argentina, no es pot comentar lliurement
La Cambra de Diputats de l'Argentina està estudiant un projecte de llei [11]que considera “discriminatoris”, i per tant subjectes a sancions legals, certs tipus de comentaris en línia. La llei incitaria una gran diversitat d'intermediaris, com blogs, pàgines de notícies, xarxes socials i altres mitjans digitals a eliminar les funcions de comentaris i a fer els usuaris responsables dels seus comentaris “discriminatoris”. També crea un nou delicte penal per discriminació que pot ser castigat amb penes d'entre un mes i tres anys de presó. Aquesta mesura ha estat amplament criticada i es considera una clara amenaça contra la llibertat d'expressió i una eina inadequada per a combatre el discurs d'odi en línia.
Telegram està patint atacs a Àsia Oriental. És hora d'aconseguir un colom missatger?
L'aplicació de missatgeria Telegram va patir un atac massiu de denegació de servei als seus servidors de la regió Àsia-Pacífic el passat 10 de juliol i més tard, el 13 de juliol, va ser bloquejada a Xina [12]. Com sol passar amb aquests casos, és difícil determinar d'on va provenir l'atac. Tot i això, diversos informes van indicar que els mitjans estatals xinesos afirmaven que advocats i defensors dels drets humans havien emprat l'aplicació en mode SecretChat [13] per a organitzar “atacs contra el partit [Comunista] i el govern”.
La jugada més recent de Bahrain en la seva ‘partida d'escacs’ contra els defensors dels drets humans
L'activista pels drets humans Nabeel Rajab, de Bahrain, va ser alliberat de la presó [14] i va rebre un indult el mateix dia que el secretari general del partit d'esquerres Societat Nacional d'Acció Democràtica, Ibrahim Sharif, va ser enviat a presó pendent d'investigació. Els internautes van rebre amb cautela la noticia de l'alliberament i, segons l'autora de Global Voices Amira Al Hussaini, van comentar que el govern semblava estar “jugant a escacs” amb els seus adversaris polítics.
Els russos tenen ara dret a ser oblidats
El president de Rússia Vladimir Putin va signar la versió local del “Dret a ser oblidat [15]“, una llei que permet als individus sol·licitar que els motors de cerca d'Internet eliminin dels resultats els enllaços que continguin informació suposadament falsa o desactualitzada. El text definitiu de la llei, que va recórrer la Duma [16]diverses vegades, conté algunes disposicions que la fan més acotada que la versió de la UE. Per exemple, inclou com a requisit que l'usuari demostri que la informació està desactualitzada. També exigeix que els motors de cerca revisin les sol·licituds d'eliminació de contingut en un període de 10 dies després que es presentin si no volen enfrontar-se a un procés judicial o arriscar-se a haver de pagar una multa.
A Etiòpia, els bloguers de Zone9 encara esperen veredicte
El veredicte del cas dels bloguers de Zone9 ha estat posposat pel 29 de juliol [17]. Tot i que cinc bloguers i periodistes associats amb el grup van estar alliberats a principis de juliol, quatre més encara es troben a presó i amb possibles càrrecs. Si els troben culpables, podrien ser condemnats a un mínim de vuit anys de presó, però encara hi ha l'esperança [18] que el tribunal els absolgui dels càrrecs, especialment tenint en compte la manca de proves substancials. A més a més, el tribunal escoltarà una alta sèrie de casos el 22 de juliol, entre ells els de quatre homes acusats d'inscriure's per assistir a una capacitació en seguretat digital. Yonatan Wolde, Abraham Solomon, Bahiru Dego i Zelalem Workagenhu van ser arrestats el 8 de juliol, el mateix dia que van ser alliberats diversos membres de Zone9.
Un tribunal del Regne Unit declara que no pots fer còpies digitals per cap motiu.
Un alt tribunal del Regne Unit farà que sigui il·legal [19] fer còpies de CD, DVD, MP3 o llibres electrònics protegits per drets d'autor a ordinadors o altres dispositius, fins i tot com a suport per ús personal. La decisió judicial deixa per terra la llei sobre Propietat Intel·lectual i Drets d'Interpretació o Execució (Còpies per us personal) que es va aprovar en 2014 com a resposta a l'apel·lació plantejada per grups de la indústria musical. Com va indicar la BBC: “Això implica que, tècnicament, els consumidors no poden copiar un CD de la seva propietat i utilitzar una versió al cotxe i una a casa.” La llei també s'imposarà als artistes, mestres i altres professionals que utilitzen música o altres mitjans digitals per a treballar. Encarà no està clar com s'aplicarà.
Més històries destacades d'Advox:
-
Després de 6 anys a presó, el “Pare dels blogs” iranià afirma : Internet ha canviat, a pitjor. [20]
-
El que necessites saber sobre Etiòpia contra els Bloguers de Zone9: s'espera el veredicte el 20 de juliol [21]
-
Cuba Sí, Google No: corre el rumor que el govern cubà ha rebutjat l'oferta de Google de WiFi gratuït [22]
Amira Al Hussaini [23], Ellery Roberts Biddle [24], Marianne Diaz [25], Hae-in Lim, Bojan Perkov i Sarah Myers West [26] han contribuït en aquest informe.