El Japó recorda Nagasaki 70 anys després del bombardeig
Corredor del Monument Nacional a la Pau de Nagasaki en memòria de les víctimes de la bomba atòmica. El pilar central conté els noms de les 168.767 víctimes del bombardeig que han mort fins ara des de la guerra. Fotografia de Nevin Thompson.
El 9 d'agost, el Japó va commemorar el 70è aniversari del bombardeig nuclear de Nagasaki. Tot i que la destrucció de la ciutat en 1945 s'ha recordat tradicionalment cada any, la commemoració del 2015 es va dur a terme mentre els ancians supervivents d’hibakusha que encara recorden aquell dia continuen morint, i amb ells el record de l'horror de la Guerra del Pacífic del Japó.
El setantè aniversari dels bombardeigs de Nagasaki i Hiroshima arriba en un moment de gran intranquil·litat al Japó, mentre la coalició que governa el país està ocupada “reinterpretant” la “Constitució Pacifista” del Japó per permetre que el país pugui anar a la guerra de manera legal.
“Hiroshima s'enrabia, Nagasaki prega”
Durant el mes d'agost, el Japó recorda els bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9, i el final d'una llarga i extremadament cruenta Guerra del Pacífic el dia 15.
Tradicionalment, el bombardeig d'Hiroshima ha eclipsat el de Nagasaki, que va tenir lloc uns dies després.
En part, per raons logístiques: comparat amb Hiroshima, que té la seva pròpia parada de la línia ferroviària d'alta velocitat del Japó, Nagasaki, que està ubicada a l'extrem oest del Japó a l'illa de Kyushu, està aïllada i és de difícil accés. A més a més, a Nagasaki hi ha pocs recordatoris del bombardeig. Mentre que la Cúpula de la Bomba Atòmica característica d'Hiroshima ha arribat a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO i un símbol dels horrors de la guerra nuclear, Nagasaki ha estat reconstruïda i la majoria dels edificis i estructures afectades per l'explosió s'han esfumat en la història.
La bomba de Nagasaki va explotar just a sobre de la catedral d'Urakami, una de les esglésies catòliques més grans d'Àsia en aquell moment. Representava els gairebé 400 anys de connexió de Nagasaki amb el cristianisme en 1945 (la catedral d'Urakami original va ser construïda l'any 1895).
Urakami Tenshudo (Església catòlica) 7 de gener de 1946. Fotografia per AIHARA, Hidetsugu (1909-). Imatge de domini públic.
A diferència de les restes destrossades del Memorial de la Pau d'Hiroshima (conegut actualment com la Cúpula de la Bomba Atòmica), que continuen com si encara fos el 8 d'agost de 1945, les escasses parts de la catedral d'Urakami que van sobreviure al bombardeig han estat retirades.
Tot el que queda de la catedral són un parell de columnes de maó vermell conservades a l'hipocentre de la bomba.
Restes de la catedral d'Urakami, Nagasaki (hipocentre de l'explosió). Fotografia de Nevin Thompson.
En un article per al Japan Times, Tomoko Otake va dir que a causa de la localització de l'hipocentre és complicat recordar les víctimes del bombardeig de Nagasaki.
Tot i que l'equip del bombardeig tenia com a objectiu l'estació de trens i les atrafegades drassanes ubicats al cor de Nagasaki, van bombardejar per error el suburbi d'Urakami, al nord de la ciutat.
En 1945, Urakami encara no era considerat part de Nagasaki, i a més, afegeix Otake, era llar tant de la minoria religiosa Kakure Kirishitan com de la casta social d'”intocables” del Japó, els Buraku.
Pel seu article, Orake va entrevistar l'historiador de Nagasaki Shigeyuki Anan (阿南重幸), del Centre dels Drets Humans de Nagasaki.
Anan, who has viewed the atomic bombing of Nagasaki as a lens through which to look at wider issues of human rights and discrimination against religious and ethnic minorities, says some Nagasaki residents — who were faithful to the local Suwa Shrine — took the bombing of Urakami as a sign that non-Shinto believers were “punished.”
“They said the bomb fell in Urakami, not Nagasaki,” Anan said.
Such a sentiment among locals polarized Nagasaki, keeping them from uniting in an appeal for peace, experts say.
Anan, que ha vist la bomba atòmica de Nagasaki com una lent a través de la qual poder veure problemes més grans relacionats amb els drets humans i la discriminació contra minories religioses i ètniques, diu que alguns dels habitants de Nagasaki (que eren fidels del santuari Suwa local) van interpretar el bombardeig com un senyal de que s'estava “castigant” aquells qui no creien en el xintoisme.
“Deien que la bomba va caure a Urakami, no a Nagasaki”, va dir Anan.
Un sentiment així entre els vilatans va polaritzar Nagasaki, i els va impedir unir-se en una crida per la pau, diuen els experts.
Hipocentre de la bomba de Nagasaki en març de 2015 – Urakami, Nagasaki. Fotografia de Nevin Thompson.
Pregunta't: “Què puc fer jo pel bé de la pau?”
Com a Hiroshima, l'alcalde dirigeix la cerimònia commemorativa de Nagasaki. Milers de persones es reuneixen en un gran “parc de la pau” situat a un turó amb vistes a l'epicentre del bombardeig al suburbi d'Urakami, al nord del centre de la ciutat.
Aquest ha estat el primer cop que he assistit (a la cerimònia commemorativa de Nagasaki).
Es convida als supervivents d‘Hibakusha a parlar i els polítics, entre ells el primer ministre del Japó, col·loquen corones funeràries i fan els seus comentaris sobre el bombardeig. La cerimònia se sol retransmetre en directe per televisió.
Cerimònia commemorativa de Nagasaki, 9 d'agost de 2015.
A Nagasaki queden poc més de 34.000 hibakusha (supervivents dels bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki). En el setantè aniversari del bombardeig l'edat mitjana dels hibakusha ha arribat per primer cop als 80 anys.
Mentre la gent que va experimentar i patir directament l'horror dels bombardeigs continua morint, ha sorgit la preocupació que ningú al Japó recordarà la veritable i horrible natura de la guerra en l'era nuclear.
Com a part del seu discurs del diumenge 9 d'agost, l'alcalde de Nagasaki Tomihisa Taue va parlar directament de la necessitat de recordar el passat, i de que les futures generacions no oblidin treballar per la pau:
To the young generation, I ask that you do not push wartime experiences aside saying that they are stories of the past. Understand that the wartime generation tell you their stories because what they speak of could, in the future, happen to you as well. Therefore, please inherit their wish for peace. Please imagine what you would do in such circumstances, and ask yourself “What can I do for the sake of peace?” You, the young generation, have the power to transcend national borders and create new relationships.
Als nostres joves, us demano que no deixeu de banda les experiències de la guerra dient que son històries del passat. Heu d'entendre que la generació que va viure la guerra us explica les seves histories perquè també podria passar-vos a vosaltres en el futur. Per aquest motiu, si us plau, sigueu portadors del seu desig de pau. Si us plau, imagineu què faríeu en aquestes circumstàncies i pregunteu-vos “què puc fer jo pel bé de la pau?” Vosaltres, la següent generació, teniu el poder de transcendir les fronteres nacionals i crear noves relacions.
Està el Japó realment compromès a abolir les armes nuclears?
Uns dies abans de la cerimònia commemorativa de Nagasaki, el primer ministre Shinzo va suscitar preocupació per no mencionar els “tres principis no nuclears” del Japó (非核三原則 Hikaku San Gensoku) durant el seu discurs a la cerimònia d'Hiroshima, el 6 d'agost.
Com el primer ministre Abe i el seu govern han treballat durament per establir un marc legal que permetrà al Japó anar a la guerra, deixant enrere setanta anys de pacifisme postguerra, també existeix la preocupació que el Japó sigui en realitat un estat encobert al llindar nuclear.
Els crítics diuen que el fet que Abe no hagi reconegut els tres principis no nuclears del Japó durant el seu discurs a Hiroshima és un altre exemple del “progressiu” apropament del seu govern a canviar la societat japonesa, en aquest cas, preparant amb cura el camí per a que el Japó sorgeixi com a estat nuclear.
Com responent a aquestes pors, quan es va dirigir als assistents de la cerimònia de Nagasaki el 9 d'agost, el primer ministre va reiterar submisament el compromís del Japó amb els tres principis no nuclears del país.
Agost, el mes de recordar els morts
平和への願いを灯籠に＝浦上川で万灯流し－長崎 http://t.co/WIDdz9qLPz pic.twitter.com/G2yDhFirdK
— Cubeニュース (@cube_news_site) August 9, 2015
Es deixen anar fanalets al riu Urakami amb un pregària per la pau.
Les cerimònies commemoratives dels bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki, així com el fi de la guerra, coincideixen amb el tradicional festival Obon.
El festival Obon, que es celebra cada any a mitjans d'agost, marca el moment en que els ancestres tornen a visitar la llar familiar. Al final del festival, moltes famílies diuen adéu als seus ancestres que marxen a bord de fanalets de paper que deixen anar flotant a un riu o al mar.
A Hiroshima i Nagasaki aquesta pràctica té una emoció especial, perquè aquests fanalets van acompanyats de pregàries per la pau i amb l'esperança que ningú no hagi de tornar a patir els horrors de la guerra nuclear.
