Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

De les places als ajuntaments: els indignats entren en la política local espanyola

Foto de portada en Facebook de la plataforma política Barcelona en Comu. Tomada por Marc Lozano. (CC BY-SA 4.0)

Foto de portada de Facebook de la plataforma ciutadana Barcelona en Comú. Foto de Marc Lozano. (CC BY-SA 4.0)

El 24 de maig del 2015 serà recordat com un dia històric en la política espanyola: per primera vegada, el moviment polític dels indignats, el qual va ocupar els carrers de tot el país durant les protestes massives iniciades en 2011, han irromput en el poder.

Per primera vegada, el bipartidisme que ha caracteritzat la democràcia espanyola s'enfronta a un canvi autèntic. Es pot considerar com un fet significatiu, ja que sols falten cinc mesos per a unes eleccions generals en les quals es decidirà quin partit governa el país durant els anys següents.

Els espanyols van acudir a les urnes el mes passat per tal de votar per a les eleccions municipals i escollir un nou alcalde en la major part de les ciutats i pobles del país, així com un nou president autonòmic en 13 de les 17 autonomies. Els partits alternatius, alguns dels quals es presentaven per primera vegada, han demostrat una força considerable restant vots als dos partits principals que fins aquest moment s'havien repartit successivament el poder tant a la major part de localitats i autonomies com al govern central.

Es tracta de partits nous nascuts com a resultat dels últims moviments socials en contra de l'austeritat, de les desigualtats i de la corrupció, i que han competit en aquestes eleccions proposant un canvi profund en el sistema. Impensable fins fa poc, han aconseguit irrompre com a alternativa als partits tradicionals. Defenen l'eliminació dels cotxes oficials i de projectes especulatius i proposen gravar a les companyies elèctriques, multar als bancs que posseeixen vivendes buides i verificar el deute públic.

La nit dels resultats es va viure amb tensió i emoció a mesura que avançava el recompte i s'igualaven els resultats en moltes regions. Encara que el conservador Partit Popular (PP) queda com a primera força política, ha perdut 2'4 milions de vots i alguns dels bastions que dominava. El PSOE, partit socialdemòcrata a l'oposició, ha perdut 700.000 vots si ho comparem amb el resultat de les eleccions municipals del 2011, encara que podria recuperar algunes localitats en cas de pactar amb partits minoritaris.

Com cap dels partits ha obtingut la majoria absoluta necessària per governar, els partits i les plataformes ciutadanes que han participat en les eleccions han d'arribar a acords al llarg de les setmanes següents per tal de decidir qui governarà en les autonomies i en els municipis espanyols.

Dos dones, dos ciutats, grans canvis

Ada Colau, vencedera de las elecciones municipales de Barcelona, en una asamblea de barrio. Foto BenComu (CC BY-SA 4.0)

Ada Colau, guanyadora de les eleccions municipals a Barcelona, en una assemblea de barri. Foto BenComu (CC BY-SA 4.0)

Ada Colau, coneguda pel seu activisme social, especialment en la Plataforma Anti-Desnonaments (PAH), ha liderat en els últims mesos una campanya representant la plataforma ciutadana Barcelona en Comú, la qual ha guanyat les eleccions a la ciutat comtal.

El 24 de maig del 2015 va ser elegida alcaldessa de Barcelona, obtenint 11 regidors. Com la seua formació no va obtindre la majoria absoluta, haurà d'arribar a un acord amb altres forces polítiques catalanes per tal de poder governar a l'ajuntament de la ciutat.

Manuela Carmena (71 anys), ex-jutgessa, elegida representant de la plataforma ciutadana Ahora Madrid. Podria convertir-se en la pròxima alcaldessa de Madrid i substituir al PP, el qual ha liderat la capital durant els últims 20 anys.

De nou, tot dependrà dels pactes, però les plataformes de ciutadans que defenen els canvis polítics i socials, així com un gir a l'esquerra, podrien aconseguir fins grans ciutats d'Espanya, entre les quals es troben Madrid i Barcelona.

Manuela Carmena, candidata de Ahora Madrid, posible alcadesa de la capital - Imagen Licencia CC Wikimedia.org

Manuela Carmena, candidata de Ahora Madrid, podria ser elegida alcaldessa – Imatge Llicència CC Wikimedia.org

A continuació, una sèrie de missatges per Twitter de les dos candidates on mostren les idees i el programa i fins i tot el suport tant de dins com de fora del país:

Un honor conversar sobre el futuro d las ciudades con Pepe Mújica, expresidente d Uruguay y un gran referente para mí pic.twitter.com/iMfHxqPgXx — Ada #BcnEnComú (@AdaColau) Mayo 22, 2015

En Barcelona Ganó la gente, GANÓ EL PUEBLO! Este triunfo nos inspira a todos! Un honor haberte conocido @AdaColau

— Residente C13/ RC13 (@Calle13Oficial) Mayo 24, 2015

El mensaje más repetido que estamos recibiendo es: «por primera vez voy a votar con ilusión». Esto ya es ganar. #AhoraYo #Manuela24M

— Ahora Madrid (@AhoraMadrid) Mayo 24, 2015

«Los partidos se están quedando muy antiguos y tienen que evolucionar mucho, por eso me gusta una candidatura popular como @AhoraMadrid».
— Manuela Carmena (@ManuelaCarmena) Mayo25, 2015

«La democracia representativa es interesante, pero hay que llenar la vida de esta ciudad de más participación, de democracia directa».

— Manuela Carmena (@ManuelaCarmena) Mayo 22, 2015

En aquest vídeo es pot escoltar la cançó oficial de Ahora Madrid:

Podemos, recent partit polític d'esquerres que arreplega les protestes del 2011 en contra de la desigualtat i de la corrupció, va demostrar la seua força a les últimes eleccions europees. A les eleccions de maig del 2015, tenint en compte sols els resultats a les autonomies (no als municipis), van obtindre 119 diputats regionals i es van situar com a la tercera força política en Madrid, Aragó i Astúries. Aquesta irrupció al poder, junt amb els moviments socials comentats abans, han desgastat els partits principals.

Les següents setmanes determinaran si Podemos (a nivell autonòmic) i Ahora Madrid i Barcelona en Comú (a nivell municipal) aconsegueixen arribar al poder. Aquest fet fa tremolar el sector financer, les grans empreses i algunes parts de la població, encara que d'altra banda molts espanyols que volen una major participació ciutadana en la política veuen una oportunitat per a l'esperança.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.