- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Han matat les bales el futur dels joves veneçolans?

Categories: Conflictes i guerres, Govern, Joventut, Notícies dels ciutadans, Política
Grupo de jóvenes en barriada popular de Caracas, capital de Venezuela. Foto tomada de la cuenta en Flickr de Xavier Donat bajo licencia de Creative Commons.

Un grup de joves d'un barri de classe treballadora a Caracas, capital de Veneçuela. Foto de l'usuari de Flickr Xavier Donat, utilitzada amb permís de Creative Commons.

Por, dolor, desesperació. No hi ha temps per a somiar, aprendre o cometre errades. La joventut veneçolana del segle XXI cau morta als carrers enmig d'una guerra asimètrica de la delinqüència contra la ciutadania. Ha demostrat ser una crisi que supera l'Estat.

La principal causa de la mort de joves veneçolans d'entre 10 i 19 anys és l'homicidi, segons l'estudi d'UNICEF «Ocults a plena llum [1]», descrit per El Universal [2] com la major recopilació de dades fins hui en dia sobre violència física, sexual i psicològica contra xiquets i joves.

Segons els informes de premsa, més de 90 xiquets han estat assassinats a la capital, Caracas, des del començament de l'any. Una xifra comparable a dos autobusos escolars, deu equips de beisbol o una orquestra simfònica al complet.

 

El Sistema d'Orquestres Joves de Veneçuela [6], creat durant un període de democràcia (1975) i orgull del país, punt d'eixida del conegut director d'orquestra Gustavo Dudamel [7], va ser víctima la setmana passada de l'assassinat de dos integrants: Jimbert Hernández (15 anys) a Caracas, i Carlos Hernández (13) a Cantaura [8], a l'est del país. Ambdós crims van ser comesos a plena llum del dia [9].

 

La joventut veneçolana també és víctima de les bales disparades per tropes de les forces de seguretat de l'Estat. Segons un estudi dirigit per Cecodap [11], una ONG veneçolana que treballa per promoure i defensar els drets humans de xiquets i adolescents, dels 912 xiquets i adolescents assassinats l'any passat, 126 van morir a mans de policies i de forces militars.

El passat febrer, el país va ser colpejat per la mort de l'estudiant Kluiverth Roa, de 14 anys [14]. Un agent de policia el va disparar a la cara a plena llum, a San Cristóbal, a l'oest del país, prop de la frontera amb Colòmbia. Un fet del qual els ciutadans van poder assabentar-se gràcies a un vídeo gravat amb un mòbil i propagat mitjançant les xarxes socials.

La nit del passat 30 d'abril Julio Méndez va ser abatut en un «enfrontament» amb la policia [15]. El jove de 21 anys va ser acusat de formar part d'una banda criminal, encara que hi ha raons per sospitar de la veracitat del que diu la policia: Méndez va actuar en la pel·lícula Pelo Malo [16], premiada durant el Festival de Cine de San Sebastián en 2013 i era un atleta reconegut que havia participat en competicions juvenils nacionals. A més a més, segons els amics i la família, estava realitzant els tràmits per emigrar del país.

La major part dels joves de Veneçuela busquen abandonar el seu país d'origen i arrancar una nova vida en altres estats. Entre els qui es queden, alguns lluiten contra el govern i sofreixen repressió com a resposta a les seues protestes, mentre que d'altres són empresonats i criminalitzats pels mitjans de comunicació estatals.

Durant les protestes de l'any passat, 3.718 persones van ser arrestades, de les quals 360 eren menors, segons el Foro Penal Venezolano [19], ONG local en defensa dels drets humans.

Veneçuela té l'índex d'inflació més alt del món, un 76 % segons xifres oficials (encara que altres organitzacions i economistes consideren que podria sobrepassar el 100 per cent aquest any). El país també està experimentant la pitjor carestia de menjar mai vista en la seua història, i compta amb la segona taxa d'homicidis més alta del món (82 morts violentes per cada 100.000 habitants), sols superada per Hondures.

Atletes, estudiants, rics, pobres, llauradors, urbans, creients, no creients: els joves de Veneçuela semblen viure sota el cadafal constant de la violència. Mentrestant, l'Estat fa molt poc per tal de donar solució a aquesta tragèdia que està sacsejant el país. Sense accions decisives, cada vegada més joves veneçolans veuran impossible trobar un futur.