Investidura de la governadora Stella Pinto
Com a resultat de les eleccions generals del 15 d’octubre de 2014, hi ha un nou president [1] a Moçambic. El president gaudeix de les competències necessàries per formar el seu equip de govern i nomenar els governadors de les 11 províncies del país. En aquest context, el nou president, Felipe Nyusi [2], ha nomenat [3] Stela Pinto nova governadora de la província de Gaza. Stela Pinto [4] és una jove universitària que abans de ser nomenada ocupava el càrrec de directora pedagògica a la Universitat de Quelimane [5].
Gaza [6] és una província del sud de Moçambic amb una població de vora 1.230.000 habitants. En tota la seua història, aquesta regió mai no ha tingut una dona de governadora. Es tracta d’una província amb costums típicament masclistes i conservadores.
Els rumors [7] del descontentament de la població a causa del nomenament d’una dona per a aquest càrrec han començat a circular pel país, fins i tot dins del Frelimo, partit polític de la nova governadora. S’han arribat a publicar fotos suggerents de la jove que pretenen embrutar la seua imatge.
Per a Muhamad Yassine [8], diputat a l’assemblea de la república, es tracta sense cap mena de dubte d’una qüestió de masclisme: el fet que una dona puga ocupar un lloc tan elevat molesta algunes persones.
Feu-vos una idea: una dona en una província coneguda pel seu masclisme extrem i per emprar la força contra els grups polítics que arriben a la regió. En molt poc temps han començat a circular imatges susceptibles d’excitar els homes i que la moral religiosa podria reprovar. Realment és una victòria, la d’aquests masclistes? O potser es tracta d’una conspiració política? Cal acceptar que l’intent de donar a una dona un càrrec que els homes consideren seu en aquesta província, ha estat un fracàs? Hi ha dret a malmetre en la vida dels altres per pur divertiment, pel simple gust de fer-ho? On està la maldat en aquestes fotos? On està el somriure al final del dia?
“Les qüestions culturals a l'ull de l'huracà”, article del Jornal Zambeze en la província de Gaza.
Antonio Frangoulis [9], comentarista polític, parla sobre aquestes qüestions de masclisme i de protestes que provenen de la província de Gaza i del partit Frelimo:
He llegit al periòdic “ZAMBEZE” coses com que “la població de la província de Gaza i els membres més destacats del partit Frelimo d’aquesta regió semblen profundament irritats per la decisió del president de la república de designar la jove Stella da Graça Printo Zeca per al càrrec de governadora de la província de Gaza”. Y continua: “…a forma de protesta contra aquest nomenament, la població de Gaza, inclosos els membres del partit Frelimo, de l’Organització de la Dona Moçambiquesa (OMM), l’Associació dels Lluitadors per l’Alliberament Nacional i de l’Organització de les Joventuts Moçambiqueses (OJM) varen fer morros durant tota la cerimònia pública de presentació de la nova “guia provincial”…
Imagine que mentre que les xarxes socials més conservadores intercanviaven imatges repugnants, que per algun motiu representarien la jove governadora, tota compassió per aquesta pobra dona haurà sigut poca. Com dir “no hi ha fum sense foc…” o “no hi ha dos sense tres!”.
PS: No vull entrar en la polèmica, perquè si fem cas del que llegim a les xarxes socials, sols trobem reaccions afectives i passionals que, com és ben sabut, no tenen límits en política i manquen de tota lògica.
Tanmateix, alguns han condemnat que s’utilitzen fotos obscenes, tal com s’ha fet a les xarxes socials. Gito Gitinho [10] diu:
Les xarxes socials poden arribar a amargar-nos la vida. La governadora de Gaza n’és un bon exemple. No confirme la veracitat de les fotos! Sempre he dit que cal que actuem de manera prudent, perquè el que fem hui tindrà conseqüències demà! Insistisc: que les xicones joves deixen d’enviar fotos íntimes com si fos una gran cosa!
Al bloc Moçambicanos Terra Queimada [11], es confirma la hipòtesi que es tractava d’un muntatge i d’un trucatge de fotos, i per tant, s’havia difamat a la Governadora. S’espera la intervenció del Procurador General de la República.
El trucatge de les imatges pot acceptar-se, per exemple, per passar informacions que es corresponen a coses que han ocorregut, a fets reals. És molt fàcil fer muntatges de fotos amb totes les noves ferramentes tecnològiques de què disposem hui en dia. De vegades, pot ser fins i tot graciós, divertit, una manera més de canalitzar la creativitat i la imaginació. Ara bé, quan l’objectiu té males intencions, quan es busca ser pejoratiu, sarcàstic, quan es busca alterar la imatge pública d’un ciutadà, el trucatge ja no té raó de ser. Quan es fa per fer-li mal a algú, especialistes en la matèria, que aparentment no tenen res millor a fer, no perden un minut i es prenen la llibertat d’inventar o reinventar històries que atempten contra la dignitat de l’individu (…). Què hi ha darrere d’uns actes tan carregats d’odi? Qualsevol especulació que fem podria portar-nos a pensar en una teoria de complot (…). Senyors i senyores, ja va sent hora de jutjar els delictes cibernètics en la societat moçambiquesa i de fer pagar els responsables. El Procurador General de la República (PGR) ha d’actuar amb rigor i eficàcia junt amb el Ministeri de les Ciències i les Tecnologies, l’Ensenyament Superior i Tècnic Professional per sancionar aquestes accions tan penoses.