El productor de televisió i autor iranià, Mostafa Azizi, ha sigut arrestat un mes després que tornara des de Canadà a l'Iran. Imatge de Mahdi Delkhasteh via Wikipedia (Assignació de Domini Públic).
Després d'anys vivint a Toronto com a resident canadenc permanent, l'autor i productor de televisió Mostafa Azizi va tornar a l'Iran el gener del 2015. L'1 de febrer va ser arrestat [1]i confinat a un règim d'incomunicació en la infame presó estatal d'Evin. Després va ser traslladat a la sala 2-A controlada per l'IRGC (Guàrdia Revolucionària Iraniana, per les seves sigles en anglès) fins que finalment, el març, va acabar a la sala de baixa seguritat 8, Unitat 7.
Arash Azizi, fill de Mostafa, va contar per telèfon a Global Voices que la notícia de la detenció de son pare es va fer pública el 28 de març de 2015:
I've known about his arrest for quite some time, but our family's decision was not to publicise it, and not make it political. Recently they came to the conclusion that they need to publicise it.
Estic assabentat de la detenció des de fa un temps, però la decisió de la família va ser no publicar-la i no fer-la política. Recentment han arribat a la conclusió que necessitaven fer-la pública.
Segons una font anònima publicada [1]a Human Rights Activists News Agency (l'agència de notícies dels activistes pels drets humans), Azizi ha sigut acusat «d'insultar al líder suprem», «d'ofendre al fundador de la revolució islàmica», «de fer propaganda en contra del règim» i «de desordre públic».
Abans d'emigrar a Canadà, Azizi va produir programes educatius i científics per a la Ràdio Nacional de l'Iran, fins que va canviar a la televisió com a director de la Unitat d'Animació per Ordinador de l'emissora nacional, l'Emissora de la República Islàmica de l'Iran. Es va traslladar a Canadà l'any 2009, on va ser un personatge cultural prominent en la comunitat iraniana de Toronto. Va fundar Alternate Dream Productions [2] i va patrocinar un centre anomenat Farhang Khaneh (Casa de Cultura), el qual es va convertir en un centre per a esdeveniments culturals, com ara tallers d'escriptura de guions i de projecció de pel·lícules.
Segons el seu fill, Azizi va decidir tornar a l'Iran degut al clima polític moderat i a les últimes declaracions de l'administració de Rouhani que deien que els iranians que viuen a l'estranger devien tornar per viure i treballar amb seguretat al seu país natal. Es va crear un Comitè pel retorn dels iranians expatriats al si del Ministeri d'Intel·ligència, encapçalat pel Ministre d'Afers Estrangers per a assumptes consulars, parlamentaris i d'expatriats iranians, Hassan Qashqavi. En una declaració del novembre del 2013, Qashqavi va dir [3]:
The reason many Iranians do not return to Iran is the [fear] induced by Iranian opposition groups abroad. In my opinion, many of these fears are self-made. This fear has no root.
La raó per la qual molts iranians no tornen a l'Iran és la [por] induïda pels grups d'oposició iranians a l'estranger. Des del meu punt de vista, gran part d'esta por és infundada. Esta por no té cap base.
Arash Azizi va dir que son pare li va prendre la paraula al govern:
Qashqavi said that Iranians abroad should come home, and that there would be no problems for 97 percent of them. My dad hasn't been doing anything political, he's an artist. His “crimes” are based on his Facebook posts, and the nature of his charges are based on the government's social media monitoring of his posts. He went back to live his life as promised by the images of change and moderation. He had moved back, given up his home in Canada, and was there for good, and was very happy to see his sick father. To this day what he wants is to live in Iran. We want him to serve his time -not a long sentence we hope -and continue to live there in his own country.
Qashqavi va dir que els iranians residents a l'estranger devien tornar a casa, i que no hi hauria cap problema per al 97 per cent d'ells. Mon pare no ha fet res polític, és artista. Els seus «delictes» estan basats en les publicacions de Facebook, i la natura dels seus càrrecs es basa en el seguiment d'aquestes publicacions per part del govern. Va tornar per a viure la seua vida tal com li ho havien promès amb imatges de canvi i moderació. Havia deixat enrere sa casa a Canadà, estava allí per a fer el bé, i estava molt content de vore a son pare, malalt. Fins este dia el que ell vol és viure a l'Iran. Volem que complisca la sentència (esperem que no siga llarga) i que continue vivint al seu país.
L'Iran és conegut per controlar el contingut políticament sensible al mitjans socials, on es suposa que la policia va reunir les proves que incriminaven Azizi. L'IRGC ha anunciat [4]recentment la realització d'una nova operació de vigilància coneguda com a «Ankaboot» (aranya) que pretén controlar les pàgines de Facebook que mostren estils de vida «corruptes» i inspirats en l'occident. Aquest programa està relacionat amb diversos arrestos recents, encara que aquest tipus de treball per part de la policia no era estrany abans del llançament d'«Ankaboot». El juliol del 2014, huit usuaris de Facebook [5]van ser condemnats en conjunt a 127 anys de presó per la seua activitat a Facebook, la qual, segons les autoritats, «actuava en contra de la seguretat nacional, difonia propaganda en contra del sistema, insultava allò sagrat i els líders de la República Islàmica». Des d'aleshores Azizi ha desactivat els comptes en mitjans socials i pàgines web. El fill ens va contar que el govern havia creat un arxiu amb les seues publicacions mentre estava actiu.
Amir Rashidi, investigador iranià de seguritat, va contar a Global Voices:
None of these arrests are related to technical computer hacks, but based on the information users give away themselves. Weak passwords or passwords given away by detainees…The main purpose of these detentions and threats are to create fear.
Cap d'aquests arrestos està relacionat amb els pirates informàtics, sinó que es basen en la informació que van donar els propis usuaris. Contrasenyes dèbils o donades pels detinguts… L'objectiu principal d'aquestes detencions i amenaces és crear por.
Azizi és molt conegut a la comunitat iraniana de Toronto. Anoosh Salahshoor, estudiant iranià-canadenc de dret i membre del centre cultural de Toronto on Azizi era actiu, va dir sobre aquest:
A very active guy, with a huge passion for making sure that the voice of other less fortunate people was heard. He also connected really well with the younger generation.
És un home molt actiu, amb una passió enorme per fer que la veu dels menys afortunats sigui escoltada. També connectava molt bé amb les generacions més joves.