Tots els enllaços porten a pàgines en francès.
A Mondoblog, Rima [1] commemora el 40è aniversari de l’inici de la guerra civil al Líban [2]. Ho fa a través de records de la infància, remots però inesborrables d’una època turbulenta: vidres trencats, alarmes, refugis i patiment constant.
Un matí, els homes varen anunciar que tindríem un dia prou tranquil. Havíem creuat el carrer per arribar a l’apartament de la meua àvia. Ma mare m’havia rentat la cara, les mans i els peus, i m’havia fet canviar de roba. Ma tia cantussejava mentre posava l’aigua a bullir. Tots esperàvem amb impaciència el deliciós te que feia setmanes que no havíem provat. L’havien servit en petites tasses transparents; el sucre es fonia amb el líquid fumejant. I de sobte es va sentir un soroll horrible, una explosió molt a prop. La cursa va començar de nou i el te es va refredar…