Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

El nou primer ministre grec que sacsejarà l'ordre polític de Grècia

Caption: "Political analysts highlight the danger of a possible attack of Godzilla in Athens, if SYRIZA wins the elections" Meme tweeted by @kgougakis

Analistes en matèria de política subratllen el risc d'un possible atac de Godzilla a Atenes, si SYRIZA triomfa a les eleccions. Mem tuitejat per @kgougakis

Els usuaris grecs de les xarxes socials han piulat sense descans durant un mes. No han deixat de fer-ho fins el 25 de gener, dia de les eleccions nacionals a Grècia, que prepara el terreny per a que Alexis Tsipras es converteixi en el valent nou primer ministre del país.

Tsipras, de 40 anys d'edat, es declara ateu. No només ha estat un innovador per haver defugit amb cortesia de la clàssica cerimònia religiosa d'investidura davant l'Arquebisbe, líder de l'església ortodoxa grega, sinó també per ser el primer ministre més jove de la història grega des de 1865.

Això no és tot, però. Per primera vegada en 40 anys, els dos partits polítics principals, el PASOK Nova Democràcia [ND] han perdut el timó del nou govern. Nombroses famílies «tradicionals» amb una llarga història en la vida política grega han quedat finalment fora del parlament.

Molts grecs es despertaran demà a una Grècia sense PASOK ni Nova Democràcia en el govern per primera vegada en les seves vides.

Les causes

Tot va començar quan l'anterior parlament no va ser capaç d'aconseguir els vots suficients per elegir un nou cap de govern, un paper més aviat cerimoniós, i va provocar així que es convoquessin eleccions generals anticipades. El partit de l'oposició va acusar el govern de sembrar el pànic a fi de guanyar el suport del vot a la presidència i evitar així les eleccions, mentre que l'exprimer ministre Andonis Samaràs advertia que «si el seu govern perdés, el país correria un risc catastròfic de tornar a les profunditats del deute de la crisi» i va assegurar que «negar-se a acceptar la selecció presidencial és xantatge polític». El govern i el seu alarmisme, i els aliats en els principals mitjans de comunicació alertaven a tothora de la «fi del món» si Syriza arribés al poder, cosa que queda reflectida en aquest article d'un portal de notícies populars publicat el mes de desembre de 2014:

Και όλα δείχνουν ότι θα πορευτούν με ασκήσεις πολιτικής τρομοκρατίας, του τύπου κι επιπέδου, «ο ΣΥΡΙΖΑ θα μας οδηγήσει στη χρεοκοπία», «ο ΣΥΡΙΖΑ θα μας βγάλει απ’ το ευρώ», «με το ΣΥΡΙΖΑ θα αδειάσουν τα ΑΤΜ», «θα μας τινάξουν στον αέρα» και τα λοιπά, συναφή και λίγο-πολύ γνωστά!

Tot indica que [el govern] recorrerà al terrorisme polític amb lemes com ara «Syriza ens conduirà a la bancarrota», «Syriza ens portarà fora de la zona euro», «amb Syriza els caixers automàtics es quedaran buits», «ens anihilaran», etc. Com sempre!

Després de les votacions, el seu partit, Syriza, va obtenir només 149 dels 151 escons que es necessiten per a la majoria en un parlament de 300, aleshores Tsipras va arribar a un acord de coalició amb Grecs Independents (GI), partit populista de dreta (que va obtenir només el 4,74% de vots). Els analistes esperen amb ulls atents veure com cooperen els dos partits; a més de l'oposició a la troika que comparteixen, cadascú té una agenda totalment diferent. 

NO estic contenta amb la decisió de Syriza de formar coalició amb GI. Són racistes, homòfobs i uns sonats antisemites.  

En una publicació amb el títol «Grècia es despertarà a un món diferent», el bloguer Teacherdude sintetitza de manera convincent la coalició entre Syriza i GI:

L'elecció de Grecs Independents haurà sorprès molts observadors, especialment aquells que viuen a l'estranger; els pot resultar difícil de comprendre una unió entre un partit radical socialista i un altre conservador nacionalista. Tot i així, per a Syriza constitueix la menys dolenta de les opcions possibles. Es confiava en que el candidat més obvi per aquesta coalició hauria estat el Parit Comunista Grec (KKE) però, per a qualsevol vagament assabentat de la política grega, aquesta unió és impossible ja que el KKE no cedirà mai en els seus principis radicals com ara abandonar la Unió Europea, la zona euro i l'OTAN.

D'aquesta manera, Grecs Independents, que havien estat titllats moltes vegades de grup de teòrics de la conspiració d'extrema dreta i racistes […], han entrat finalment al govern […]. Tanmateix, el líder de GI, Panos Kammenos, que ha mostrat contínuament la seva oposició a les mesures d'austeritat que la troika els imposa, potser amb la seva participació calmi els grups de grecs més conservadors que opinen que no deixaran en les mans de «radicals salvatges» la decisió absoluta sobre les qüestions de defensa i l'ordre. […]

Tsipras, tot un pioner

De tornada a la natura no convencional del nou primer ministre, aquest article resumeix «tots els rècords» que Tsipras ha batut:

1. El primer ministre més jove (40 anys). [correcció: el Primer Ministre més jove en la història contemporània de Grècia]
2. El primer ministre nat després de la “Metapolítefsi” [transició democràtica l'any 1974]
3. El primer primer ministre grec i ateu.
4. El primer primer ministre grec solter; només ha fet un contracte de convivència.
5. El primer primer ministre grec que no ha batejat els seus fills, però sí ha fet una cerimònia de nomenament civil. 
6. El primer primer ministre grec que ha pres la possessió del càrrec en una celebració civil en lloc del clàssic acte religiós.
7. El primer primer ministre que assisteix a la cerimònia d'investidura sense corbata.
8. El primer primer ministre que prové de la classe social mitjana i no de les «famílies polítiques» tradicionals.

A Grècia, un país on Església i Estat treballen junts, «cada alt càrrec públic, dels socialistes als dictadors de dreta, ha assumit el càrrec amb rituals i rodejats de Bíblies, creus i de tant en tant aigua beneïda». Enguany però, Alexis Tsipras va visitar l'arquebisbe d'Atenes per anunciar-li que no requeria els seus serveis i, per aquells que volguessin un jurament religiós, invitaria un clergue menor. Un avanç com aquest no podia passar desapercebut per als usuaris de Twitter a Grècia:

Vuit membres del nou govern (principalment de GI) opten per la presa de possessió religiosa a #Grècia

Veure un govern grec prestar jurament polític és tan estrany com veure un ós polar a l'Acròpolis.

Això no té precedents, sense sacerdots. Digueu el que voleu sobre Tsipras, però no hi ha sacerdots.  

En el primer comunicat de premsa oficial com a partit de l'oposició, ND va desaprovar el nou acte d'investidura secular del  nou govern.

A very bad start for Mr. Tsipras.

He shows off ignoring a long tradition of the Hellenic Nation, whose course is interwoven with Orthodox Christianity.

El senyor Tsipras ha començat molt malament.

Pareix donar l'esquena a una llarga tradició de la nació hel·lènica, trajectòria que ha anat lligada al cristianisme ortodox. 

La primera setmana de Tsipras com a primer ministre

Després de jurar el càrrec, Tsipras va visitar el Memorial de la Resistència Nacional de Kessariani en honor als grecs afusellats per nazis i aliats durant l'ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial.

Etern record a vosaltres, germans, els vostres cossos van caure en una lluita justa i honrada.

L'esdeveniment va tenir lloc la vigília del 70 aniversari de l'alliberament dels presoners del camp de concertació i exterminació nazi d'Auschwitz:

Merkel, que avui celebrarà el 70 aniversari d'Auschwitz, ben cert que apreciaria que Tsipras retés homenatge als combatents grecs contra els nazis.

Diversos internautes no van acollir favorabement els moviments audaços de Tsipras:

Jura civil, ofrena floral al sacrifici dels combatents de la Resistència Nacional Grega. Aquest no és un primer ministre grec.

A Grècia també és una tradició en política que l'anterior primer ministre rebi i doni la benvinguda al nou primer ministre en el Palau Maximos, residència oficial i oficina del primer ministre. Però l'esdeveniment no va comptar pas amb la presència de l'exprimer ministre Samaràs. Aquest fet va ser criticat fins i tot pels conservadors. Diu així el portaveu de l'anterior govern, Evàngelos Antonaros:

Són comportaments problemàtics que demostren com és el partit polític. La grandesa en la derrota és la diferència categòrica que defineix un gran líder.

El pitjor primer ministre des de la Metapolítefsi completa el seu càrrec com cal: des de la nimietat. 

Antonis se'n va…

Una pàgina grega molt popular de Facebook que publica diàriament cites i mems, va compartir aquesta imatge:

Primer partit [Syriza]: indignació. El segon [ND]: comoditat. El tercer [Alba Daurada]: incultes. Les tres característiques dels grecs. Font: Facebook, pàgina «Frappe Ministry»

Per últim, si bé no menys important, tothom té la vista fixa en el tercer lloc, el partit d'extrema dreta Alba Daurada al Parlament grec. D'aquest partit, hi ha disset membres electes per al Parlament. 

Alba Daurada va obtenir 38.000 vots aproximadament i un escó menys que el 2012. És un bon començament, tot i així encara s'ha situat tercer en les eleccions. 

«El 40-50% de la policia d'Atenes va votar Alba Daurada.» Un dels majors reptes per a Tsipras.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.