Un petrolier que transportava 358.000 litres de fuel es va enfonsar al riu Shela el dia 7 de desembre i va provocar el vessament de petroli al llarg de més de 60 quilòmetres als Sundarbans. La regió dels Sundarbans, ubicada al sud-oest del Bangla Desh, és el bloc individual de bosc de manglar més gran del món, i abraça aproximadament 10.000 quilòmetres quadrats, un 60 per cent dels quals es troben al Bangla Desh. La regió dels Sundarbans, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, també és una de les reserves més grans de tigre de Bengala i proporciona refugi a moltes altres espècies.
@stephenfry Pls RT: “Oil spill threatens wildlife esp. rare dolphins & birds of Sundarbans-BD” #SundarbansDisaster pic.twitter.com/WtuoRccvZS
— Faiyaz Taifur (@FaiyazTaifur) December 12, 2014
Retuitegeu si us plau: “Un vessament de petroli amenaça la fauna dels Sundarbans-BD, especialment ocells i dofins poc comuns”
1st ever @oilslick in the #Sunderbans threatens world's largest @mangrove ecosystem, a @UNESCO World @HeritageSite http://t.co/NrqAVtyRZS
— SALEEM SAMAD (@saleemsamad) December 12, 2014
La primera marea negra als Sundarbans amenaça l'ecosistema de manglars més gran del món, una regió declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
Disaster in #Sundarbans >> Sela banks turn pitch black Sinking oil tanker was actually a modified and… http://t.co/2YIFoLihPb
— Polash Datta (@polashdatta) December 11, 2014
Desastre als Sundarbans >> Les ribes del riu Shela es tornen completament negres. El petrolier enfonsat de fet era…
The #oilspill at #sundarban threatens hundreds of endangered species. @wwwfoecouk @wbclimatechange @the_ecologist pic.twitter.com/Z0G8SKHaAd
— Rumi Ahmed (@rumiahmed) December 13, 2014
El vessament de petroli als Sundarbans amenaça centenars d’espècies en perill d'extinció.
Segons els informes, el nou vessament de petroli amenaça la reserva de dofins de Mrigmari-Nondabala-Andharmanik. Els mangles també són especialment vulnerables a la contaminació del petroli. De fet, el més probable és que comencin a morir tot just després de que ho faci la vida aquàtica de la zona, normalment la primera en morir. En Fahim Hassan ha muntat una infografia a Flickr on explica els detalls de la devastació.
Segons les imatges publicades a Facebook per Mowgliz Elisabeth Rubaiyat, el desastre ja ha començat a matar alguns animals. Les autoritats locals no saben com afrontar la situació; no s'han trobat mai amb un vessament de petroli tan gran i no disposen de les infraestructures necessàries per poder respondre apropiadament. Al Jazeera informa que diversos pescadors de la zona han optat per netejar el vessament amb esponges i sacs.
A Twitter, molts usuaris han posat en dubte la resposta de les autoritats:
Talk to the org that worked after 2010 Gulf oil spill! Seriously guys … “Authorities clueless in the Sundarbans” http://t.co/z7vZPqVSuf
— Sumaiya Shams (@sumaiya_s) December 12, 2014
Parleu amb l'organització que va treballar després del vessament de petroli de 2010 al Golf! De debò … “Les autoritats no tenen ni idea de què fer als Sundarbans”
A #Bangladesh govt minister says a UK company has offered to clean up 60-km oil slick that is threatening the Sunderbans mangrove forest.
— Sabir Mustafa (@Sabir59) December 12, 2014
Un ministre del govern del Bangla Desh diu que una empresa del Regne Unit s'ha ofert a netejar els 60 quilòmetres de marea negra que amenacen el bosc de manglar dels Sundarbans.
#SundarbansDisaster Recovery efforts with pots and pans http://t.co/i3BGDwrw6P
— Faiyaz Taifur (@FaiyazTaifur) December 12, 2014
Desastre als Sundarbans. Esforços de recuperació amb olles i cassoles
Per tal de col•laborar en les operacions d'ajuda, el govern ha enviat un vaixell amb dispersants de petroli a la zona. Tanmateix, si aquests productes químics s'alliberen de forma incorrecta, poden perjudicar l'ecologia local encara més. Quatre dies després, els esforços de l'estat no semblen ser gaire efectius i s'agreugen els temors d'un desastre ecològic de llarga durada.
59 hours gone-by http://t.co/JThyipvfep #Bangladesh starts sparying oil neutraliser in #Sundarbans river #BD #OilSpill #DhakaTribune
— Polash Datta (@polashdatta) December 11, 2014
Han passat 59 hores. El Bangla Desh comença a ruixar neutralitzador de petroli al riu dels Sundarbans
El ministre de Transport Marítim del Bangla Desh diu que [bn] els veïns van aconseguir evitar que el petroli entrés al bosc amb l'ajuda de xarxes, i també estan treballant per eliminar el petroli de l'aigua i així evitar que la situació empitjori. El Departament Forestal nacional és al capdavant de l'operació [bn] amb 100 vaixells i 200 pescadors.
El Departament Forestal ha presentat una demanda de 1.000 milions de taka (uns 11 milions d'euros) contra els propietaris dels dos vaixells de càrrega responsables del vessament.
Un mes abans del vessament, el bosc de manglar dels Sunderbans es podia veure així:
El bloguer Ahmed Sharif [bn] critica l’estratègia de gestió del desastre per part del govern i afirma que no entenen el problema:
দুর্যোগ ব্যবস্থাপনা বলতে কি শুধু বন্যা-জলোচ্ছ্বাস বোঝায়? গত দুই দশকে অর্থনৈতিক দিক থেকে দ্রুত অগ্রগতির সাথে সাথে যেসব ঝুঁকির সৃষ্টি হয়েছে, সেগুলির জন্যে আমরা নিজেদের তৈরি করতে পারিনি। নদীতে জাহাজের সংখ্যা আগের চেয়ে বহুগুণ বেড়ে গেছে, কিন্তু তার সাথে পাল্লা দিয়ে তৈরি হয়নি মনিটরিং এজেন্সিগুলি। জাহাজ তৈরি হচ্ছে যথেচ্ছভাবে, যাত্রী নেওয়া হচ্ছে অতিরিক্ত, ফিটনেসবিহীন জাহাজ চলছে, নদীর পানি দূষণ করছে জাহাজের বর্জ্য, নদীর মাঝে পার্ক করে রাখা হচ্ছে জাহাজ, সঠিক যন্ত্রপাতি ছাড়াই চলছে জাহাজ, চলাচলের সময় ঠিক করে দেয়ার পরেও কেউ মানছেনা – কেউ দেখার নেই। কাজেই দুর্ঘটনার সম্ভাবনা প্রতিদিন বেড়েই চলেছে। আর দুর্ঘটনার সম্ভাবনা বাড়লেও সেটার জন্যে প্রস্তুতি নেই আমাদের।
La gestió de desastres es limita a inundacions i ciclons? En les últimes dècades, el país ha viscut un desenvolupament econòmic accelerat i un augment dels riscos. Però no hem pogut seguir el ritme i preparar-nos per aquests riscos afegits. S'han multiplicat els vaixells comercials a les nostres vies fluvials, però els nostres organismes de control s'han quedat enrere. S'estan construint molts vaixells que no segueixen les pautes adequades i que transporten passatgers per damunt de la seva capacitat. Molts vaixells no operen correctament: es desfan dels residus de forma inadequada, bloquegen les vies fluvials de manera indiscriminada o no compleixen els horaris. No hi ha ningú que ho controli. Per tant hi ha un major risc, i no estem preparats per actuar davant d'aquests accidents i desastres.
L'usuari de YouTube A. K. M. Wahiduzzaman ha pujat un vídeo que captura la devastació del vessament de petroli:
El cos del primer dofí mort en aquest incident, un dofí de l'Irauadi poc comú, va ser descobert divendres passat. Segons els informes, fins ara l'empresa petroliera Padma Oil Company ha aconseguit eliminar uns 10.000 litres de petroli durant les tasques de neteja. L'empresa ofereix pagar als voluntaris 30 taka (uns 33 cèntims d'euro) per cada litre de petroli recuperat.
El cantant i bloguer Mac Haque comenta a Facebook:
És sorprenent que es faci una operació de neteja tan rudimentària. Amb l'oferta de 30 taka per litre de fuel recuperat, milers de persones s'hi han apuntat. No pas per salvar la regió dels Sundarbans, sinó per poder guanyar-se la vida. Òbviament és un cop de sort per als més pobres. Tanmateix, no he sentit a ningú parlar del risc que representen les toxines del fuel per a la salut humana. En qualsevol altre lloc del món el govern s'hauria enfrontat a un litigi públic per posar en perill la salut dels ciutadans. Puc veure com milers de persones pobres i ignorants moriran en els pròxims dies per culpa de les males decisions que ha pres Bangladesh Petroleum Corporation (la Corporació de Petroli del Bangla Desh). No només ens hauríem de centrar en buscar els dofins morts, sinó també els humans contaminats!
Algunes protestes demanaven a les autoritats que prohibissin als vaixells mercants i als vaixells de càrrega utilitzar els rius i canals dels Sundarbans. Davant l'absència de mesures efectives per part del govern, el Bangla Desh haurà de seguir confiant en la societat civil i en els voluntaris per tal de resoldre aquesta crisi ambiental.