Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Una bloguera francesa condemnada per criticar un restaurant

Il est interdit de donner à manger aux auteurs

“Prohibit donar de menjar als escriptors” Imatge de Michelle a Flickr , CC BY-NC-SA 2.0

Si un bloguer està decebut amb l'atenció rebuda a un restaurant, és natural que el to del seu comentari estigui en línia amb la seva bilis. Al cap i a la fi, titular de forma original i honesta és un consell que ofereix el propi Google per a posicionar un article al seu motor de cerca.

Tanmateix, el passat 30 de juny, la bloguera francesa L'Irregulière, que va fer just això, va ser condemnada pel tribunal de gran instància de Bordeus a pagar 1.500 € d'indemnització per danys i perjudicis i 1.000 € en despeses judicials, arran d'una denúncia interposada per un restaurant de Cap-Ferret.

Un dia de la darreria d'agost de 2013, la bloguera va anar al restaurant Il Giardino a menjar, va sortir-ne molt descontenta pel servei pèssim que va rebre i això la va animar a publicar una crítica molt àcida sobre el restaurant al seu blog literari, Cultur'elle. L'article, titulada «el lloc a evitar a Cap-Ferret: Il Giardino», va quedar en una posició alta en els resultats que els usuaris obtenien en buscar informació sobre l'establiment a Google.

Això va encendre d'ira la propietària del restaurant, que va portar la bloguera davant dels tribunals. El jutge va decidir a favor de l'ama del restaurant el 30 de juny de 2014 en una audiència d'emergència, no per la crítica en si, que segons el propi jutge “està protegida per la llibertat d'expressió”, sinó pel títol, que va considerar difamatori. 

Com que la bloguera no tenia un advocat assignat, va suprimir l'article ella mateixa, sense haver-li-ho demanat el tribunal. El text es pot llegir encara en diferents blogs francesos com tuxicoman o en una versió caché del blog Cultur'elle. La bloguera va optar per no presentar recurs d'apel·lació contra la sentència.

En el sistema francés d'audiències d'emergència,el tribunal pren mesures definitives en base a si les accions del demandat han tingut conseqüències negatives per al demandant- en aquest cas, es va emetre una mesura d'emergència, però podria retirar-se si es decideix fer un judici convencional. Però, per què es va triar una audiència d'emergència per a aquest cas? 

Maître Eolas, un advocat i bloguer força conegut que té 142,000 seguidors a Twitter, va dir:

Novetat: Hi ha restaurants que persegueixen els clients que els gosen criticar. Segons sembla, troben jutges que estan al seu favor.

Més tard va esmicolar i escorcollar tots els aspectes i conseqüències del cas per a la revista francesa L'Express:

Il ne faut pas donner à cette décision une portée plus large qu'elle n'a […] Le droit de critique existe. Il peut être sanctionné en cas d'abus. La distinction classique est quand il y a intention de nuire ou concurrence déloyale si le dénigrement est fait par un concurrent. Ainsi, si cet article avait été publié par quelqu'un qui tient un autre restaurant de pizza du Cap Ferret, on aurait été dans le cas de la concurrence déloyale puisqu'il y aurait volonté de dénigrer pour faire fuir le client. Or ici, c'est une cliente mécontente qui raconte une expérience malheureuse. On a tout à fait le droit d'expliquer pourquoi on n'est pas satisfaits, en mettant le titre que l'on veut.

No cal donar a aquesta resolució una rellevància major de la que té […] El dret de la llibertat d'expressió existeix. Tot i que pot sancionar-se en cas d'abús. L'autoritat competent distingeix entre si la intenció és únicament de perjudicar la imatge del negoci o, en cas de difamació, si es tracta de pures tàctiques competitives deslleials. D'aquesta manera, si aquesta crítica la publiqués una altra persona propietària d'una pizzeria al mateix municipi, es parlaria de competència, ja que la seva intenció seria allunyar la clientela de l'altre negoci. Ara bé, en aquest cas no es tracta de competència sinó d'una client insatisfeta amb el servei del restaurant que conta la seva desafortunada experiència. Tothom té dret d'explicar per què no ha quedat satisfet, fins i tot amb el títol que vulgui.

Tant bon punt alguns bloguers se'n van assabentar, van remarcar amb sensatesa la saturació en la justícia, com va fer Lady Waterloo:

Les juges ont donc condamné cette malheureuse blogueuse, pour L'endroit à éviter au Cap Ferret: Il Giardinocela en valait il la peine? Je ne le pense pas. Si les juges commencent à s'occuper des blogs qui dénoncent des apéros servis avec du retard sans cacahuètes et du vin trop froid ou trop chaud, j'ai oublié, la Justice sera complètement paralysée.

Els jutges han condemnat aquesta pobra bloguera per l'article L'endroit à éviter au Cap Ferret: Il Giardino. Calia realment aquest procés? Ho dubto. Si els jutges comencen ara a ocupar-se dels bloguers que denuncien menjars i aperitius servits amb retard o sense cacauets i el vi massa fred o massa calent, ja no me'n recordo, la justícia se saturarà completament.

D'altres feien referència als malentesos freqüents entre els turistes, restauradors i Internet, com al blog Le Parisien libéral:

La vérité, c'est que désormais, tout resto, tout hôtel, doit faire avec l'existence du Net. Au lieu de faire une pub monstrueuse pour l'Irrégulière, pourquoi Il Giardino n'a pas crée son propre site web, ou fait le dos rond en attendant que ses clients qui ont aimé le resto s'expriment, comme Berthomeau.

La veritat és que tots els restaurants i tots els hotels haurien de promocionar-se a la xarxa. En lloc d'haver fet L'Irregulière una publicitat monstruosa, ¿no hauria estat millor que Il Giardino s'hagués creat ell mateix una pàgina web en compte d'estar-se de panxa enlaire mentre espera que clients satisfets donin la seva opinió, com Berthomeau?

recherche Google

Resultat d'una cerca en Google el 18 de juliol de 2014 del restaurant “Il Giardino”; encara apareix la publicació. Captura de pantalla per l'autora. 

Es poden usar els resultats de Google com a al·legats per portar bloguers als tribunals? La propietària del restaurant, a tall de justificació, va afirmar que la publicació danyava el negoci. «Es pot criticar sempre que es faci des del respecte i aquest no era el cas. La justícia s'ha pronunciat i per mi l'assumpte ja ha acabat».

A hores d'ara, l'article i la controvèrsia sobre la sentència encara gaudeixen d'un bon posicionament als resultats de Google. L'expert de tècniques SEO Tubbydev es va estranyar del desconeixement del funcionament d'un cercador:

Mais surtout, le vrai scandale à notre humble avis est tout entier dans le bout de phrase de la restauratrice: Mais cet article montait dans les résultats Google ..C'est Google qui montre le résultat, avec et par ses algorithmes mais c'est le contenu initial qui est “puni”. Personne ne demande à Google de corriger .. Et a priori aucune demande n'a été faite à Google. […]
Google est devenu un Dieu ou tout du moins un des éléments de la nature…Non seulement, il est donc IRRESPONSABLE mais en plus, sa force est telle qu'il attise encore plus la censure et les problèmes contre les malheureux qui y sont bien considérés .. Le monde à l'envers non ?

El major escàndol però, segons la nostra humil opinió, és l'afirmació de la restauradora: «Aquest article pujava en els resultats de Google»… És Google el que mostra el resultat mitjançant algoritmes i, això no obstant, el que va rebre el «càstig» va ser el contingut original de la recerca. Ningú no va demanar que Google corregeixi el resultat. I, a priori, no s'ha fet cap petició a Google. 
El cercador ha esdevingut una mena de Déu o un element de la natura… No només és IRRESPONSABLE sinó que a més el seu poder és tal que desperta la censura i crea problemes per aquells desafortunats que estan ben considerats… El món a l'inrevés, no?

Podem dir llavors que el posicionament a cercadors és perillós? Almenys això és el que n'ha interpretat el bloguer dels Estats Units Greg Sterling al seu blog Computerworld:

Le seul crime, ici, était de se classer trop haut dans les résultats de recherche. 

L'únic delicte aquí ha estat estar massa ben posicionat en els resultats de cerca.

Si efficacitic.fr aconsella prudència en les crítiques, Elisabeth Porteneuve, qui es descriu a si mateixa com a «veterana d'Internet», preveu que les empreses començaran a abusar del dret a l'oblit:

Propera etapa: dret a l'oblit, eliminar la crítica de Google amb l'ajut de la Comissió nacional de la Informàtica i de les llibertats… dels jutges i dels legisladors!

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va decretar el maig de 2014 que els particulars podran demanar que els cercadors suprimeixin els resultats que considerin «inadequats, irrellevants o desactualitzats, o excessius». Google, que té el paper de demandant davant els tribunals en aquests casos, ha posat en pràctica una sèrie de sistemes que examinen i aproven les sol·licituds. Aquestes modificacions en els resultats de cerca es faran només dins de la Unió Europea.  

Mentre continua aquesta discussió sobre les implicacions del cas per a la llibertat d'expressió a Internet, aquesta publicitat dolenta té un efecte perjudicial per al restaurant. Tot i no ser ja visible al blog Cultur'elle, el títol polèmic quedarà sempre present en la pàgina de resultats de Google a França.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.