Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

5 experts expliquen la importància de l’arrest de l'investigador Sodiqov al Tadjikistan

Speakers at the Global Discussion on Alexander Sodiqov event in Bishkek 26.06.14

Conferenciants a l'acte Discussió Global sobre Alexander Sodiqov a Biskek, 26 de juny de 2014

Aquest article és part de la nostra campanya #FreeAlexSodiqov, autor de GV detingut al Tadjikistan.

El 16 de juny l’investigador i membre de la comunitat Global Voices, Alexander Sodiqov, va ser detingut al Tadjikistan, on duia a terme una investigació sobre resolució de conflictes en un projecte de col·laboració amb la Universitat d’Exeter.

Sodiqov, de 31 anys, va ser arrestat a la ciutat de Khorog, a la regió autònoma de Gorno-Badakhšan, per part del servei estatal de seguretat del Tadjikistan (GKNB) mentre entrevistava un líder de l’oposició local com a part del seu treball acadèmic. Des d’aleshores, organitzacions del Tadjikistan i de tot el món demanen el seu alliberament.

Alguns temen que l’arrest il·legal de Sodiqov pugui tenir conseqüències en la cooperació acadèmica internacional i en les recerques que s’estan duent a terme en la regió de l’Àsia central. Activistes civils i periodistes de diferents països es van reunir el 26 de juny a l’American University of Central Asia, a Biškek, Kirguizistan, per discutir aquest i altres aspectes sobre l’alarmant cas.

Altres actes similars van tenir lloc el passat 27 de juny a Exeter, Londres, Astana, Washington, Friburg i Heidelberg. També a París es va organitzar un acte per donar suport a Sodiqov.

A continuació, podeu llegir cinc extractes de les converses que van tenir lloc a Biškek:

1. La Dra. Mokhira Suyarkulova, politòloga de Biškek

Mohira Suyarkulova, University of Central Asia, Bishkek (Photo taken Natali Anarbaeva).

Dra. Mokhira Suyarkulova. Foto de Natali Anarbaeva

No conec molt Alexander, però he estat en contacte amb ell per mitjà dels cercles acadèmics i del seu treball, fins i tot he coincidit amb ell a Dušanbe abans que se n’anés a Khorog. Entenc la seva situació perquè la nostra recerca acadèmica alTadjikistan era bastant delicada. Estàvem estudiant la construcció de les preses hidroelèctriques a l'Àsia central i, més concretament, al Tadjikistan, la construcció de la presa hidroelèctrica Rogun. Vam tractar d’aconseguir tots els permisos oficials per dur a terme la recerca sobre aquest tema i, als llocs on no ho vam fer, vam decidir no realitzar la investigació amb mètodes clandestins. Això no obstant, quan vam arribar a Rogun (on es construirà la presa hidroelèctrica Rogun) els serveis de seguretat (estatals) es van adonar de la nostra presència i ens van demanar una còpia dels passaports a l’hotel on ens allotjàvem. Després d’això, alguns membres dels serveis de seguretat ens seguiren durant una de les nostres reunions. Més endavant, un altre membre dels serveis de seguretat ―que desprenia una forta olor a alcohol― ens va visitar durant una entrevista i ens va convidar a entrar al seu cotxe… no vam entrar. Entenguérem, doncs, que el govern no ens deixaria en pau i que podíem posar en perill algunes persones a Rogun si ens reuníem amb elles, així que vam abandonar la regió. Aquesta classe d’accions tenen conseqüències per tothom qui investiga a l'Àsia central, però especialment per als ciutadans locals que estudien a l’estranger o que estan associats amb universitats estrangeres. Després de l’arrest d’Alexander Sodiqov, podem veure clarament que la nacionalitat defineix el nivell d’aïllament de les autoritats governamentals. Ara tinc por que l’arrest d’Alexander porti a un procés d’autocensura (en la investigació sobre l'Àsia central), on els investigadors podrien posar-se límits a l'hora de dur a terme el seu treball, pel que fa als temes que abordaran, les preguntes que faran i els mètodes de recerca que utilitzaran.”

2. Dr. Olivier Ferrando, politòleg francès

French political scientist, Oliver Ferrando

El politòleg francès Oliver Ferrando. Foto de Natali Anarbaeva

Vaig conéixer Alexander. Vam coincidir a Indiana (la universitat) i a altres conferències perquè investigàvem assumptes molt similars. Part de la meva investigació més delicada se centra en l’etnicitat i la mobilització al sud del Kirguizistan, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. A banda del del meu col·lega Stephane Dudoignon a l'Iran, mai m’he trobat un cas en el qual un investigador s’haja trobat amb tants problemes com Alexander. No sabem per què el Tadjikistan ha decidit fer aquest moviment ―no hi ha motivacions secretes, no hi ha eleccions a la vista―, el que tenim aquí és una limitació de la llibertat d’expressió. Ara es pot acusar un acadèmic de ser un espia? Estic d’acord amb Mohira. Si tens un passaport estranger et poden fer fora del país o negar-te el visat ―com em va passar una vegada a l'Uzbekistan―, però quan tenen la nacionalitat d’aquests països, poden acusar acadèmics de traïció al seu país o de subversió, i aquestes acusacions són molt més serioses, perquè estem parlant d’uns 12-20 anys de presó. És difícil per a mi, com a persona que representa un institut que impulsa la cooperació acadèmica internacional i que té una oficina a Dušanbe (Tadjikistan). El cas d’Alexander Sodiqov amenaça aquesta cooperació. La meva institució dóna suport, per exemple, a l’Institut d’Història (del Tadjikistan), que produeix un butlletí en anglès i francès. Dóna suport a la creació de conferències regionals que inclouen investigadors del Kirguizistan i l'Uzbekistan, que representen un projecte i una cooperació internacionals, les autoritats del Tadjikistan han assestat un cop a tots aquests esforços.”

3. Dr. Emil Joroev, American University of Central Asia, Kirguizistan

IMG_9832

Dr. Emil Joroev, American University of Central Asia, Kirguizistan. Foto de Natali Anarbaeva 

No m’agradaria parlar com a representant de l’Àsia central, com a algú que no és de Londres, Toronto o Washington, i que pregunta “Nois, què esteu fent?”. En canvi, com que sóc de l’Àsia central, pregunto “Nois, què estem fent?”.

Alexander Sodiqov es va establir a la Universitat de Toronto, però és, malgrat tot, natural del Tadjikistan. És molt conegut. Els seus interessos acadèmics inclouen les ciències polítiques, les relacions internacionals i els drets humans. És un intel·lectual seriós, jove, amb dona i un bebé. Va prendre la decisió de tornar al seu país natal, en el marc d’un contracte per a un projecte acadèmic sobre resolució de conflictes. La resolució de conflictes és un tema que cada vegada té més popularitat a l'Àsia central. El company d’Alexander en aquest projecte va ser el Dr. John Heathershaw, que jo diria que és un dels amics més importants i més sincers que el Tadjikistan mai hagi pogut desitjar. Un dels seus llibres sobre el restabliment de la pau després de la guerra civil al Tadjikistan es troba entre els més populars pel que fa a investigacions acadèmiques al Tadjikistan. Aquí ens trobem, quasi 17 anys després de l’establiment d’aquesta pau i llegeixo que el president del Tadjikistan, Emomali Rahmon, recorda ara a la població la importància de la pau, de l’enteniment mutu i de la tolerància. Penso que seria tràgic si els serveis de seguretat del Tadjikistan tancaren la porta als amics del país ―persones com John Heathershaw que, durant la passada dècada, ha viatjat per més ports de muntanya i ha travessat més valls del Tadjikistan que molts dels habitants natius en la seva vida―, amics que tracten de fer que aquest preciós i interessant país sigui més conegut en el món sencer. Crec fermament que els serveis de seguretat han comès un error greu. Heathershaw i Sodiqov no són agents estrangers, sinó simplement investigadors acadèmics. El Tadjikistan com a país no té cap interès en trepitjar la investigació acadèmica. Esperem que hi haja una estimació racional per part dels cossos pertinents que han detingut Alexander Sodiqov i que l’alliberen aviat.”

4. Marat Mamadshoev, redactor en cap de l’agència de notícies Ozodagon, de Tadjikistan

Marat Mamadshoev, editor-in-chief of the Tajik news agency Ozodagon.

Marat Mamadshoev, redactor en cap de l'agència de notícies Ozodagon. Foto de Natali Anarbaeva.

M’agradaria cridar l’atenció sobre les similituds entre el cas d’Alexander i el de la detenció d’Ursunboy Usmonov, periodista de la BBC i col·lega, acusat, no com Alexander, d’espionatge, sinó d’activitats extremistes després d’entrevistar alguns membres del grup islàmic Hizbut-Tahrir. Durant la detenció, Usmonov va rebre cops i cremades amb cigarrets per part dels serveis de seguretat del Tadjikistan. Aquest és el mateix servei de seguretat que ha rebut una enorme assistència tècnica i material per part del govern dels Estats Units. Les circumstàncies mostren que els ciutadans dels països de l’Àsia central no es poden defensar d’aquestes estructures locals de seguretat. És poc probable que es puguin fer aquestes acusacions a un investigador estranger. Les acusacions a Usmonov i Sodiqov ―salvatges i sense proves―, es fan contra persones del Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan, etc. per part dels mateixos governs. El cas d’Usmonov va ser jutjat a porta tancada i em temo el mateix pel cas de Sodiqov. Els familiars de Sodiqov han anunciat que no estan satisfets amb l’advocat que l’Estat ha assignat a Alexander, qui no respon a les seves telefonades. El principal problema aquí és que la societat civil, els experts, els periodistes de Tadjikistan, tots ens hem convertit en víctimes d’aquesta guerra geopolítica entre Rússia i occident. Som ostatges d’aquesta guerra i la nostra elit n’està extraient els màxims beneficis.”

5. Kyrgyzbek Konunov, activista del Tadjikistan

IMG_9885

Kyrgyzbek Konunov, activista del Tadjikistan. Foto de Natali Anarbaeva.

Hi ha una crònica de l’arrest de Sodiqov. Durant diverses setmanes, el govern del Tadjikistan ha treballat per crear un ambient anti occidental al país. Un ambient connectat amb la visita dels representats de la Unió Europea i, més endavant, del Regne Unit a la regió autònoma de Gorno-Badakhšan. Les publicacions anti occidentals van començar a aparèixer en la premsa i altres llocs. Així que l’arrest de Sodiqov és solament la culminació de tot això. Penso que era pertinent que Sodiqov estigués al Tadjikistan per estudiar el conflicte i la resolució de problemes, perquè aquí hi ha una sèrie de problemes que (el govern) prefereix no prendre's com un problema. El resultat és que no se solucionen mai. Amb l’arrest de Sodiqov, el govern del Tadjikistan ha tractat de mostrar a la societat civil que tot intent de cooperar amb el món exterior serà infructuós. Però jo penso que en realitat ha mostrat tot el contrari. La reacció dels experts locals i estrangers, dels col·legues de Sodiqov i de la societat civil internacional davant la seva detenció il·legal no ha tingut precedents. Si aconseguim forçar el govern a alliberar un home que és innocent dels crims del quals se l’acusa, aleshores serà una victòria enorme per a la societat civil del Tadjikistan.”

 

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.