Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

A Madagascar moren cada any 44.000 nens, com ho podem solucionar?

Enfants Malgaches par Yves Picq - CC-BY-SA-3.0

Nens malgaixos per Yves Picq – CC-BY-SA-3.0

44.000 són els nens que moren a Madagascar cada any, segons les últimes dades d'UNICEF. També són tots els nens menors de cinc anys que viuen a la regió francesa dels Alpes-de-Haute-Provence. I també és el nombre de víctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre, multiplicats per 15. 

La tragèdia de perdre un nen afecta majoritàriament famílies amb pocs recursos. En termes de salut pública, aquesta situació fa dos grups de la població de Madagascar particularment vulnerables: els nens menors de cinc anys i les dones embarassades.

Segons el Banc Mundial [fr], la meitat dels nens menors de cinc anys presenten un endarreriment en el creixement, “una proporció major que en qualsevol altre país d'Àfrica”. La taxa estimada de mortalitat de les mares es troba a l'entorn de 498 per cada 100.000 nascuts vius i les causes de mortalitat són múltiples [fr], com ara l'accés limitat a personal professional durant el part, atencions prenatals precàries i la manca de serveis d'emergència.

Malgrat les preocupants xifres, no són poques les iniciatives que tracten de millorar la situació.

A Toliara, al sud de Madagascar, un projecte de menjadors a les escoles ajuda a combatre els problemes de desnutrició crònica. L'associació Les enfats du soleil [fr] (els nens del sol) ampara i escolaritza els nens del carrer i de famílies necessitades. Els nens es beneficien també d'un dinar al menjador de l'escola. En aquest vídeo en francès podeu veure fotos dels nens que es beneficien del programa:

 

Altres programes se centren en problemàtiques més precises, com ara l'anèmia drepanocítica o la malària. L'associació Lutte contre la Drépanocytose à Madagascar – France [fr] (LCDMF, Lluita contra l'anèmia drepanocítica a Madagascar – França) treballa per crear consciència sobre aquesta malaltia genètica que pateix un 2% del poble malgaix. En el següent vídeo, els caps d'equip de la LCDMF descriuen les últimes activitats de l'ONG i els seus objectius per als propers tres anys. Dos d'aquests objectius són oferir un millor accés a antibiòtics per tractar l'anèmia drepanocítica i convéncer els líders polítics que aquesta malaltia ha de ser inclosa en les prioritats de salut pública del país.

En una carta oberta al primer ministre malgaix, Kolo Roger, l'associació LCDMF posa de relleu la importància de tractar aquest problema, especialment a les regions més incomunicades [fr] on no gaudeixen pas d'estructures de salut modernes.

Ce problème crucial de santé publique qui affecte de manière dramatique les plus nécessiteux dans une région avec près de 20% de prévalence où un enfant sur cinq souffrant d’un syndrome drépanocytaire majeur est susceptible de ne pas survivre au-delà de l’âge de 5 ans, ne peut plus souffrir de demi-mesures. Il illustre à lui seul, parce qu’il s’agit d’une maladie transversale intéressant toute les spécialités médicales, l’exigence d’une prise en compte urgente de votre part de ces logiques de santé de proximité.

Aquest és un problema de sanitat pública crucial que malauradament afecta al voltant d'un 20% dels més desemparats de la regió, on un nen de cada 5 amb anèmia drepanocítica major perd les possibilitats de sobreviure als 5 anys. No és una malaltia que es pugui fer desaparèixer amb mesures menors. Com que l'anèmia drepanocítica implica totes les especialitats mèdiques, aquesta malaltia il·lustra la importància que abordin seriosament el problema de la situació de les nostres infraestructures de salut locals.

Encara hi ha molt per fer

Una altra àrea que necessita acció urgent és la salut materna, degut al significatiu creixement demogràfic a Madagascar. Per exemple, una de cada cinc dones casades que desitja limitar els naixements no disposa d'accés als serveis de planificació familiar (19%) i la taxa d'avortament és d'1 per cada 10 nats vius, segons l'Institut Nacional d'Estadística de Madagascar (INSAT) i el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA).

Malgrat els esforços realitzats, Madagascar s'enfronta a un gran nombre d'insuficiències sanitàries que impossibiliten les millores dels indicadors de salut. Els resultats mediocres i desiguals en matèria de salut s'originen per les desigualtats econòmics de les unitats familiars i l'accessibilitat física als serveis sanitaris. Així, a una de cada quatre persones malaltes(23%) no li han procurat assistència a un centre de salut perquè no en podia pagar el cost.

Altres problemes greus són la reduïda disponibilitat dels medicaments per causa de les deficiències sistemàtiques de gestió i registre de l'inventari, i les logístiques que en dificulten la correcta distribució. Les famílies amb un alt poder adquisitiu utilitzen els serveis sanitaris quatre vegades més que les pobres: 40,9% de les despeses totals del sector provenen de la part benestant de la població mentre que 10,1 %, provenen de la part més pobra, segons el Banc Mundial.

De manera unànime, els experts alerten que cal d'actuar com més aviat millor. UNICEF diu que les vacunes i el control nutricional dels nounats són dues mesures necessàries per reduir la mortalitat infantil. Per tal de millorar la situació de la salut pública en general, les prioritats [fr] haurien de ser:

  • Reforçar els programes nutricionals dirigits als grups més necessitats i l'accés a una nutrició adequada.
  • Augmentar l'eficiència de les despeses pressupostàries.
  • Millorar la gestió dels recursos humans del sector.
  • Introduir equipaments per un part sense riscos.
  • Redistribuir els metges en els centres de salut més aviat en llocs rurals.

La situació és complicada però no desesperada, almenys no encara. Les polítiques proposades podrien ser implementades immediatament si hi ha la voluntat política. Els nens malgaixos han esperat 50 anys per veure com la seva salut es posiciona a dalt de tot de l'agenda nacional. Ara és el moment de recordar a les autoritats que cap país respectable tolera l'extinció del seu propi futur d'aquesta manera, 44.000 cops l'any.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.