Una foto de la pàgina de Facebook My Stealthy Freedom (La meua llibertat furtiva). El peu de foto diu: “Vaig experimentar aquesta sensació al meu país per uns moments després de 33 anys. Golf Pèrsic. Continuaré sent una dona encara que em tapeu amb mocadors i xadors. Què fareu amb els meus ulls?! Estan plens d'amor i de vida.”

Obligades durant dècades a portar vels sota amenaça d'ésser detingudes, milers de dones iranianes ara aprofiten l'oportunitat que els brinda Internet i comparteixen fotos seues sense vel en llocs públics com a un acte de provocació.

Una campanya en línia anomenada “Stealthy Freedoms of Iranian Women” (Llibertats furtives de les dones iranianes s'ha tornat viral després que la periodista iraniana Masih Alinejad creara la pàgina de Facebook [en] el 3 de maig.

La pàgina té més de 303.000 seguidors i mostra centenars de fotos de dones sense vel — al pati de l'escola, a la platja, als carrers i en diferents llocs històrics d'Iran.

A través de les xarxes socials, es comparteixen fotos amb les etiquetes #mystealthyfreedom o #آزادی‌یواشکی en persa.

This brave lady has removed her veil in front of one of Grand Ayatollahs'office #آزادی‌یواشکی pic.twitter.com/B2RlZlEobQ

— Mosab Samra (@Mosabysamra) May 14, 2014

Aquesta senyora valenta s'ha llevat el vel davant d'una de les oficines del gran aiatol·là #آزادی‌یواشکی pic.twitter.com/B2RlZlEobQ

— Mosab Samra (@Mosabysamra) May 14, 2014

Masih Alinejad, que ara viu al Regne Unit, va publicar una foto seua sense vel a Twitter de quan estava a l'Iran. La periodista diu que no s'oposa al hijab però explica que, com a dona, quan creus que no hauria de ser obligatori, has de crear una mena de “llibertat furtiva” per a tu mateixa per a no ser destruïda per la càrrega de la coacció.

My hijab covers my thoughts words & deeds, not my head… #آزادی‌یواشکی https://t.co/r1QmGhOJcA pic.twitter.com/HBggGv9YpN

— Maryam Nayeb Yazdi (@maryamnayebyazd) May 14, 2014

El meu hijab cobreix els meus pensaments, paraules i fets, no el meu cap… #آزادی‌یواشکی https://t.co/r1QmGhOJcA pic.twitter.com/HBggGv9YpN

— Maryam Nayeb Yazdi (@maryamnayebyazd) May 14, 2014

Una foto compartida a la pàgina de Facebook My Stealthy Freedom.

Una dona comparteix una foto i la seua experiència personal a la pàgina de Facebook de la campanya [en]:

We were on Nowruz holidays (The Persian New Year). We had set off for Abadan. I could not bear the heat and removed my headscarf subconsciously. Well, and taking photos is an inseparable part of traveling.

What gave me even more joy than the cool breeze blowing through my hair, was the sound of rhythmic horns blown by the cars passing by (as to encourage her) and the happy excited faces of my companions.

Eren vacances de Nowruz (l'any nou persa). Viatjàrem cap a Abadan. No podia suportar la calor i em vaig llevar el vel sense pensar-hi. Bé, i fer fotos és una part inseparable de viatjar.

El que em va alegrar més que la brisa fresca movent els meus cabells va ser el so dels clàxons dels cotxes que passaven (com per a animar-la) i les felices i entusiasmades cares dels meus companys.

Un gran nombre d'activistes iranians han donat una bona acollida a la campanya, però alguns també l'han criticada. Alguns consideren que l'obligació de portar el hijab no hauria de ser la primera preocupació política de les dones iranianes i fins i tot altres tenen problemes amb el terme “furtiva”. 

Jila Baniyaghoub, una periodista iraniana que viu a l'Iran escriu: “quan quelcom és furtiu, ja no pot anomenar-se llibertat. Si estiguérem contentes per la nostra llibertat furtiva, ningú no perseguiria la llibertat.”

A més de crear un gran debat entre els iranians al món virtual, la campanya també ha creat remor als mitjans de comunicació estrangers amb incomptables articles sobre la campanya i l'opressió de les dones a l'Iran.