- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Vigilància digital a Angola i altres països africans «poc importants»

Categories: Angola, Dret, Drets Humans, Notícies dels ciutadans, GV Advocacy

Un informe [1] [en] del Citizen Lab de la Universitat de Toronto ha analitzat l’ús de software maliciós de vigilància desenvolupat per l’empresa italiana Hacking Team i que s’ha utilitzat en Etiòpia, el Marroc, Nigèria, Sudan i Somàlia. L’any passat es va detectar software maliciós d’una empresa anglogermànica a Sud-àfrica i Nigèria [2] [en]. Aquests descobriments han generat un nou interès en l’Àfrica subsahariana.

Sembla que la detecció d’aquest tipus de programari i d'altres tecnologies de vigilància «econòmiques» –productes relativament assequibles i «disponibles» desenvolupats per empreses privades– continua sent d’un interès creixent per als investigadors en els països més grans d’Àfrica. Però, i què passa amb els països que són vistos pel món occidental com a «menys importants», ja sigui per la seva població, llengua o influència geopolítica?

El d’Angola [3] [ca] és un cas interessant: el país, que és ric en petroli, té una població relativament petita i un poderós partit de govern [4] [ca] amb un president que fa 34 anys que és al càrrec. Periodistes d'investigació, joves manifestants i mobilitzacions socials –especialment sobre temes com l'urbanisme o la corrupció política– semblen molestar el règim, però és difícil resseguir els impactes a gran escala d'aquestes protestes.

El passat mes de desembre, l’investigador Jacob Appelbaum va fer al·lusió al periodista d’investigació angolès Rafael Marques [5] [en] i el seu ordinador portàtil en el Chaos Communication Congress [6] [ca]. Marques, un exitós periodista conegut per les seves investigacions sobre els abusos de poder portats al nivell més alt, s’havia dirigit a Appelbaum amb una pregunta massa habitual: «sembla que alguna cosa falla al meu portàtil perquè va lent.» Appelbaum es va trobar amb el que va descriure com a la «porta del darrere més pobra» que mai havia vist, un programari espia que de manera oculta havia anat realitzant captures de pantalla de l’activitat de Marques i havia intentat enviar-les a un altre ordinador.

En el següent vídeo, Appelbaum mostra a Marques com, tot i estar protegit amb el programari Tor, el seu ordinador havia estat amenaçat per la forma més primitiva de programari espia:

Marques, que edita el portal web independent Maka Angola [7] [en], va ser arrestat [8] [en] i colpejat [9] [en] mesos després d’haver descobert que el seu ordinador havia estat compromès. Actualment s’enfronta a plets civils tan en Angola com en Portugal per la seva investigació en la que desemmascara la trama internacional de blanqueig de diners procedents dels diamants extrets de la conflictiva zona de Lunda, al nord-est d’Angola.

Appelbaum assenyala que fins i tot els règims menys intel·ligents –pel que fa a la tecnologia– trobarien noves formes per tenir el control mitjançant la utilització de productes i tècniques de vigilància digital simples. No obstant això, hi existeix una petita discussió sobre la seguretat de la informació, la vigilància i la llei en Angola.

Una causa pot ser que en la vida real, la vigilància física i la infiltració –que compta amb alguns dels agents d’intel·ligència entrenats en l’antic Bloc Soviètic– estan tan presents que els activistes i periodistes no tenen cap urgència per protegir la seva activitat a la xarxa.

Marques està fent ara un seguiment sobre la vigilància en Angola. En octubre ja relatava com en el país s’havia proposat una legislació que donava a l’estat un enorme poder a l’hora de realitzar registres sense autoritzacions [10] [en] i prohibir certes formes de comunicació en línia. Marques comentava que aquestes previsions es van afegir a l’esborrany del projecte de llei del Govern d’Internet de l’any 2010, que fou publicat poc després de les insurreccions populars tingueren lloc a Tunísia i Egipte.

Tot i que aquestes formes de vigilància són relativament noves, les amenaces a la llibertat de premsa difícilment ho són en Angola. Els diaris independents locals i els nous punts de venda han sigut criminalitzats [11] [es], i si han sigut capaços d’expandir-se, ho han fet de manera restringida degut als onerosos requeriments de llicència per motius polítics. El propi Marques sovint viu i treballa en altres països. Ara s’enfronta en Portugal a una demanda per difamació [12] [pt] presentada pels membres del règim angolès.

De la mateixa manera que en Etiòpia, molts activistes i treballadors dels mitjans de comunicació angolesos estan estretament lligats a la diàspora del país. Fa poc, un periodista etíop que resideix a Washington DC va presentar un recurs judicial [13] [en] contra el govern d’Etiòpia per tenir vigilats els seus ordinadors a través de programari maliciós. Aquest progrés hauria de, com a mínim, despertar la consciència entre exiliats i activistes etíops. El cas, que ha estat presentat als Estats Units, dependrà de la investigació i del seguiment acurat del programari maliciós.

Per a individus com Marques, en països arreu de tot el món, el cas d’Etiòpia pot suposar un interessant exemple i una via internacional de revertir el desequilibri de poder. És una manera de contraatacar les amenaces per tal d’obrir camí a la investigació i l’expressió. Però el que encara queda per veure en els països «menys importants» com Angola és si activistes de la societat civil, investigadors i advocats poden trobar els recursos per mobilitzar-se de manera internacional per tal de rastrejar i denunciar la creixent vigilància digital.