- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Bloguers àrabs: una generació afortunada?

Categories: Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, Activisme digital, Drets Humans, Llibertat d'expressió, Notícies dels ciutadans, GV Advocacy

“La teua generació és afortunada. Tothom té un mòbil nou, Internet és accessible a tot arreu, la televisió via satèl·lit és present a quasi totes les cases. Què més necessites?

Un taxista jordà de mitjana edat que em portava a l'aeroport d'Amman, a la Trobada de Bloguers Àrabs [1][ar] em va abocar aquest comentari. Jo havia tractat de compartir amb ell la meua frustració sobre la situació de la llibertat d'expressió al món àrab.

Tres anys abans, podria haver estat d'acord amb el comentari d'aquest home. Hui dia, però, aquest pareix resumir quasi tot el que està malament relacionat amb la manera de pensar que encara tenim sobre com la tecnologia pot canviar les coses. 

És veritat que la tecnologia de les comunicacions ha revolucionat com ens assabentem de les notícies o com difonem les idees, o fins i tot com ens relacionem amb la resta de gent. Fa tres anys, fins i tot pareixia que finalment havíem aconseguit trencar el mur de la censura i la por que turmentava la regió àrab des fa anys. Les plataformes de xarxes socials, els blogs i l'augment de la disponibilitat dels telèfons intel·ligents permetia a una generació de periodistes ciutadans comunicar i informar mentre que els activistes podien mobilitzar-se i organitzar-se a un nivell que no s'havia vist a la regió en dècades.

Surveillance Is Bad For Your Internet. Poster by Hisham Almiraat (CC BY-NC-SA 2.0)

La vigilància és dolenta per al teu Internet. Pòster de Hisham Almiraat (CC BY-NC-SA 2.0)

Pareixia que la gent ja no s'havia de preocupar per la censura i el control governamental dels mitjans de comunicació. Nosaltres érem els mitjans de comunicació.

Molts de nosaltres pensàvem que el simple accés als mitjans de comunicació moderns havia actuat com el catalitzador que havia permès que la transformadora onada de protestes continuara, guanyara ritme i acabara triomfant. Hui dia, no molts de nosaltres estaríem disposats a acceptar aquest supòsit sense dubtar. 

Nous reptes 

Els reptes als quals han de fer front els bloguers de l'orient i mitjà i del nord d'Àfrica han canviat des de llavors.

(Per bloguers no només em referisc a les persones que tenen un blog, sinó a qualsevol persona que utilitza internet amb un compromís cívic o polític.)

Des de la nostra última trobada de bloguers àrabs a Tunis l'any 2011, com a mínim s'han produït dos canvis molt importants: 

En primer lloc, els bloguers ja no esperen només ser “mers” comentaristes. De simples observadors han passat a ser participants actius, molts d'ells s'han hagut d'adaptar a una realitat política nova i més complexa on s'espera molt més d'ells.

Aquest fet exigeix tot un conjunt de noves habilitats i recursos, unes eines que aquells bloguers més actius i influents o aquells que animaren la revolució no necessàriament tenen al seu repertori. Se'ls demanen idees i accions en moltes més àrees i de moltes més maneres diferents a les que ells tenien o realitzaven. 

A més, en una regió terriblement polaritzada on tot es mou tan de pressa i on moltes coses succeïxen cada dia, la seua tasca pot parèixer aclaparadora, quasi paralitzadora.

Sé que açò ha provocat que molta gent del meu voltant es qüestione el seu paper. També sé que ha generat frustració per la manca de recursos pro democràcia als quals els activistes tenen accés. Alguns de nosaltres simplement no podem sortir-nos-en i finalment deixem d'intentar-ho. Alguns altres fins i tot deixen d'estar actius en línia.

En segon lloc, la naturalesa de les amenaces envers la llibertat d'expressió en línia també ha sofrit canvis: abans de les revolucions, els governs de la regió pareixia que es resignaven a la idea que el filtre d'Internet era la manera principal de sufocar la llibertat d'expressió a la xarxa.

No obstant això, ara pareix que aquests han après una nova lliçó: la censura pot ser barata i eficient, però és relativament fàcil de desemmascarar. La vigilància, d'altra banda, és més subtil i més difícil d'identificar.

Durant els tres últims anys, la vigilància electrònica i la intercepció tecnològica s'han convertit en gran mesura en el joc principal. Ha nascut un mercat multimilionari i molts governs de la regió pareixen contents d'obtenir-ne benefici. Hui dia, amb molt poques excepcions, molts d'aquests governs gasten grans quantitats de diners en vigilància electrònica i intercepció tecnològica costosa i d'avantguarda, creada en la seua majoria per companyies privades occidentals.

Agafeu com a exemple el meu país, el Marroc: 

L'any 2012, el país va comprar un programa valorat en dos milions de dòlars americans anomenat Project Popcorn [2] (Projecte Crispetes) [en]. Aquest projecte va ser desenvolupat per la companyia francesa Amesys. Es diu que és capaç d'interceptar i controlar tot tipus de comunicació a gran escala arreu del país.

El mateix any, un grup activista en línia marroquí va rebre la visita de “Da Vinci [3]” [en], un sofisticat virus valorat en un milió i mig de dòlars americans i creat per una companyia amb seu en Milan amb un nom sorprenentment revelador:  Hacking Team (equip de pirateria). Es comenta que aquest virus és capaç de comprometre qualsevol sistema operatiu, controlar ordinadors que tinguen un objectiu específic i enviar registres de pulsacions de tecles i arxius privats a un servidor remot.

De tot el que sabem, açò només és la punta de l'iceberg.

També s'han trobat casos similars a llocs com Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Síria o Egipte, i la llista va en augment.

Com a conseqüència, mentre la censura continua sent una arma fonamental per combatre la llibertat d'expressió a la regió, la vigilància electrònica, amb el seu efecte paralitzador, està convertint-se en una greu amenaça.

No és sorprenent que tres anys després de l'inici de les revolucions àrabs, la situació de la llibertat d'expressió en línia a la regió parega quasi més lúgubre que abans de l'any 2011.

Plantem llavors per a un futur millor

Com ens en sortirem d'aquesta nova realitat? Hi ha alguna forma nova i creativa d'activisme en línia que haja tingut èxit en els últims tres anys que pugam aprendre?

Com podem, en definitiva, jugar un paper efectiu per millorar la situació de la llibertat a Internet als nostres països? I fins a quin punt podem confiar en la tecnologia perquè ens protegisca en línia?

Aquests són només algunes de les preguntes que els participants de la quarta trobada de bloguers àrabs [1] [en](#AB14) exposaren per explorar les respostes plegats.

Durant quatre dies, la trobada (coorganitzada per Global Voices Advocacy i la fundació Heinrich Böll) va ajuntar 70 bloguers, activistes, artistes i formadors que venien de tot el món, inclosos 16 països àrabs. Els participants, com jo mateix, estàvem plens de preguntes i igualment encantats de compartir les nostres històries com ansiosos per aprendre dels altres assistents. 

Potser la lliçó més important amb la qual em vaig quedar és la idea que, tot i tenir hui dia un accés més ampli a mitjans de comunicació moderns a la nostra regió, pareix que aquests només funcionen a la perifèria i no necessàriament com un factor fonamental del canvi, tal com molts de nosaltres pensàvem que era ara fa tres anys.

Cal trobar maneres per connectar i combinar l'activitat en línia amb els esforços “fora de la xarxa” de les persones que tradicionalment treballen per a aconseguir un canvi al món real. I aquest procés pareix funcionar mitjançant el canvi només si la tecnologia té èxit a l'hora de mobilitzar i organitzar un sector de la societat més ampli i divers.

Els bloguers àrabs actualment estan portant a terme una dura batalla, una guerra asimètrica, on ja no només es tracta d'una qüestió d'accés a la tecnologia, sinó d'una qüestió més àmplia i fonamental dels drets dels usuaris, de com la tecnologia està governada i de si està lliure del control governamental.

L'inquietant sentiment que algú podria estar espiant-te fa difícil, fins i tot per als més atrevits de nosaltres, operar amb llibertat.

Però aquesta no és una batalla perduda. Potser després de tot no som una generació tan afortunada, però crec que el AB14, en reunir-nos, ha triomfat en plantar les llavors per a un futur millor.