Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Els habitants de Rio de Janeiro es mobilitzen contra l'augment del cost de la vida

Els habitants de Rio de Janeiro (Brasil) han començat a mobilitzar-se contra l’augment del preu dels hotels, habitatges, l'alimentació, la roba i el lleure, que han convertit la ciutat olímpica del 2016, i una de les seus de la Copa del Món de futbol d'enguany, en un lloc de preus desorbitats.

Amb l'humor característic dels carioques, la mobilització a les xarxes socials demostra ben bé que el cost elevat de la vida a la ciutat ha perdut el sentit de la realitat. El terme ‘surreal’ [‘surrealista’] es fa servir cada dia més per a fer referència al que passa a Rio de Janeiro.

El Surreal és de fet el nom proposat, amb humor, per la dissenyadora Toinho Castro a l'hora de crear una nova moneda exclusiva per a la ciutat, en substitució del real, la moneda brasilera. La proposta s’ha comentat en un missatge publicat al diari O Globo, de gran difusió:

“Tem mais a ver com a nossa realidade”, diz, citando um diálogo-que-gostaríamos-de-ouvir: “Quanto é a água, moço?” E a resposta: “Cinco surreais…” [cerca de 2 dólares americanos]

“Això té més a veure amb la nostra realitat”, diu esmentant un diàleg-que-ens-agradaria-escoltar: “Quant val l’aigua, noi?” I la resposta: ”Cinc surreals…” [aproximadament dos dòlars]

"

“Els Surreals: la nova cara de la moneda de què tant es parla…” Disseny de Patrícia Kalil compartit per Facebook.

La pàgina de Facebook Rio $urreal – NÃO PAGUE “exposa els preus abusius practicats a Rio i crida al boicot”. Creada el 17 de gener, en tres dies ja era seguida per més de 95.000 persones. 

 

A gente aqui não faz a apologia de “tudo tem que ser barato”. Não, não é isso. Quem quiser comer ostra, beber espumante, jantar em um lugar cujo chef estudou no Cordon Bleu… Bem, tem que arcar com este preço. E, de vez em quando, todo mundo tem direito a tomar espumante, comer uma iguaria, enxugar a boca com guardanapo de pano – se puder pagar por este luxo ocasional. Comer bem dá alegria, dá conforto, é um convite à confraternização.

Bons ingredientes custam caro. Funcionários bem treinados também. Logo, ninguém aqui acha absurdo pagar mais por aquilo que de fato custa mais. É o justo. E você merece fugir do feijão com arroz e do trivial de vez em quando. Não merece?

Duro mesmo é pagar R$ 30 reais por batata frita [cerca de 13 dólares americanos]. Ou R$ 11 por um suco [4,7 dólares americanos]. Ou R$ 8, R$ 9 ou R$ 10 por uma garrafinha de água mineral [entre 3,4 e 4,3 dólares]. Ou R$ 15 pelo aluguel de cadeira e barraca na praia [cerca de 6,4 dólares]. Estes são alguns dos absurdos.

La gent aquí no fa pas apologia que “cal que tot sigui barat”. No, no és això. Qui vol menjar ostres, beure escumosos, sopar en un lloc on el xef va estudiar a Cordon Bleu… OK, hom s'ho ha de poder pagar. I, de tant en tant, tothom té el dret de prendre escumosos, menjar plats refinats, eixugar-se la boca amb un bon tovalló… si es pot pagar aquest luxe ocasional. Menjar bé fa feliç, aporta benestar, és una invitació a la convivència.

Els bons ingredients són cars. Els empleats ben formats, també. Així, doncs, ningú no troba absurd de pagar més per allò que, de fet, costa més car. És el preu just. I tothom es mereix de canviar de tant en tant l’arròs i les mongetes per alguna cosa més interessant, oi?

Però és realment dur haver de pagar 30 reals per unes patates fregides [13 dòlars]. O 11 reals per un suc de fruita [4,7 dòlars]. O 8 reals, 9 o 10 per una ampolleta d’aigua mineral [entre 3,4 i 4,3 dòlars]. O 15 per llogar una gandula i un para-sol a la platja [6,4 dòlars]. Tot això sí que és absurd.

Clarissa Biasotto explicava un “cas d'hiperrealisme”:

Hoje fui à praia do leblon e me deparei com um gringo sul-americano perguntando a um vendedor ambulante se ali era a praia do leblon. O vendedor respondeu que ali era copacabana, ficou enrolando o gringo dizendo que não sabia e no fim disse que aqui no Rio tudo é pago e que, por isso, a informação também era paga.. enfim, o gringo já tava pegando a carteira e perguntando quanto o ambulante queria quando eu tive que gritar pro gringo que era sim a praia do leblon.. o gringo chegou a perguntar se aquilo foi uma pegadinha.. enfim, achei vergonhoso, surreal..

Avui he anat a la platja de Leblon i he vist un estranger sud-americà que demanava a un venedor ambulant si era a la platja de Leblon. El venedor li ha respost que era a Copacabana. L'ha ensarronat dient-li que no ho sabia i finalment li ha dit que a Rio tot es paga i que per això li havia de pagar per la informació que li donava… Per poc que l’estranger no treu la targeta de crèdit i demana al venedor quant en volia: he hagut de cridar en direcció seva i dir que era a Leblon. L’estranger encara m’ha vingut a preguntar si tot plegat era un gag… Resumint, ho he trobat vergonyós, surrealista.

 Menú d'un venedor ambulant a la platja d'Ipanema compartit al mur de “Marketing na Cozinha”.

Però les acusacions més corrents són en forma de fotos dels menús de preus abusius, com un pollastre stroganoff per 72 reals (30 dòlars), un biquini per 20 reals i una amanida verda per 43 (8,50 i 18,20 dòlars, respectivament; vegeu la foto de la dreta).

Els administradors de Rio $urreal indiquen que la pàgina es va crear principalment amb “la pretensió de contribuir a fer reflexionar els consumidors”:

 

Cabe a nós decidirmos quando queremos pagar o preço por determinada coisa – seja ela uma roupa, refeição ou um serviço. Está caro? Não compre. O prato é inviável? Mude de restaurante. Ainda assim não achou o que quer? Chame os amigos para jantar na sua casa. Foi à praia e o aluguel da cadeira tá um horror? Já pensou que ter a sua pode ser um bom custo-benefício? Consumo consciente – esta é nossa meta.

És cosa nostra decidir quin preu volem pagar per una cosa determinada, ja sigui roba, un àpat o un servei. És car? No ho compro. El plat no s'ho val? Canvio de restaurant. I tot i així, no has trobat encara què vols? Doncs truca als amics per sopar a casa. Has anat a la platja i el lloguer de la gandula és caríssim? Has pensat a comprar-ne una? Seria una bona inversió. Consumeix responsablement: és el nostre objectiu.

Hi ha més iniciatives que també han esdevingut populars. La pàgina Se Vira no Rio té més de 14.000 seguidors i explica els llocs on encara es poden trobar preus accessibles per menjar i passar l’estona.

L'augment de la bombolla immobiliària

En una de les publicacions, la pàgina encoratja els abonats a compartir solucions per a capgirar o aturar la inflació en el cost de l’habitatge. La majoria dels centenars de comentaris de l’apunt expliquen casos i hi proposen solucions, com ara ”lleis antiespeculació” o una intervenció de l’estat; unes altres reclamen una transformació del comportament dels consumidors, com ara cercar uns altres barris o deixar que les agències immobiliàries s’ensorrin.

N’hi ha molts que creuen que la bombolla del mercat immobiliari és a punt d’esclatar. Vinicius Bito Trindade, de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, comentava:

Há quem diga que o que encarece os imóveis aqui é o excesso de crédito para o financiamento… inflaciona o mercado e tal, assim que a política econômica mudar, a tendência é cair e ferrar quem estiver preso a uma prestação irreal…

N’hi ha que diuen que el que ha encarit el preu de les cases aquí és l’excés de crèdit… Això crea inflació, etc. Quan la política econòmica canviï, la tendència serà de caiguda de preus i els qui estiguin lligats a péstecs irreals ja s’ho trobaran.

Una altra iniciativa que dóna visibilitat a l'augment crític del cost de la vida al Brasil és la web Tem algo errado ou estamos ricos?? [“M’equivoco o som rics??”], que compara els petits anuncis de lloguer i venda de béns immobles del país i l’estranger. D’aquesta manera es mostren els preus elevats, al Brasil, per a béns antics i poc cuidats, i els compara amb cases boniques de bons barris d’Europa o de països en desevolupament, amb un valor semblant o més baix.

La web mostra, per exemple, un apartament de 600 m2 a Rio que val 66 milions de reals (quasi 30 milions de dòlars). Amb alguns milions menys seria possible de comprar la casa on John Lennon va compondre la música de “Sergent Pepper's” o un edifici sencer al prestigiós Upper West Side de Nova York. En un altre cas hi ha en venda uns estudis (apartaments en què la sala i l’habitació són la mateixa habitació) per més d’un milió de reals (430.000 dòlars). Però hom pot comprovar que l’augment de preu no és exclusiu de Rio de Janeiro:

Casinha em condomínio fechado em Valencia – Alicante (Torremendo) [Espanha]. Casa novinha em folha, perto da praia, perto de um clube de golf, em um condomínio fechado com tudo (solário, etc etc). garagem para 2 carros… bela vista… bla bla bla bla

casavalencia

casavalencia2

casavalencia3

casavalencia4

(…)

Imóvel novo, condomínio fechado com tudo, perto da praia, bonito, etc etc… quanto?? Cerca de US$88.952 (em torno de R$ 200/ 210 mil reais… depende desse dólar maluco oscilando)

Mas não fique triste brazuquinha… você tem belas opções aqui no Braziu… Na nobre cidade de Lajeado no RS… no bairro Planalto você encontra uma linda casa pelo mesmo preço!! Incrível não???

Dá uma olhadinha…

casalajeado

É uma versão + root (a rua não é pavimentada… não tem piscina no condomínio, clube de golf… praia… vista… mas… é reflexo de nossa proximidade com os países de primeiro mundo né?? fazer o q??

Una petita casa en una residència privada a València-Alacant (Torremendo). Casa tota nova, prop de la platja i d'un club de golf, en una residència privada amb molts serveis (solàrium, etc.), garatge per a dos vehicles, bona vista, etc.

casavalencia

casavalencia2

casavalencia3

casavalencia4

(…)

Immoble nou, residència privada amb molts serveis, al costat de la platja, és bonic, oi? Quant? Uns 88.952 dòlars (200.000-210.000 reals… (depèn de la fluctuació de l’estúpid dòlar)

Però no estiguis trist, bon amic brasiler… Tens molt per escollir al nostre estimat Brasil. A la ciutat ben “chic” de Lajeado a Rio Grande do Sul, al barri Planalto hi ha una bonica casa pel mateix preu!! Increïble oi???

Fes-hi una ullada…

casalajeado

És una versió +root (els carrers no són pavimentats, no hi ha piscina, ni club de golf, ni platja, ni vistes, però és el reflex de la nostra proximitat als països d'Europa, no?? Què hi podem fer??

Per al període de la Copa del Món de futbol, el govern federal ha anunciat mesures per a contenir el preu dels bitllets d'avió i dels hotels, com ara la intervenció del Procon (organisme de defensa dels drets del consumidor) i el control de l'Agència Nacional de l'Aviació (ANAC).

Recentment s’han autoritzat 1.973 vols nous per a augmentar la competència en el sector aeri durant els mesos de juny i juliol, quan es farà el mundial.

Optar per una intervenció de l’estat per a contenir els preus sempre és una decisió delicada als estats amb mercat lliure. Per al sector aeri, que és regulat i considerat estratègic per als interessos nacionals, la política intervencionista ja és una realitat al Brasil del mundial. Però el control dels preus dels béns de consum encara és un gran desafiament per als brasilers i per als sectors tradicionalment dinàmics. Com a mínim a les xarxes socials, la mobilització ja ha començat.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.