Un pont entre Portugal i el Brasil causa una “revolució silenciosa” al sistema educatiu

Espetáculos de Circo do Projeto Âncora

Espectacle en commemoració del Dia del circ

Fa 18 anys va començar una revolució al sistema educatiu brasiler amb el naixement del Projeto Âncora (Projecte Àncora) a Cotia, a l'estat de São Paulo. Es tracta d'un espai per a l'aprenentatge, la pràctica i l'enriquiment de la ciutadania amb l'objectiu de desenvolupar i transformar la realitat de la comunitat local. Des de 1995 aquest projecte sense ànim de lucre ja ha atès més de sis mil infants, adolescents i les seues famílies mitjançant activitats extracurriculars com classes de música, circ-teatre, artesania i cursos de formació professional.

El 2012, es va fer realitat un antic somni amb la inauguració de l’Escola Projeto Âncora de Educação Infantil e Ensino Fundamental [pt] (Escola Projeto Âncora d'Educació Infantil i Ensenyament Bàsic). Inspirada en els mètodes utilitzats a l’Escola da Ponte [pt] (Escola del Pont), a Portugal, on desafien el concepte tradicional de l'educació i el model escolar predominant al món, l'escola del Projeto Âncora segueix la “filosofia educativa que el coneixement de cadascú i les experiències pròpies són les ferramentes clau per a l'aprenentatge, el qual gira al voltant de l'estudiant, les seues particularitats i la seua transició de l'heteronomia a l'autonomia”.

Aproximadament uns 300 xiquets i adolescents assisteixen a l'escola, que s'estructura en tres plans d'estudis paral·lels: l'individual, el social i el comunitari. Aquest model innovador es va inspirar en l'educació democràtica i s'implementa al Brasil amb l'ajuda del professor portuguès José Pachecho, que ara és conegut a tot el món per haver concebut i fet realitat l’Escola da Ponte [pt], a Portugal, utilitzant una metodologia revolucionària [pt]. Marusia Meneguin, autora del blog Mãe Perfeita (Mare Perfecta), va quedar encantada amb la proposta [pt] original:

Imagine uma escola sem classes, horários, provas. Um currículo que é decidido pelas crianças, em consenso, e inclui matérias como circo e meditação. Não há lista de chamada nem ponto, mas estudantes e professores não faltam. Tudo de graça. Agora imagine que esses estudantes provêm de lugares violentos, e já foram expulsos de diversas escolas. Pode parecer utopia. Até o dia em que você conhece a proposta da Escola da Ponte.

Imagineu una escola sense classes, horaris o exàmens. Un pla d'estudis decidit pels alumnes, en consens, i que incloguera matèries com el circ o la meditació. No s'ha de passar llista ni fitxar, però no falten ni els estudiants ni els professors. Tot de franc. Ara imagineu que aquests estudiants provenen de llocs violents i ja han estat expulsats de diverses escoles. Pot parèixer una utopia. Fins al dia que coneixeu la proposta de l'Escola da Ponte.

A una entrevista per al diari G1 [pt], Pacheco va afirmar que l'educació al Brasil, el model de la qual ignora la contribució de Paulo Freire i d'altres grans pedagogs del país, malgasta recursos i produeix 30 milions d'analfabets. Els resultats del model alternatiu d'educació, per contra, són visibles en aquesta comunitat:

Os ex-alunos da Ponte – alguns já com mais de 50 anos de idade – são a prova da boa qualidade do projeto. São seres humanos plenamente realizados, com elevado nível de consciência cívica, éticos, empreendedores, solidários. Deverei acrescentar que a Ponte recebe alunos que as outras escolas jogam fora, e os recupera. Aluno que não aprende em outra escola, ou aluno que põe professor em estado de coma em outra escola, vai para a Ponte.

Els exalumnes de la Ponte -alguns ja amb més de 50 anys- són la prova de la bona qualitat del projecte. Són éssers humans plenament realitzats, amb un elevat nivell de consciència cívica, ètics, emprenedors i solidaris. Cal afegir que la Ponte rep alumnes que altres escoles fan fora i els recupera. L'alumne que no aprèn a una altra escola o l'alumne que fa embogir el seu professor va a la Ponte.

Campanha de arrecadação

Campanya per recaptar diners per al Projeto Âncora. “Dóna al teu lleó una careta d'infant”

Cal dir que l'Escola da Ponte existeix de fa 40 anys, però els resultats de l'Escola Projeto Âncora al Brasil, que té poc més d'un any, tardaran un poc més en fer-se visibles. Tot i amb això, el projecte ja crida l'atenció, ha inspirat altres escoles i ha rebut visites d'educadors de diverses parts del país. Després d'una d'aquestes visites, Talita Morais destaca el que hi ha de diferent en aquest model educatiu utòpic [pt]:

O grande diferencial do Projeto Âncora, assim como na Escola da Ponte em Portugal, é que as crianças são conscientizadas a trabalhar o coletivo, o respeito e o amor ao próximo, e a autonomia em seu processo de estudo. Dessa forma, passando pelos níveis – na Escola não há divisão por salas ou séries – os alunos vão se tornando cada vez mais autônomos na sua aprendizagem, escolhendo o quê, como e a que momento deve aprender determinado conteúdo, tudo com o auxílio e orientação de professores e tutores, que vão desde funcionários até voluntários da própria comunidade. Além dessa autonomia na escolha do estudo, eles também participam ativamente das decisões e gerenciamento da escola, por meio das assembleias semanais, que re-definem as regras da instituição.

La gran diferència del Projeto Âncora i de l'Escola da Ponte a Portugal, és que es consciencia els xiquets perquè treballen la col·lectivitat, el respecte, l'amor al proïsme i l'autonomia en el seu procés d'estudi. D'aquesta manera, passant per diferents nivells -l'escola no es divideix per classes o cursos- els alumnes són cada vegada més autònoms en el seu aprenentatge i trien el què, el com i el moment en què han d'aprendre un contingut determinat. Tot amb l'ajuda i l'orientació de professors i tutors, que són des de funcionaris fins a voluntaris d'aquesta comunitat. A més d'aquesta autonomia a l'hora de triar què estudiar, ells també participen activament a les decisions i l'administració de l'escola mitjançant assemblees setmanals que redefineixen les regles de la institució.

La professora Fernanda Rodrigues [pt] va comparar el Projeto Âncora amb les escoles tradicionals:

Lá, fomos recebidos por uma menina de 11 anos, super esperta e comunicativa! Ela nos contou que estuda lá desde que nasceu e foi nítido o quanto ela era sentia um verdadeiro orgulho de fazer parte do dia a dia do Âncora. Os olhos dela brilhavam e era nítido o profundo sentimento de pertencimento que a educanda tem em relação a tudo o que ali acontece.

Aproveitando, vale dizer que é impossível não se encantar com o espaço, que além de amplo, inspira a Educação em sua magnitude. Pudemos presenciar diversas cenas não muito comuns em escolas tradicionais como garotos zelando pelo espaço, bolsas penduradas na entrada da escola, mural com a pauta da assembleia e muitas pessoas conversando sem aquela típica gritaria que é comum nos ambientes escolares.

Allí ens va rebre una xiqueta d'11 anys, molt experta i comunicativa! Ens va contar que estudia allí des que va nàixer i estava clar que sentia vertader orgull de ser part del dia a dia d'Âncora. Els seus ulls brillaven i el seu sentiment de pertinença en relació amb tot el que ocorre allà era clar i profund. 

Aprofitaré per dir que és impossible no quedar encantat amb l'espai que, a més d'ampli, inspira l'educació en la seua magnitud. Vam poder presenciar diverses escenes gaire comunes a les escoles tradicionals com ara xiquets que tenien cura de l'espai, motxilles penjades a l'entrada de l'escola, un mural amb l'ordre del dia de l'assemblea i moltes persones que conversaven sense eixa típica cridòria que és comú als ambients escolars.

Comunidades de Aprendizagem do Projeto Âncora em Cotia, São Paulo.

Comunitats d'aprenentatge del Projeto Âncora a Cotia, São Paulo.

El pròxim pas [pt] del projecte és expandir aquesta experiència més enllà dels murs de l'entitat i ampliar-lo a tota la ciutat, mitjançant la integració dels alumnes en les “comunitats d'aprenentatge”. Una vegada per setmana, els alumnes han de visitar espais comunitaris, com centres de salut o esglésies, per a estudiar assumptes locals i conversar directament amb els habitants. Seguint la fórmula de Pacheco, anomenada “MC² – mudança potencializada por contágio e contexto” (MC² – canvi potenciat per contagi i context), els infants han d'apropiar-se de la realitat del lloc on viuen i buscar respostes per a les qüestions problemàtiques:

Comunidades de aprendizagem são práxis comunitárias baseadas em um modelo educacional gerador de desenvolvimento sustentável. É a expansão da prática educacional do Projeto Âncora para além de seus muros, envolvendo ativamente a comunidade na consolidação de uma sociedade participativa.

Les comunitats d'aprenentatge són pràctiques comunitàries basades en un model educatiu que genera desenvolupament sostenible. És l'expansió de la pràctica educativa del Projeto Âncora més enllà dels seus murs, incloent activament la comunitat en la consolidació d'una societat participativa.

Per commemorar els 18 anys del Projeto Âncora l'octubre de 2013, João Carlos va dir que el somni que va esdevenir realitat “va assolir la seua majoria d'edat ja fa temps”.

Um novo Brasil que nasce. Viva! Viva!

Obrigado Pacheco pela revolução silenciosa que ocorre na educação do Brasil.

Naix un nou Brasil. Visca! Visca!

Gràcies Pacheco per la revolució silenciosa que té lloc a l'educació del Brasil.

I no només la xicalla es beneficia d'aquest model revolucionari d'educació. Amb la celebració de l'aniversari en la memòria, l'educadora voluntària Johana Barreneche-Corrales reflexiona [pt] sobre la importància dels forts vincles lúdics i afectius entre els professors, en una època en què els educadors cada vegada tenen menys temps per compartir amb els seus companys:

Finalmente podemos pensar que para que um projeto coletivo vingue, é preciso que um grupo seja construído, e o grupo é grupo, não pela quantidade de pessoas que  dele fazem parte, mas pela força com que os laços entre eles são tecidos.

Finalment podem pensar que perquè un projecte col·lectiu done resultat, cal que es construïsca un grup, i que el grup siga grup no per la quantitat de persones que en formen part, sinó per la força dels lligams que s'han creat entre elles.

El Projeto Âncora va ser una de les escoles d'educació alternativa existents al Brasil que va visitar l'equip del documental Quando Sinto Que já Sei [pt] (Quan sent que ja sé), una pel·lícula finançada a través de la plataforma Catarse [pt] (el Verkami brasiler) que s'estrenarà el primer semestre de 2014. L'objectiu és encetar un debat sobre el moment actual de l'educació al Brasil, mitjançant l'exploració de les noves maneres d'aprendre, basades en la participació i l'autonomia dels infants, com a valors emergents que progressivament es consoliden al país. 

Quando Sinto que Já Sei

Anunci del documental Quando Sinto que Já Sei a la plataforma Catarse.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.