Salvar les llengües d'Angola a través de plataformes en línia

Aquest article forma part de l'acord de col·laboració entre Global Voices i VilaWeb.

“De mitjana, cada dues setmanes desapareix una llengua i l'Àfrica és el continent més amenaçat”, escrivia l'autor José Eduardo Agualusa en un article del 2011 sobre l'evolució lingüística a Angola. Amb tot, l'any passat es van crear tot un seguit de plataformes en línia, amb l'objectiu de promoure les llengües nacionals del país. 

Angola és un país plurilingüe [en], amb sis llengües africanes reconegudes com a idiomes nacionals al costat del portuguès, que n'és la llengua oficial. A banda, es calcula que hi ha trenta-set llengües i cinquanta dialectes més en ús al país. Al final de l'octubre del 2013, el blog Círculo Angolano Intelectual va destacar [pt] que el 30% de la població angolesa (quasi 8,5 milions) “només parlava llengües nacionals que no apareixen en cap programa educatiu o social”. I afegia:

isto é mais um dos factores que gera exclusão social.

És un altre dels factors que causen exclusió social.

En un article [pdf] d’Agualusa [pt], publicat per Casa das Áfricas [pt], un institut cultural en favor de l'ensenyament i l'estudi de les societats africanes de São Paulo (Brasil), el guardonat autor considerava una “proposta de pau” per a la coexistència de les llengües nacionals amb el portuguès (“llengua materna versus llengua madrastra”) i plantejava la qüestió següent:

Porquê que é que em Angola, país de muitas línguas, os escritores apenas utilizam o português?

Per què a Angola, un país amb tantes llengües, els escriptors tan sols fan servir el portuguès?

En un intent de capgirar aquest fenomen, durant el 2013 s'han creat unes quantes iniciatives digitals, fruit de gent jove que veu les noves tecnologies com una eina per a promoure i protegir les llengües nacionals.

 5 formas de fazer perguntas em Kimbundo

Cinc maneres de plantejar preguntes en kimbundo, via la pàgina de Facebook d'Evalina. 

Un dels projectes, encara en fase inicial, que pretén promoure l'ensenyament de les llengües nacionals d'una manera innovadora, gratuïtament i accessible a tothom qui tingui connexió a internet, es diu Evalina [pt]. 

Creat el maig del 2013 per Joel Epalanga [pt], un gestor de projectes de tecnologies de la informació en el sector de les telecomunicacions, el principal motiu per a crear la platforma va ser l'observació que hi ha una escletxa entre molts joves i les llengües nacionals. La proposta s'explicava en una entrevista [pt] a la revista “Jovens da Banda”:

[para que] os jovens, que hoje em dia gastam boa parte do seu tempo livre na internet, pudessem dedicar algumas horas para aprender um pouco a (sua) língua nacional de preferência.

[perquè] els joves, que actualment dediquen una bona part del seu temps lliure a internet, puguessin dedicar algunes hores per a aprendre una mica la (seva) llengua nacional de preferència.

Evalina consisteix en una pàgina de Facebook [pt] en què s'apleguen continguts, estímuls d'aprenentatge i lliçons sobre les llengües nacionals. Quan es va publicar l'article, la pàgina proposava lliçons sobre l’umbundu [en], la segona llengua més parlada després del portuguès, i sobre el kimbundo [en].

El febrer del 2013, una plataforma per a l'argot angolès, Kallun [pt], ja va merèixer una nota a Global Voices. El projecte es proposa de “crear un espai en què l'argot angolès i el llenguatge col·loquial s'expliqui perquè cadascú pugui entendre'ls”, i fa servir les xarxes socials [pt] per a promoure l'ensenyament de manera informal.

Un altre projecte és el Diccionari Ngola Yetu [pt], un diccionari i traductor digital per a les llengües nacionals d'Angola “desenvolupat amb l'objectiu de reforçar la cultura angolesa i augmentar-ne l'ús entre el jovent”. Amb un disseny simple i intuïtiu a l'estil de Google, funciona com un cercador entre les llengües kilongo, kimbundo, umbundo i portuguesa. El projecte ha fet servir Facebook i Twitter [pt] per a interactuar amb els usuaris. 

Per a preservar les llengües maternes

La importància d'incloure les llengües nacionals en l'aprenentatge és reconeguda per institucions i acadèmics. A mitjan juny del 2013, el portal Mwelo Weto [pt] va publicar una entrevista [pt] amb Daniel Peres Sasuku, un lingüista angolès i professor a la Facultat d'Arts de la Universitat Agostinho Neto, que advoca per prioritzar l'ensenyament de les llengües nacionals:

Pensamos, de igual modo que a implementação dessas línguas no ensino é uma forma mais concreta de seu resgate e preservação enquanto patrimônio cultural dos angolanos  

Pensem, igualment, que la implementació d'aquestes llengües a l'ensenyament és una manera més concreta de rescatar-les i preservar-les com a patrimoni cultural dels angolesos.

El Regional Forum for University Development (FORDU) també secunda [pt] la idea que aquestes llengües haurien d'ésser obligatòries a l'escola. Entre les recomanacions fetes durant el debat organitzat pel FORDU l'abril passat, amb el tema “les llengües nacionals com a veritable herència identitària del poble angolès”, es deia:

Angola continua uma sociedade plural do ponto de vista das línguas, tradições, cultura (diversidade cultural) tal situação faz de Angola um País rico em cultura, mas precisa política séria de promover as Línguas todas e dar maior grandeza nas Línguas Nacionais, principalmente as mais faladas como Umbundo.

Angola continua essent una societat plural des del punt de vista de les llengües, tradicions, cultura (diversitat cultural). Aquesta situació converteix Angola en un país ric en cultura, però necessita una política seriosa de promoció de totes les llengües i donar més grandesa a les llengües nacionals, principalment les més parlades com l'umbundo.

Entre el 2004 i el 2010 es va dur a terme una experiència per a introduir set llengües nacionals en unes quantes escoles del país. El Ministeri d'Educació va declarar [pt] al setembre del 2013 que es plantejava d'ensenyar-les a les escoles de primària. En fase de conclusió hi ha un projecte de llei sobre l’Estatut de les Llengües Nacionals a Angola [pt], “per a promoure la inclusió social i enfortir la unitat en la diversitat etnolingüística”. A la frase final es demana de “promoure la inclusió social i l'enfortiment de la unitat a través de la diversitat etnolingüística”.

Paral·lelament, uns quants cantants han recomanat [pt] l'ús de les llengües nacionals a les seves cançons.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.