Aquest article forma part de l'acord de col·laboració entre Global Voices i Vilaweb.
Patrice Émery Lumumba va ésser un dels caps independentistes congolesos i el primer dirigent elegit democràticament de la República Democràtica del Congo (RDC). Fou assassinat fa cinquanta-tres anys, el 17 de gener de 1961, en circumstàncies que encara no s'han pogut esclarir.
Lumumba, un referent de la lluita anticolonial a l'Àfrica, va ser exclòs del poder perquè es va oposar a la secessió de la província de Katanga, secundada per Bèlgica i rica en minerals. El seu successor, Joseph-Desiré Mobutu, amb els seus escamots, va arrestar Lumumba i el va executar. La seva mort fou la culminació d'una turbulenta etapa política al país, coneguda com la crisi del Congo.
Els ciutadans congolesos i de tot el món han recordat el dirigent en l'aniversari de la seva mort:
Patrice #Lumumba was assassinated 53 years ago today. The country and region he died for is still being torn apart.
— ShinOvene De Sa (@ShinOvene) January 17, 2014
Patrice #Lumumba fou assassinat avui fa cinquanta-tres anys. El país i la regió pels quals va morir encara continuen esmicolats.
On this day 1961, Patrice #Lumumba was executed denying #Congo the greatest mover, changemaker, inspirer and Africa lover! We remember!
— Rosebell Kagumire (@RosebellK) January 17, 2014
Avui, l'any 1961, Patrice #Lumumba fou executat i va deixar el #Congo sense el seu més gran innovador, impulsor de canvi, inspirador i amant de l'Àfrica! Et recordem!
Il y a 53 ans, Patrice #Lumumba et deux de ses compagnons furent assassinés. Cc @Survie @Billetsdafrique pic.twitter.com/JiswvxFGyc — SY Kalidou (@Kalidoo) January 17, 2014
Fa cinquanta-tres anys, Patrice Lumumba i dos companys seus foren assassinats. Cc @Survie @Billetsdafrique
#Lumumba: Ils ont découpé son corps en morceaux; ils l'ont ensuite dissout dans de l'acide. 53ans après, ils n'ont tjrs pas assumé ! #Congo
— LUCHA RD Congo (@luchaRDC) January 17, 2014
Van esmicolar-ne el cos i el van llançar en un dipòsit d'àcid. Cinquanta-tres anys després, ningú no ha assumit encara aquell acte.
L'última carta que va escriure a la seva dona Pauline abans de morir s'ha compartit molt en línia, aquests dies. El blog comunitari Quartier Libres ha publicat el text, on Lumumba escriu [fr]:
Que mort, vivant, libre ou en prison sur ordre des colonialistes, ce n’est pas ma personne qui compte.
C’est le Congo, c’est notre pauvre peuple dont on a transformé l’indépendance en une cage [..] L’Afrique l’Asie, et les peuples libres et libérés de tous les coins du monde se trouveront toujours aux côtés de millions de congolais qui n’abandonneront la lutte que le jour où il n’y aura plus de colonisateurs et leurs mercenaires dans notre pays.
A mes enfants que je laisse, et que peut-être je ne reverrai plus, je veux qu’on dise que l’avenir du Congo est beau et qu’il attend d’eux, comme il attend de chaque Congolais, d’accomplir la tâche sacrée de la reconstruction de notre indépendance et de notre souveraineté, car sans dignité il n’y a pas de liberté, sans justice il n’y a pas de dignité, et sans indépendance il n’y a pas d’hommes libres.
L'únic que puc dir és això: mort o viu, lliure o empresonat, no és una cosa personal.
És sobre el Congo, el nostre malaurat poble, la independència del qual han transformat en una gàbia. […] I no estem sols. L'Àfrica, l'Àsia i els pobles lliures o que lluiten per la seva llibertat a tots els racons del planeta sempre seran al costat dels milions de congolesos que no abandonaran la lluita mentre hi hagi un colonitzador o mercenari al país.
Als meus fills que deixo, i que potser no tornaré a veure mai més, els vull dir que el futur del Congo és bo i que espero d'ells, i de cada congolès, que compleixin la sagrada tasca de restablir la nostra independència i la nostra sobirania. Sense dignitat no hi ha llibertat, sense justícia no hi ha dignitat i sense independència no hi ha homes ni dones lliures.
A la revista CeaseFire, Georges Nzongola-Ntalaja, professor d'estudis africans i afroamericans de la Universitat de Carolina del Nord, i Jonathan Jacobs, un escriptor i activista londinenc, explicaven la importància del llegat de Lumumba [en]:
According to unconfirmed reports, Walter Kansteiner – US Secretary of State for African Affairs under George W. Bush, between June 2001 and November 2003 – designed a plan for the division of Congo into four countries. The justification for such a Balkanisation would be that, in its present dimensions, the country is too large and ungovernable. […] In fact, this would facilitate access to resources, and make their transfer to outside markets easier. […] the reality is that their project for the recolonisation of Congo will always stumble against the determination of the Congolese people to defend their unity, their national patrimony, and the territorial integrity of their homeland. The legacy of Patrice Lumumba, Pierre Lulele, André Kisase Ngandu and so many other martyrs brings women, men and children to shout “No” to balkanisation and “Yes” to a “United Congo, a strong nation.”
D'acord amb informacions no confirmades, Walter Kansteiner, secretari d'Estat sobre Afers Africans dels EUA amb el president George W. Bush entre el juny del 2001 i el novembre del 2003, va dissenyar un pla per a dividir el Congo en quatre països. La justificació per a aquesta balcanització era que, en les dimensions actuals, el país era massa gros i ingovernable. […] De fet, això podria facilitar l'accés a recursos i fer més fàcil transferir-los als mercats exteriors. […] La realitat és que els seus projectes per a recolonitzar el Congo sempre toparan amb la determinació del poble congolès en la defensa de la seva unitat, el patrimoni nacional i la integritat territorial. El llegat de Patrice Lumumba, Pierre Lulele, André Kisase Ngandu i molts més màrtirs empeny les dones, els homes i els infants a cridar “no” a la balcanització i “sí” a un “Congo unit”, a una “nació forta”.