El Parlament rus prepara noves lleis antiterroristes per a la xarxa

Graffiti in Moscow, 9 June 2013, photo by Victor Grigas, CC 3.0.

Grafit a Moscou, juny del 2013. Fotografia de Victor Grigas a través de Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0).

Una nova prohibició sobre internet sembla que amenaça Rússia, on la Duma està revisant tres noves propostes “antiterror” de la legislació que podrien suposar restriccions importants respecte a les activitats d'operadors de pàgines web i d'organitzacions de la societat civil.

Dos dels projectes de llei s'adrecen als poders de vigilància del govern: el primer, pot crear noves restriccions que obligaran els operadors de pàgines web a informar de cada moviment dels usuaris, mentre que el segon fa referència a les sancions per delictes de terrorisme. El tercer estableix noves restriccions sobre els individus i les organitzacions que accepten donacions anònimes a través de serveis en línia com PayPal, mesura que pot causar un impacte especialment fort en col·lectius petits de la societat civil.

Les tres lleis proposades

El primer dels tres projectes de llei (Iniciativa legislativa 428884-6 [ru]) crea requeriments nous per a arxius i notificacions de caire obligatori i busca garantir, així, una àmplia jurisdicció per al Govern Federal. L'article més preocupant del projecte de llei estipula que “els individus o entitats legals que organitzen la difusió o l'intercanvi d'informació entre els usuaris d'internet estan obligats a guardar tota la informació relativa a les seves arribada, transmissió i entrega, així com al processament dels arxius de veu, texts escrits, imatges, àudio o qualsevol altre tipus d'acció que es produeix quan s'utilitza la seva pàgina web”. Els arxius de dades sempre han d'incloure el sis primers mesos d'activitat.

Sembla que aquesta obligació s'aplicarà als propietaris i operadors de pàgines web, així com als serveis multinacionals, com Facebook, i fins a petits blogs de comunitats i plataformes de discussió.

Els “organitzadors” de pàgines web també han “d'informar” (уведомить) els serveis de seguretat russos quan els usuaris utilitzen per primer cop les pàgines web i també quan els usuaris “intercanvien” informació. Literalment, aquest requeriment podria fer que el treball dels administradors dels blogs, pàgines de mitjans de comunicació socials i plataformes de discussió amb gran quantitat d'usuaris esdevingués gairebé impossible.

La legislació inclou també un ambiciós article sobre jurisdicció que en declara l'aplicabilitat a totes les pàgines web a què tenen accés els ciutadans russos: “En cas que l'organitzador dels serveis de comunicació sigui fora de les fronteres de la Federació de Rússia però l'usuari del servei sigui en territori rus, la localització dels serveis prestats es considera territori de la Federació de Rússia”. Les inconsistències jurisdiccionals i les normes internacionals dels drets humans podrien fer que aquesta política esdevingués gairebé impossible d'implementar.

Finalment, la legislació proposa multes per als propietaris de pàgines web que no compleixin la llei i amenaça entitats legals, com ara Facebook, VKontakte o Twitter amb sancions de fins a 6.000 dòlars per infracció. És difícil d'imaginar, també, com un esquema com aquest es podria implementar internacionalment.

El segon projecte de llei (Iniciativa legislativa 428889-6 [ru]) podria ampliar els poders policials i incrementar les sancions per terrorisme. La legislació garanteix els drets dels Serveis Federals de Seguretat (successors russos postsoviètics de la KGB) per inspeccionar els viatgers de què actualment només gaudeix la policia regular. Augmenta també les sentències màximes de presó per a crims relacionats amb el terrorisme. 

Finalment, el tercer projecte de llei (Iniciativa legislativa 429986-6 [ru]) podria implementar nous límits a les transferències de diners en línia. Aquest esborrany de llei podria ampliar els límits respecte a les transaccions anònimes en línia i prohibir qualsevol tipus de transacció financera internacional en línia, en què l'operador electrònic (com ara PayPal, Yandex.Dengi, WebMoney) no coneix la identitat legal del client. Aquesta legislació incrementa també les despeses d'operacions per a ONG i les obliga a informar per cada 3.000 dòlars invertits en donacions a l'estranger. Actualment, les ONG estan obligades a informar cada 6.000 dòlars.

Les restriccions proposades respecte a les transferències en línia anònimes podrien ser significatives. Actualment, a Rússia una persona pot dipositar fins a 1.200 dòlars en un sol compte anònim en línia, i pot pagar fins a 450 dòlars amb aquest compte mitjançant una sola transacció. Sota la nova legislació, els russos no podran gastar més de 450 dòlars durant tot un mes des de qualsevol compte anònim en línia, i les transaccions úniques d'un dia quedaran limitades a només 30 dòlars (1000 rubles).

Es congelen els comptes electrònics de la societat civil?

Quants diners envien normalment els ciutadans russos quan fan transferències en línia de rubles? Tingueu en compte la campanya per l'alcaldia de Moscou de l'agost del 2013 d'Alekséi Navalni, la qual va finançar majoritàriament amb donacions a través de Yandex.Dengi (un servei similar a PayPal). Encara es pot accedir a l‘auditoria pública [ru] de les donacions en línia a Navalni, i només amb un cop d'ull queda clar que un nombre considerable de transferències se situen per sobre dels 1.000 rubles.

Potser, com a forma d'anticipar la reacció negativa d'avui davant la mà dura amb què es gestionen les transferències anònimes de RuNet, al final de desembre del 2013, la Duma, de fet, va augmentar el balanç màxim permès [ru] per a comptes en línia amb identificació (no anònimes) de 100.000 rubles (3.000 dòlars) a 600.000 rubles (gairebé 18 mil dòlars).

Arkady Babchenko in an interview, 18 March 2012, YouTube screen capture.

Arkadi Babtxenko durant una entrevista el 18 de març de 2012; captura de pantalla de YouTube.

Certament, l'impacte legislatiu potencial sobre projectes de micromecenatge (com la campanya per l'alcaldia de Navalni, les seves organitzacions anticorrupció i altres esforços de caire local) ha alarmat molts de la blogosfera russa. L'escriptor i activista Arkadi Babtxenko, el qual gestiona el col·lectiu cívic anomenat “Periodistes sense intermediaris” [ru], va publicar un post emotiu al blog [ru] del diari “Eco de Moscou” en què declara que la nova legislació destruirà qualsevol esforç de finançament del seu projecte, el qual promociona constantment a les seves xarxes socials (amb un enllaç per als lectors al compte de Yandex.Dengi del grup). “Ara ja puc tancar el projecte amb la consciència tranquil·la”, va anunciar fatídicament.

El guru de RuNet Anton Nosik va fer una publicació [ru] a LiveJournal en un to similar en què declarava que el russos que demanen pizzes per internet d'un cost superior als 1.000 rubles corren el risc de ser titllats de “terroristes”. Amb una hipèrbole encara més gran, el membre del consell municipal i economista Konstantin Yankauskas va anunciar en una publicació a Facebook [ru] que “sota l'excusa de lluitar contra el terrorisme, la Duma Federal prepara el tancament de Yandex.Dengi”. Com Babtxenko, Yankauskas també gestiona el seu propi col·lectiu cívic, un diari local als suburbis de Moscou, a Ziuzino, mitjançant el micromecenatge.

Curiosament, Babtxenko, Nosik i Yankauskas resten importància al fet que les limitacions proposades per a les transferències per internet s'apliquin exclusivament a comptes anònims. Suposadament, el seu pànic rau en l'assumpció que els russos només donaran a les iniciatives cíviques si ho poden fer anònimament, sense alertar les autoritats de cap tendència aparentment “opositora”.

Les reformes previstes poden haver-se elaborat per forçar els simpatitzants i partidaris de la societat civil russa a sortir a la llum i per minvar-ne així el nombre. Fins i tot ara que la reforma encara no és llei, col·lectius civils com els de Babtxenko i Yankauskas estan lluny de l'èxit. “Periodistes sense intermediaris” només té 110 “m'agrada” a Facebook, i “Jo visc a Ziuzino” té menys de 300 seguidors a VKontakte. Mentre que el propietari del primer s'ha afanyat a anunciar el final de l'activitat, i que el cap de l'últim ha afirmat immediatament que “Yandex.Dengi tancarà”, sembla que algunes iniciatives en línia amb problemes podrien estar utilitzant l'última reprimenda de RuNet per salvar-se ells mateixos de l'ordinària desgràcia de la impopularitat.

Segons el diari Vedomosti [ru], els projectes de llei s'han estat elaborant durant un temps, però una cadena recent d'atacs terroristes a la ciutat de Volgograd n'ha accelerat el procés. Quatre dels patrocinadors de la llei són antics treballadors de l'aparell de seguretat rus (incloent-hi un antic fiscal, dos antics agents de la FSB -Servei Federal de Seguretat rus- i un antic vicepresident del Comitè Federal de Política d'Informació). L'esborrany de la llei es va elaborar en sessions privades amb representants del Rosfinmonitoring (una agència per la prevenció del blanqueig de capital), el Servei Federal de Seguretat i el Ministeri de l'Interior. 

Siguin quins siguin els motius ocults dels legisladors russos i les estratègies de recaptació dels col·lectius civils, aquest moviment per reduir la privacitat que ofereix l'intercanvi en línia tindrà un efecte inevitable i esgarrifós sobre l'organització dels internautes del país. Un dels autors del projecte de llei, Oleg Denisenko, fins i tot va admetre [ru] al diari Kommersant que la legislació “serà impopular”. Mentre que la Duma debat i revisa els projectes de llei durant les properes setmanes, Denisenko sabrà si els seus col·legues opinen com ell sobre si la lluita contra el terrorisme justifica tots aquests sacrificis. Les reaccions inicials de RuNet, tot i així, indiquen que les mesures proposades mai no seran populars entre els bloguers dels país.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.