GreenPeace va desplegar una pancarta immensa a l'edifici Espanya amb el lema “NO a la #LeyAntiProtesta”.
Les manifestacions de diversos col·lectius en contra de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana [1]no han trigat a arribar, poc després que el ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz en presentés l'avantprojecte. Una nova versió de la llei podria restringir els drets humans fonamentals i afectar especialment els activistes, tant a la xarxa com al carrer.
Aquesta llei substituirà la Llei Orgànica 1/1992 del 21 de febrer que va aprovar el govern socialista de Felipe González el 1992, la qual ja en aquells temps era coneguda com la “llei de la puntada de peu a la porta”, perquè permetia que les forces i els cossos de seguretat entressin i registressin un domicili sense una vista judicial prèvia. Posteriorment fou declarada inconstitucional. Ara, el Partit Popular pretén complementar aquesta llei, malgrat que el 1992 va votar-hi en contra.
Aquesta nova versió es podria anomenar, com bé deia Joan Coscubiela, diputat d'Iniciativa per Catalunya- Verds (ICV) i portaveu d'Esquerra Plural, la “llei de la puntada de peu a la boca a la democràcia [2]” perquè el que pretén és obrir una “ofensiva brutal contra els drets civils”, mentre que el grup parlamentari Esquerra Unida comentava que “el Partit Popular pretén dur al país cap a un sistema totalitari”. També, l'eurodiputat d'Esquerra Unida, Willy Meyer, va denunciar a la Comissió Europea que si s'aprova, Espanya violarà la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Malgrat que el Govern insisteix que l'avantprojecte és només un esborrany [3], sembla clar que conté una sèrie de mesures contra els moviments civils i qualsevol tipus de dissidència. S'espera que a causa de les pressions socials, de la resta de grups parlamentaris i, fins i tot, dels jutges, l'esborrany canviï durant els propers dies fins que s'aprovi el text definitiu.
Atès que molts dels detinguts a les manifestacions, sobretot des que va començar la crisi, no han pogut ser condemnats per via pena [4]l perquè la majoria dels jutges no han trobat fets provables a les acusacions de la policia, aquest nou text legal contempla la possibilitat d'introduir les infraccions per via administrativa. De 39 infraccions vigents, el nombre se n'incrementarà a 55, de les quals 21 són molt greus. La nova llei pretén contemplar infraccions molt greus (que poden comportar una multa de 30.001 a 600.000 euros); infraccions greus (de 1.001 a 30.000 euros) i infraccions lleus (amb una sanció de 100 a 1.000 euros) molt superiors a les quals contempla la llei vigent actualment.
De totes les noves infraccions que s'hi inclouen, les més problemàtiques són:
- Es prohibeix participar en una manifestació davant d'una institució de l'Estat si no s'ha comunicat a la Delegació del Govern.
- Aquelles persones que la convoquin, ja sigui a través d'Internet, d'una xarxa social o de qualsevol altra via, també podran ésser sancionades per haver comès una infracció molt greu.
- La difusió d'imatges dels antidisturbis durant les manifestacions també passarà a ser considerada una infracció molt greu, castigada amb multes de fins a 600.000 euros.
- Desobediència o resistència a l'autoritat, així com la negativa a identificar-se o la al·legació de dades falses o inexactes a agents de les forces de seguretat de l'estat.
- “Insultar, vexar, amenaçar o coaccionar” els membres de les forces de seguretat constituirà una infracció greu.
- Difondre a internet dades dels agents que es puguin entendre com un atemptat contra la seva intimitat o la de la seva família o que contribueixin a desbaratar una operació serà castigat igualment amb multes de fins a 600.000 euros.
- No entregar el DNI al policia que ho demani.
- Tapar-se la cara amb una caputxa, una gorra o un casc suposarà igualment una multa considerable i es considerarà una infracció molt greu si el subjecte és detingut durant una manifestació en actitud violenta.
- Infracció per violència contra el mobiliari urbà.
- Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves Comunitats Autònomes o als seus símbols o emblemes efectuats amb publicitat es castigaran amb pena de presó de 7 a 12 mesos. (Vegeu el hashtag a Twitter que rebutja aquesta nova norma, #OfendeAEspaña [5]).
Amnistia Internacional Espanya ha elaborat una campanya [6] i fins i tot un vídeo en què denuncia les retallades democràtiques del govern:
La plataforma de mobilització en línia Avaaz també ha llançat una campanya [7] per recollir firmes en contra d'aquesta llei. En menys de 24 hores ja ha aconseguit més de 100.000 firmes.
Com es pot veure al vídeo, el parlamentari socialista Eduard Madina comenta que si aquesta llei s'aprova, s'apel·larà davant del Tribunal Constitucional. Fins i tot, assegura que es derogarà davant d'un possible canvi de govern a les properes eleccions. Mentrestant, el ministre de l'Interior l'insulta i perd els nervis:
Un dels grups més actius a les protestes civils a Espanya, el 15M, ha vist en aquesta llei un atac directe. Mitjançant el hashtag #leyAnti15M [8] es pot apreciar quina ha estat la reacció ciutadana.
A la manifestació que va tenir lloc el passat cap de setmana a Madrid, GreenPeace també hi va participar i va desplegar una immensa pancarta a l'edifici Espanya de Madrid amb el lema “NO a la #LeyAntiProtesta [9]” en contra de les retallades al dret de protesta pacífica:
2 activistas de @greenpeace_esp [10] despliegan pancarta #LeyAntiProtesta [9] en #23NPlazaEspaña [11] #Madrid [12] pic.twitter.com/cUzy6TzoN2 [13] (foto vía @thomsh1 [14])
— Àgora Barcelona (@_agorabcn) noviembre 23, 2013 [15]
Existeix el neguit, però, que el revolt que ha causat la llei desviï l'atenció dels flagrants casos de corrupció [16] que ha protagonitzat el Partit Popular.