[1]Un carrer ple de runes a Tacloban. Foto de Tudla.
Vegeu també la nostra cobertura especial “El tifó Haiyan devasta les Filipines”. [2]
Gairebé ha passat un mes des de que el gran tifó Haiyan [2] (Yolanda) va arrasar el centre de les Filipines. Molts pobles van ser completament devastats per la forta tempesta que va matar més de 5.000 [3] [en] persones i en va deixar a milions sense casa. Els supervivents es van queixar [4] inicialment de la lenta arribada de menjar, aigua, medicines i altres ajudes de primera necessitat. Altres pobles més remots no van ni poder ser localitzats a causa del mal estat de les carreteres i d'altres problemes de logística.
Com a resposta a les crítiques, el govern nacional va assegurar que estava fent tot el possible per tal de fer arribar l'ajuda a totes les víctimes del desastre. La destrucció generalitzada que va causar l’Haiyan va inspirar un esforç global d'assistència i rehabilitació. A les Filipines, molts voluntaris van col·laborar a centres d'assistència i de mudances. Molts altres es van dirigir a les zones més afectades pel tifó, on van poder documentar la magnitud dels danys causats per l'Haiyan a la vegada que ajudaven tots els refugiats de la zona.
Aquests voluntaris van compartir fotos, vídeos i històries sobre allò que van viure a Samar i a Leyte. La seva documentació va permetre validar altres informes anteriors sobre l'impacte mortal de l'Haiyan i de la lenta resposta per part de les autoritats. Aquí podeu llegir quatre històries que van ocórrer als llocs dels fets:
1. Michael Beltrán va descriure [5] [en] l'escena des de l'aeroport de Tacloban, la capital de Leyte i la “zona zero” de la catàstrofe del tifó:
La primera imatge de la nostra setmana a Leyte va ser la d'un aeroport amb gent tremolant i afamada a una banda, ignorats pels militars i la marina dels EUA, i una pila de caixes plenes de gènere a l'altra. Deixant de banda les estructures físiques, que no n'hi havia gairebé cap dreta, el que més em va impressionar va ser la gespa i els arbres, els quals no tenien cap tipus de pigmentació, encara es mantenien drets, però secs i sense fang… Naturalesa morta era tot el que veien els nostres ulls; arbres amb les branques i les fulles congelades en la direcció contrària a la del vent del tifó. Aquesta imatge és la primera que se't queda gravada a la ment, just abans d'adonar-te de l'olor.
2. L'activista Renato Reyes va arribar a la lenta recuperació [6] de cadàvers a la ciutat:
Després de les fotos de bosses per a cadàvers al mercat públic de Tacloban, vaig deixar de fer fotos. Havia d'entendre per què dues setmanes després del tifó encara s'estaven recuperant els cossos, la gent estava vivint al costat dels cadàvers i el govern intentava disminuir el nombre de víctimes i encobrir la seva incompetència a l'hora d'enfrontar-se a aquesta calamitat.
3. “S'estan muntant [7] carpes i assentaments a Samar i a Leyte”, va escriure l'ecologista Leon Dulce:
Vam poder ser testimonis que s'estaven muntant assentaments damunt de les runes i sota la pluja incessant. Els pescadors havien perdut les barques i les eines a causa de la tempesta, i, als agricultors, només els quedaven hectàrees i més hectàrees de cocoters desarrelats i camps d'arròs inundats.
[8]Molts supervivents van haver d'esperar dies abans de rebre qualsevol tipus d'ajuda. Foto d'Antonio Tinio.
[9]A molts pobles devastats pel tifó es va imposar el toc de queda per tal de mantenir la pau i l'ordre i, concretament, per evitar saquejos. Foto d'Antonio Tinio.
[10]L'electricitat serà restaurada en dos o tres mesos. Mentrestant, els cables elèctrics són útils per aquells que necessiten assecar la roba. Foto d'Antonio Tinio.
4. Milers de supervivents del tifó abandonen les ciutats de Samar i Leyte.
Molts d'ells estan emigrant a Manila i a altres centres urbans, com ara Davao. La professora Mae Fe Templa va explicar com l'emigració també reflecteix la pèrdua de confiança en el govern:
L'emigració dels supervivents indica el creixent problema de la gent, que ha perdut la confiança en el govern. El moviment dels supervivents del tifó Yolanda de Leyte cap a qualsevol altre lloc del país indica dues coses: una és la falta d'acció del govern, per la qual cosa la gent hi perd la confiança; la segona és la iniciativa de la gent de transformar les seves vides i de redefinir la seva manera de viure en condicions d'extrema pobresa i de canvis climàtics.
[11]Vaixell al mig de la carretera Anibong, a la ciutat de Tacloban. Foto de Tudla.
[12]Molts agricultors de Marabut, Samar, també van perdre els seus recursos. Foto de Tudla.
[13]Una casa afectada pel tifó a Hernani, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.
[14]Una màquina d'escriure és una de les coses que van poder salvar a Balangkaya, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.
[15]Una làpida en una fossa comuna a Palo, Leyte. Foto de Pher Pasion.
Vegeu també la nostra cobertura especial “El tifó Haiyan devasta les Filipines”. [2]