Coral Herrera
Aquesta publicació forma part de la nostra sèrie sobre gènere i sexualitat a l'Amèrica Llatina i al Carib [1] en col·laboració amb l‘associació NACLA (North American Congress on Latin America [2] [en] – Congrés nord-americà sobre l‘Amèrica Llatina).
Llegir Coral Herrera és com una gran alenada d‘aire fresc i d‘optimisme estimulant en la lluita pel respecte a la diversitat. El seu blog [3], els seus articles, els seus llibres [4] i les seves idees són viatges al fons d'allò que es creu obvi i normal. Coral s‘interessa principalment per la igualtat de gènere i per l'efecte que han tingut els imaginaris romàntics sobre la forma en què els homes i les dones es relacionen i es veuen ells mateixos.
Es podria dir, també, que Coral Herrera forma part d‘una nova generació de lluitadors que comencen per la igualtat de gènere, però que refusen quedar-se allà. Els seus escrits analitzen problemes estructurals de les societats occidentals, així com també identifiquen el malestar estès a la vida íntima dels homes i les dones. La idea és fer una “desconstrucció” i una crítica honesta en relació amb les causes i les conseqüències de les imatges que es perpetuen i dels imaginaris que defensem sense ni tan sols saber per què.
Coral Herrera és una gran entusiasta dels nous mitjans, amb els quals comparteix gran part de la seva feina. A més de bloguera, però, la Coral també és Doctora en Humanitats i Comunicació Audiovisual. Nascuda a Espanya i des de fa pocs anys resident a Costa Rica, Coral ha treballat com a docent i consultora a la UNESCO, a ILANUD i AECID, a la Universitat de la Sorbona (París IV) i a la Universitat Carlos III de Madrid. La seva principal especialització és el gènere i el seu punt de partida és l'amor romàntic. Així, molts dels treballs que ha publicat en línia es centren en la defensa dels amors diversos [5], els mites [6] i la dimensió política i col·lectiva d'allò que entenem com amor. A Els mites romàntics [7], per exemple, va als orígens de les imatges que tenim sobre l'amor i els posa el dit directament a la llaga:
A través de l'amor romàntic, mitjançant la introducció de desitjos aliens, el patriarcat se n'aprofita per controlar els nostres cossos, per “heterodirigir” el nostre erotisme, per aconseguir que assumim els límits que té la feminitat i somiem amb l'arribada del Salvador (Jesús, el príncep blau…) que ens esculli com a bones mullers i ens ofereixi el tron del matrimoni.
Pel que fa a les estructures culturals dins les quals té lloc aquest fenomen, assenyala:
A la nostra cultura occidental, l'amor està constret, com a mínim al discurs cultural hegemònic, l'homofòbia és cultural, la transfòbia és cultural, el racisme i l'espècimen són culturals. A la cultura es gesta la por vers l'altre, vers tot allò que és diferent, s'hi creen els mites, les metes, les prohibicions, els prejudicis i les obligacions socials.
L'autora assenyala també la importància de les històries que ens expliquem dins d'aquests contextos. Part de la moralitat dels treballs d'Herrera és ajudar a adonar-nos de com els imaginaris, els ideals i els objectius passen de generació en generació a través de narratives sobre nosaltres mateixos que, a més a més, es veuen recolzades per cercles dominants. Tot i així, d'acord amb allò que pensen molts moviments socials, el que s'arma en una direcció pot replantejar-se i prendre'n una altra:
El lògic hauria de ser poder transformar els relats, explicar noves històries, canviar els models idealitzats que han quedat obsolets, construir herois i heroïnes de carn i ossos, crear nous mites que ens ajudin a construir unes societats més justes, igualitàries, ecologistes, cultes i pacífiques. Encaminar els nostres esforços cap al bé comú, treballar per proposar altres realitats, lluitar per construir-ne altres de noves en comptes de fugir d'allò que hi ha mitjançant paradisos emocionals i promeses de salvació individuals.
Els llibres s'aconsegueixen fàcilment a través del seu blog, en què Coral comparteix també els seus articles de premsa i el seu canal de Youtube [8], en el qual es poden veure algunes de les seves conferències i xerrades acadèmiques. El seu últim llibre, Bodas diversas y amores queer [9] és “un llibre a mig camí entre l'assaig i el relat en què es mesclen reflexions teòriques, anècdotes personals, històries de la vida i unes quantes anàlisis de ritus nupcials romàntics alternatius”.
Per què la gent es casa tan massivament? Per què hi ha gent que només es casa una vegada a la vida i altres es casen set vegades? (…) Per què tot el món pregunta per un nadó, però està mal vist que la núvia estigui embarassada? Per què fem vídeos romàntics dels nostres casaments i torturem els més propers durant mesos? Per què les dones inverteixen tants recursos en trobar parella? (…) Per què no es poden casar tres persones que s‘estimen i conviuen plegades? Per què ens emocionem quan ens proposen matrimoni? Per què desitgem tant que ens ho proposin? Per què la gent aguanta inferns conjugals tants anys? Per què hi ha gent que mai no es casa? Com són els casaments en altres cultures? Què hi ha després dels casaments?
Per aprofundir la reflexió sobre la lluita d'igualtat de gènere a la xarxa, presentarem el treball de Coral Herrera en dues parts. Tancarem aquesta entrega amb la primera part d'una discussió en línia que vam tenir amb ella en què vam parlar sobre el paper dels nous mitjans a la lluita per la igualtat de gènere i les lluites que agafen forma gràcies a les noves tecnologies.
Global Voices: Com poden els nous mitjans reptar els vells pel que fa a la construcció de mites romàntics? Com poden els nous mitjans caure al mateix rol dels mitjans tradicionals?
Coral Herrera: Els mitjans tradicionals continuen aferrats als patrons tradicionals i a una visió del món totalment patriarcal i capitalista, ens continuen venent ideologia hegemònica en forma d'entreteniment. La publicitat i la cultura de masses transmeten uns valors totalment egoistes, individualistes, basats en la por i en la insatisfacció permanent d'aquesta era del consum.
Per això crec que una de les millors coses que ens ha passat en aquests últims anys és la xarxa.
El que no està tan clar és que podem viure d'això, perquè ens hem acostumat que tot sigui de franc. Jo mateixa no puc donar suport econòmic a la gent que llegeixo per la meva situació de precarietat a Espanya, primer, i després, com a emigrant a Costa Rica, tot i que pago la quota a la companyia telefònica pel fet d'estar-hi connectada i poder accedir a tots els continguts.
I tot i que penso que encara no hem trobat la forma d'obtenir ingressos (tot i que sí que hi ha casos en què la gent està vivint d'això), crec que les crisis que estem vivint ens fan més conscients de què consumim, d'on ve allò que consumim i en quines condicions s'ha produït. El consum de cultura és ara (i ho serà cada vegada més) un acte polític, una mostra de recolzament als artistes i a les pensadores que ens ofereixen històries en tots els formats i suports possibles.
Internet ha sigut beneficiós per a la cultura en general, ja que ara tenim accés a coreografies, escultures, pel·lícules, reportatges periodístics, “videocreacions”, cançons, novel·les, assajos, contes, curtmetratges, articles acadèmics, fotografies… Els creadores i creadores tenim més llibertat a l'hora d'innovar i d'oferir altres models, altres heroïnes, altres situacions, altres formes de relacionar-se. En definitiva, crec que estem trencant amb les antigues estructures narratives que ens reduïen a conflictes simplificats.
GV: Què signifiquen les noves tecnologies per a la lluita per la igualtat de gènere?
CH: Gràcies a la xarxa, tots som emissors. [Això ens fa] menys vulnerables a la construcció de la realitat que ens imposen els de dalt, perquè podem desmentir les seves afirmacions, perquè poder visualitzar tot allò que roman ocult perquè tot continuï com fins ara.
És cert que hem de comptar que la privacitat és inexistent, que ens vigilen, comercien amb les nostres dades i ens censuren, però penso que hem de ser a la xarxa de tota manera.
GV: Quines avantatges veus a la utilització de les noves tecnologies per a les converses sobre gènere (especialment a l'Amèrica Llatina)?
CH: Doncs, jo sóc molt optimista. Malgrat la bretxa digital que ens separa, crec que estem creant xarxes d'informació i de reflexió col·lectiva transnacionals superimportants. Aquestes xarxes ens permeten recolzar-nos mútuament, visualitzar les problemàtiques, reunir firmes per fer incidència política, convocar accions al món real que tinguin ressò al món virtual. Podem unir sinergies, deixar-nos idees, copiar models que funcionen a altres països i adaptar-los a la nostra realitat local, podem ensenyar-nos mútuament, podem aportar quelcom a la construcció de coneixement col·lectiva i podem modificar les agendes polítiques gràcies al ressò de les accions a les xarxes socials.
A la pròxima part d'aquest treball, que serà publicada la pròxima setmana, debatrem amb Coral l'evolució de la lluita per la igualtat de gèneres i altres qüestions que encara cal aprofundir. Mentrestant, us recomanem que vegeu el projecte editorial Haika [4], impulsat i gestionat per l'autora i des del qual es poden descarregar molts dels seus treballs.