[1]Marea negra a una platja gallega. Foto de Wikimedia Commons amb llicència CC by SA 3.0.
El 13 de novembre del 2002, el petrolier Prestige s'enfonsà davant de les costes gallegues i va causar una marea negra altament tòxica que va contaminar un àmplia zona de la costa atlàntica d'Espanya i França, i es va considerar una de les pitjors catàstrofes mediambientals [2] [en] de la història.
Onze anys més tard, després de deu anys d'investigació i nou mesos de judici, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha absolt tres dels acusats de tots els delictes contra el medi ambient: el capità del vaixell, Apóstolos Manguras; el cap de màquines, Nikolaos Arguirópulos; i el director general de la Marina Mercant d'aleshores, José Luis López Sors. El quart acusat, el primer oficial Ireneo Maloto, no va arribar a ser jutjat, ja que es va donar a la fuga.
La catàstrofe [3]va succeir quan, per causes encara desconegudes, un dels tancs del buc es va esquerdar prop de la “Costa da Morte [4]“. El capità del petrolier demanà permís a les autoritats per atracar, però el van obligar a allunyar-se de la costa per por que contaminés el port. Va rebre la mateixa resposta per part de les autoritats portugueses i de les franceses. El Prestige va haver de tornar a alta mar amb una esquerda al casc enmig d'una tempesta, la qual cosa va conduir al seu enfonsament i al consegüent vessament de petroli.
[5]El petrolier Prestige a punt d'enforsar-se després de partir-se en dos. Foto del blog Ecología Verde, amb llicència CC by NC 3.0.
Segons el blog espanyol El ojo Sostenible [6]:
- La catástrofe del Prestige fue la mayor catástrofe de este tipo ocurrida en Europa y la segunda del mundo después de Exxon Valdez en Alaska.
- 2.000 km de costa se vieron afectadas y entre 250.000 y 300.000 aves murieron.
- El coste supuso más de 10.000 millones de euros.
La sentència absolutòria va tenir una gran repercusió arreu del món. Mitjans de comunicació com Al Jazeera [7][en], The Telegraph [8] [en], The Times [9] [en], BBC [10][en], The New York Times [11] [en], Le Monde [12] [fr] i Der Spiegel [13] [de] han dedicat espais a la notícia. A Espanya, la decisió del tribunal ha indignat els ciutadans, els quals han expressat la seva frustració a les xarxes socials. A Twitter, “Prestige” ha estat trending topic durant diversos dies:
Caso ‘Prestige’. Del todos a la cárcel a todos a la calle. ¡Viva el vino!
— Miguel Ángel Revilla (@RevillaMiguelA) November 13, 2013 [14]
El Prestige se suicidó.
— Fernando Garea (@Fgarea) noviembre 13, 2013 [15]
Manel Fontdevila : No hay culpables del Prestige pic.twitter.com/h683yvloql [16]
— Gonzalo Semprún (@gsemprunmdg) November 14, 2013 [17]
Algunes piulades destacaven la disparitat entre aquest cas i altres. Alba Martín Tutor citava un cas recent que parlava sobre un ciclista al qual van imposar una multa [18] de 100 euros a Sabadell per menjar un croissant mentre anava en bicicleta:
En esta país somos idiotas: 200 euros de multa a un hombre por comerse un croissant mientras iba en bici y ninguna multa por lo del Prestige
— Alba Martín Tutor (@albatutor) November 15, 2013 [19]
Verónica, una usuària de Twitter, va comparar-ho amb un cas actual a Girona: la veïna del pis de sota ha denunciat una pianista professional per contaminació acústica ja que, segons ella, li està causant danys psicològics. El fiscal inicialment demanava set anys de presó, però, des de llavors, s'ha reduït a 20 mesos:
Tocar el #piano [20]: contaminación acústica y 7 años de cárcel. El #Prestige [21] contamina con 63.000 t de fuel y no es delito #verguenzadejusticia [22]
— Verónica (@aguanaiz) November 15, 2013 [23]
Pablo Correas Tébar fa referència a un cas en què cinc persones s'enfronten a ser empresonats perquè se'ls acusa d'agredir un policia durant una protesta contra les retallades en educació a Guadalajara:
El Prestige, sin culpables; ¿defender la educación pública? Petición de cuatro años de cárcel #MarcaEspaña [24] http://t.co/5XXxH4Q4Gn [25]
— Pablo Correas Tébar (@PabloCoTe) November 15, 2013 [26]
Iván Pandora va escriure al seu blog La Caja de Pandora [27]:
[28]A Muxía, un grup de voluntaris treballen per netejar el petroli vessat pel Prestige. Foto de eldiario.es amb llicència CC by SA.
Parece que el hecho de que ese barco (monocasco) – que según los expertos era muy anticuado y con medidas de seguridad más que precarias – tuviera permiso para navegar por las costas gallegas no es punible.
La controvertida decisión de alejar el barco y esparcir el fuel durante horas por toda la costa, tampoco.
La pésima gestión del gobierno y la lentitud por no decir inoperancia, parece que no merece ninguna disculpa oficial.
Juantxo López de Uralde es lamenta al seu blog que els principals responsables mai no foren acusats de la catàstrofe:
Ya al juicio se llegó sin que ninguno de los responsables políticos reales de aquella tragedia se sentaran en el banquillo. (…) Pero no sólo nos llama la atención la falta de políticos, sino también hay que preguntarse cómo es posible que ninguno de los responsables del fuel, del flete, de las compañías propietarias del buque… se sentaran en el banquillo. Pero es muy doloroso que quede impune la negligencia criminal de aquellos que mandaron el barco “al quinto pino”.
El grup activista mediambiental Nunca Máis [29], format arran de la catàstrofe del Prestige, ha decidit no apel·lar a la sentència, i la cooperativa de pescadors de la regió es planteja el mateix a causa de les elevades taxes judicials [30]. Segons El Confidencial [31], en aquesta catàstrofe els contribuents són els que perden:
[32]Voluntaris netejant la platja a Carnota (La Coruña). Captura de pantalla del video “Historias del Chapapote”, amb llicència CC by SA 3.0.
La sentencia considera que los únicos tres procesados por el accidente no incurrieron en ningún delito, por lo que no se le puede exigir responsabilidad civil a nadie. La consecuencia más importante es que los seguros del armador no cubrirán los gastos que generaron las labores de regeneración de la costa. (…) La Fiscalía cifró en 4.328 millones de euros los gastos y los daños generados (…). Pero el dictamen anula cualquier reclamación económica.
Les despeses podrien incrementar-se si prospera la iniciativa dels afectats francesos [33] de reactivar el recurs administratiu que va presentar el sindicat de protecció del litoral de Landes davant l'Audiència Nacional dies després del desastre. Segons el seu advocat, Renaud Lahitète:
Lo presentamos al día siguiente de llegar fuel a nuestras costas por precaución, para poder actuar en caso de que se dictaminase que no había delito penal, como así lo dice ahora la sentencia.
Greenpeace Espanya considera la sentència una “carta blanca a la indústria petroliera per posar en risc el medi ambient i els ciutadans”. Mª José Caballero, directora de campanyes de l'organització, ha declarat [34]:
La sentencia demuestra que en España no estamos preparados para juzgar una catástrofe medioambiental, ni para condenarla, ni para defender el medio ambiente.