Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

#OccupyMyself: Confessions d'una desertora de les xarxes socials

Online cat

“Em sentia cansada i ansiosa: era addicta a les xarxes socials.” Foto: Wm. Li (CC BY-NC-ND 2.0)

Segurament mai m'haguera assabentat que el passat setembre se celebrava la Social Media Week (Setmana dels mitjans de comunicació socials) de no ser perquè Rayna [en], una companya de Global Voices, va viatjar a Londres justament per assistir-hi. Sembla que es tracta d'un esdeveniment internacional tan important que qualsevol que treballe per a Global Voices l'ha de conèixer. Però jo no: sóc una desertora dels mitjans de comunicació socials. 

Primer vaig marxar del Twitter. Després d'un intens període d'abús durant les eleccions nacionals del Brasil de 2010, estava exhausta. És el que en diuen sobrecàrrega d'informació? A més d'estar físicament esgotada, comprendre que no podria estar en tot sempre em va fer sentir impotent també. Era addicta a l'energia i l'agitació dels mitjans de comunicació socials, però no podia seguir aquell ritme. A principis del 2011, havia renunciat per complet. 

Després d'experimentar en la pròpia pell la síndrome d'abstinència, causada per mirar fixament una i altra vegada la pàgina d'accés, vaig començar a sentir-me millor. De sobte tenia més temps i energia per fer coses de les quals solia gaudir, com llegir llibres, i coses que m'haguera agradat tenir temps per fer, com ara aprendre a meditar. 

Renunciar al Facebook fou una decisió més difícil. Després del Twitter, era, per ell mateix, el forat negre que xuclava tot el meu temps. Com que estava a punt de començar un curs intensiu en Psicosíntesi [en], juntament amb una nova carrera universitària, el meu temps lliure havia esdevingut massa costós, la meua atenció massa valuosa. Sabia que el Facebook tenia l'habilitat de distraure'm i de capturar tota l'atenció del meu jo interior, així que vaig fixar la meua data de partença abans que començara el 2012 i vaig dir adéu als pocs amics que encara trobaven les meues actualitzacions en les seues cronologies cada cop més atrafegades. Vaig procedir a desactivar el meu compte de manera discreta, conscient que tinc tendència a l'addicció i que era això, i no les ferramentes, el que es trobava en l'arrel del meu problema. 

He trobat a faltar mirar les fotos dels bebès i gatets dels meus amics, les invitacions a festes, esdeveniments interessants i les actualitzacions diàries de la gent que m'importa. No he trobat a faltar les invitacions a jocs, memes o ésser bombardejada amb publicitat. A més, si ho mirem pel costat positiu, m'he fet més selectiva amb la informació que consumisc, la matèria primera dels meus pensaments. Estic trista perquè sols uns pocs amics em deixen notes o m'envien fotos per correu electrònic i he d'admetre que no he sigut capaç de mantenir el contacte amb ells. 

Trobe a faltar sentir-me connectada, però si he de dir la veritat, quan conec gent i tinc un d'aquells moments “No ho has vist a Facebook?” en els quals em sorprenen notícies velles que tothom ha vist ja en les seues cronologies, normalment em diuen, “Oh, no me n'havia adonat que havies marxat”. És això el que vol dir estar connectada a la gent en realitat? 

No trobe a faltar el Twitter ni el Facebook, però confesse que vaig crear un compte “fals” per tal de promoure una causa l'any passat i que vaig acabar usant-lo per seguir de prop l'embaràs de la meua amiga i després vaig entrar en contacte amb el nostre cercle comú de les 10 amigues més íntimes. Tanmateix, sóc sols un membre silenciós de la seua audiència, no desitge mostrar la meua intimitat públicament a la meua cronologia. M'he vist obligada a fer servir Google Plus perquè molts dels meus col·legues s'han decantat per Hangouts en lloc de Skype. I una vegada vaig obrir un compte de Twitter per a un servei [en] que jo mateixa oferia, però ho vaig trobar insuportable. Em vaig sentir com si cridara enmig d'un carrer ple de gent que també cridava. Ensordidor —i tediós. Ràpidament vaig retornar a la meua pròpia etiqueta interior, #occupymyself (ocupant-me a mi mateixa). 

Cat breaking free

“Un dia vaig decidir escapar.” Foto d'Eric Hacke (CC BY-NC 2.0)

Retornaré algun dia als mitjans de comunicació socials? No ho sé. Trobe a faltar els vells amics. Trobe a faltar conèxier nova gent que pense com jo, com @giantpandinha, una de les meues millors amigues en “la vida real” que mai no haguera conegut de no haver existit Twitter. Trobe a faltar riure'm de tant en tant d'alguna publicació estúpida a l'atzar. Encara tinc una veueta a dintre que em diu que em perd coses. De vegades considere tornar, però potser esperaré fins que acabe la universitat i tinga més temps. Llavors, espere que hi haurà ferramentes dels mitjans de comunicació socials que faciliten establir connexions més conscients. 

Però fins aleshores, fins que dispose de més temps, potser m'estimaré més fer ioga, jardineria, explorar la naturalesa o fer totes les altres moltes coses que figuren a la meua llista vital de coses a fer. Gaudisc del temps desconnectada després d'haver passat dies de treball sencers connectada. Encara passe molt de temps davant dels ordinadors, més del que voldria, i he llegit menys llibres del que esperava, però és meravellós meditar cada dia i explorar el meu preciós espai interior, en lloc de deixar que siguen els altres els qui em distraguen. Tenir temps per a mi mateixa ha estat el major canvi en la meua vida des que vaig quedar lliure de les xarxes socials. 

M'encanta el fet, quan estic al món exterior, d'haver deixat de sentir la compulsió de mirar, llegir, publicar, informar, compartir o mesurar la meua rellevància en “retuits” o “m'agrada”. Pare més atenció al que diu la gent i sóc capaç de centrar-me per complet en allò que experimente. Lliure de la sobredosi d'una distracció externa, puc connectar millor amb mi mateixa. 

No contenta amb ser una mera alliberada dels mitjans de comunicació social, m'he reservat un silenciós retir Vipassana [en] per a les pròximes setmanes, en el qual m'hi passaré 10 dies no fent més que seure quieta i meditar des de les 4 de la matinada a les 9 de la nit. Desafie els meus amics dels mitjans de comunicació socials que ho intenten durant 10 minuts!

Zen cat

“Ara sóc zen!” Foto d'Evan Lovely (CC BY 2.0)

La brasilera Paula Góes és exaddicta als mitjans de comunicació socials i editora multilingüe de Global Voices.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.