Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

El pianista sirià Malek Jandali: “L'art de veritat necessita llibertat”

Article publicat a Syria Untold.

Quan els sirians van prendre els carrers al març de 2011, no només es van rebel·lar contra la família de governants Àssad, sinó que també contra l'obscurantisme que se'ls havia imposat feia dècades. L'art com un tot, especialment la música, ha jugat un paper crucial en el canvi de paradigma que ha acompanyat la revolució i ha fet que els sirians puguin descobrir la seva pròpia veu per primer cop.

Syria Untold va poder parlar amb el reconegut compositor i pianista Malek Jandali [en] sobre l'aparició de noves formes d'art i música a Síria. Jandali, que va compondre la cançó “Watani Ana” (La meva pàtria) al principi de la revolució, ens va explicar quina considera que és la seva contribució personal per al seu país: la música per la llibertat i la justícia, la música per una Síria nova.

Síria, himne dels lliures

L'última obra de Jandali, una cançó titulada “Síria, himne dels lliures”, és quelcom que va descriure com “un himne del poble, per al poble”. Va col·laborar amb l'Orquestra Filharmònica de Rússia i amb el Cor de l'Òpera del Caire per fer la cançó, perquè pensava que els sirians mereixien un himne que representés el poble.

L'himne narra la història dels milions de sirians tocats per l'aixecament actual: els màrtirs, les dones, els nens i els refugiats. “Hi ha moltíssimes històries i, nosaltres, els artistes, especialment els músics, tenim molta sort perquè podem anar més enllà dels límits socials i polítics, dels límits geogràfics, i anar a parar a la humanitat, al cor d'aquests nens”, va dir Jandali. “Podem ser la veu d'aquests nens, més que no pas l'eco. La música, en forma de llenguatge universal, pot explicar la història i posar una cara humana als sacrificis i a la història d'aquests nens tan valents”.

L'himne nacional sirià actual, l'”Humat al-Diyar” (Guardians de la pàtria), es va adoptar l'any 1938. Es va substituir durant un breu període de temps el 1958, quan Síria es va unir a la República Àrab Unida amb Egipte, però ha estat el símbol del país des del 1961.

Syrian pianist and composer Malek Jandali. Source: Malekjandali.com

El pianista i compositor sirià Malek Jandali. Font: Malekjandali.com

Jandali va dir que no va escriure “Síria, himne dels lliures” amb la intenció que fos el nou himne nacional, però que seria un gran honor per a ell si el poble sirià així ho volgués. Comença amb les paraules “Síria” i “llibertat”, dues referències que no hi ha a l'himne actual:

Syria, Syria! Homeland of the free and land of freedom. Syria, Syria! Land of the golden grain

Síria, Síria! Pàtria dels lliures i terra de la llibertat. Síria, Síria! Terra del gra d'or

Jandali va néixer a Alemanya, però va anar a l'escola al seu poble natal, Homs. “Cada matí havíem de cantar i memoritzar eslògans del règim”, i afegeix que el règim d'Àssad va connectar la bandera, el país i l'himne nacional amb el règim i la família Àssad i que Síria era “la Síria dels Àssad”. Diu que va créixer sentint-se “hipòcrita, perquè a l'escola lloava la dictadura dels Àssad i a casa la família estava en contra d'aquest règim brutal”.

L'eliminació de l'art i la cultura

“[Els dictadors, en general], tenen por de l'art i de la música, perquè són la cerca de la veritat i de la bellesa. Si aleshores hagués parlat sobre la meva veritat, m'haurien matat, torturat o deportat”, i afegeix que “els retrats del dictador Àssad són als segells, a les parets i a les llibretes de les escoles, de tal manera que ha colonitzat els espais sirians, la nostra cultura i, fins i tot, la nostra història”.

“La major part de l'himne té connotacions militars. Per què no parlem dels invents sirians com l'alfabet i la música, enlloc de les forces militars i de la guerra?”, diu Jandali.

“La costa de Síria és el bressol de la notació musical més antiga del món, i de l'alfabet ugarític, el primer alfabet de la civilització de què se'n té constància. Però en comptes de retre homenatge a la rica història del país, l'himne nacional comença amb una referència militar, els “guardians de la pàtria”. Irònicament, l'exèrcit àrab sirià, en realitat els galls d'Àssad, és la causa de la destrucció de la meva pàtria, Síria, i dels crims de guerra contra la humanitat durant els darrers 29 mesos. Més de 185.000 civils morts, més de 6 milions de refugiats a Síria i un milió a l'exterior, i el món sencer ens està mirant!”.

Fa dos anys, Jandali va produir un àlbum sota el títol “Ecos d'Ugarit”, un intent de retornar a la vida la música siriana oblidada. Va tornar al seu país natal després d'una absència de 10 anys i va presentar el projecte al Ministeri de Cultura i a l'Orquestra Simfònica de Síria, però el van rebutjar. Jandali va dir que, finalment, el van fer anar al Palau Presidencial a demanar el permís.

“Van trigar uns vuit mesos a donar-me l'autorització i tots els vistiplaus per representar música siriana a Síria”, va dir. “Això és una mostra de com de corrupte és el sistema, de com obliguen els emigrants com tu i jo a ser vists com dimonis i a no fer-nos respectar”.

Com que la seva representació anava contra els desitjos del Ministeri de Cultura i la simfonia, Jandali va dir que el van acusar d'espia. “Volien mantenir-me al marge d'aquest tipus de projectes en el futur. Tenien por del coneixement i d'exposar la veritat”.

El músic pensa que l'expressió de l'art no només s'ha eliminat a Síria, sinó que més aviat al món àrab sencer. Va donar com a exemple el Canal de Suez d'Egipte i l'encàrrec de l'òpera “Aida” per a la cerimònia inaugural al compositor italià Verdi. “Per què no vam tenir una òpera àrab composta per un músic àrab per a la celebració de l'obertura del Canal de Suez? És que els nostres avantpassats no van inventar la música?”, va dir.

“Com a músic àrab, és insultant”, va dir. “On són les nostres simfonies, les nostres òperes? En som els inventors i encara no tenim una veu”.

Una generació nova d'artistes sirians

Jandali va dir que els dictadors tenen por del “poder tou” que pot canviar la ment de les persones, per la qual cosa el seu objectiu són els artistes i els intel·lectuals. Ell ha sofert personalment aquesta persecució. Tot i que va marxar del país ja fa anys, les forces del règim han registrat repetidament la seva casa a Síria i han colpejat els seus pares com a represàlia per les seves activitats contràries al règim. La revolució, però, ha permès el naixement d'una generació nova d'artistes i el trencament amb les dècades de la propaganda oficial present a la producció artística.

“Allò no era art”, va afirmar Jandali. “Per produir es necessita llibertat. Si vols art de veritat, coneixement, cultura, innovació i progrés necessites llibertat. Sense llibertat no hi ha res”.

Jandali ha finançat ell mateix tota la seva obra des que va esclatar la revolució siriana i ha donat generosament el seu temps i la seva música als concerts benèfics que s'han realitzat arreu del món per ajudar els nens sirians que pateixen. Tal i com es preguntava l'artista, “quan arribarà el moment en què les organitzacions sirianes faran una passa endavant i donaran suport als poquíssims artistes sirians de veritat que es van unir al poble en la seva lluita per la llibertat i els drets humans?”.

Lletra traduïda de la seva última cançó, “Síria, himne dels lliures”:

Síria, Síria! Pàtria dels lliures i terra de llibertat

Síria, Síria! Terra del gra d'or

Oh, el meu país, bressol de civilitzacions

El seu patrimoni va inspirar els escribes

Pàtria dels honorables, lloc de descans dels màrtirs

El nostre sol brilla radiant, la nostra àguila plana pels cels més alts

Oh, el meu país, riu de virtuts

La seva glòria gravada a làpides i pedres

Pàtria dels Profetes, l'alfabet i la música

Resem a Déu, que mai deixi el meu país, la meva família

Els oliverars dels meus abils, i les mans dels nens

Terra dels lliures i llar de la llibertat

Síria, Síria! Pàtria dels lliures i terra de la llibertat.

 

Article publicat a Syria Untold.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.