Tots els enllaços porten a pàgines en anglès, excepte quan s'indica el contrari.

El nou decret sobre Internet del Vietnam, que es va fer públic el 31 de juliol, ha aixecat instantàniament controvèrsia perquè, suposadament, conté diverses clàusules que prohibeixen compartir notícies a vàries xarxes socials. No obstant això, el govern ha clarificat que el decret només té l'objectiu de protegir els drets d'autor. Aquesta nova regulació entrarà en vigor a partir del proper 1 de setembre.

El dia 15 de juliol el primer ministre, Nguyen Tan Dung, va signar el decret 72/2013/ND-CP, sota el títol “Gestió, abastiment, ús dels serveis d'Internet i contingut informatiu en línia”. Consta de 6 capítols i de 46 articles sobre els temes següents:

… els serveis i recursos de la xarxa, la gestió, l'abastiment, l'ús d'informació en línia, l'establiment de pàgines web i xarxes socials, la informació sobre xarxes de telecomunicació, els jocs en línia i la protecció i la seguretat de la informació en línia.

Un cibercafè al Vietnam. Imatge de la pàgina de Flickr de mikecogh (Llicència CC)

Però la controvertida clàusula 20.4 del decret ha molestat molta gent pel fet de prohibir la “informació compilada“:

… una pàgina web d'informació personal és una pàgina creada per un individu pròpiament o a través d'una xarxa social. Una pàgina d'aquest tipus hauria d'utilitzar-se per a donar i intercanviar informació únicament sobre aquest individu perquè no en representa cap altre ni cap organització, i no està permès difondre informació compilada

Què és exactament la “informació compilada”? El diari Tuổi Trẻ cita el Departament de Radiodifusió i d'Informació Electrònica del Vietnam, que l'interpreta com un recordatori per als individus de no “citar o compartir informació d'agències de premsa o de pàgines web d'agències del govern”.

El viceministre d'Informació i Comunicació, Le Nam Thang, ha afirmat que el nou decret té l'objectiu de prevenir el mal ús d'Internet a l'hora de divulgar informació falsa. També va dirigit a ajudar els usuaris a “trobar informació neta i correcta a la xarxa”.

Els propietaris d'una pàgina web persona només poden difondre la seva informació personal. Està prohibit agafar notícies de les agències d'informació i utilitzar-les com a pròpia

Tal i com s'esperava, la llei també enumera algunes activitats prohibides (Article 5):

… la informació contra el Vietnam, que posi en perill la seguretat nacional, l'ordre social, la unitat nacional […] o qualsevol informació que distorsioni, calumniï o difami el prestigi d'organitzacions o l'honor o la dignitat dels individus.

El Comitè de Drets Humans del Vietnam, que afirma que el decret “és ple de punts febles i incompatible amb les lleis i els estendards internacionals de drets humans”, menciona una altra clàusula potencialment perillosa del decret:

L'article 25 exigeix la filtració de qualsevol tipus d'informació a Internet i interpreta en un primer moment que aquesta informació es troba entre els “actes prohibits” que es resumeixen a l'article 5. Els proveïdors de serveis d'Internet estrangers han de donar informació sobre els usuaris quan els cossos d'investigació ho demanen.

Les autoritats del Vietnam han organitzat immediatament fòrum de premsa per corregir el “malentès” que ha causat la publicació del decret. Asseguren que el decret pretén facilitar el desenvolupament dels estendards d'Internet al país:

El decret genera condicions per al desenvolupament de protocols d'informació en línia a través de les llicències de pàgines webs, xarxes socials i registres de subministrament de servei.

També insisteixen que el decret no té la intenció de prohibir als individus compartir informació a les xarxes socials:

El decret 72 no conté cap paraula o frase que prohibeixi als individus l'ús de xarxes socials per tal de compartir i recopilar informació. Per tant, no és cap mena d'amenaça per als reporters en línia o per als bloguers. Segons el decret, els individus tenen el dret de recopilar i compartir informació a les xarxes socials. Estipula que els individus poden citar informació i afegir-hi enllaços a la font d'informació per tal que altres persones puguin fer ús de tota la informació original. El decret té l'objectiu de protegir els drets de propietat intel·lectual i els drets d'autor de les agències de premsa. De fet, moltes agències de premsa es preocupen pels drets d'autor.

Així mateix, l'augment de casos d'infracció de drets d'autor ha alarmat moltes empreses i negocis. Steven Millward, però, de Tech in Asia, pensa que el nou decret sobre Internet del Vietnam no solucionarà el problema:

Sembla que el Vietnam apunta als mitjans de comunicació social i al fet de compartir a títol d'individu, més que no pas a solucionar la causa del problema: la pirateria de contingut per part de pàgines web de notícies mandroses. Segurament, la regulació de la indústria dels mitjans de comunicació seria un moviment millor que no pas aquest tipus de prohibició.

Reporters Sense Fronteres critica el decret i el titlla de “l'ofensiva més severa contra la llibertat d'informació”:

El decret que s'ha anunciat no és altra cosa que l'ofensiva més severa contra la llibertat d'informació des que el primer ministre, Nguyen Tan Dung, va signar un decret que imposava dures sancions als mitjans de comunicació el 2011. Si entra en vigor, els vietnamites quedaran privats de la informació independent i sense pèls a la llengua que normalment circula pels blogs i fòrums.

El decret no té sentit i és extremadament perillós. La implementació requerirà una vigilància massiva i constant per part del govern de tota la xarxa, un repte quasi impossible. Alhora, però, reforçarà l'arsenal legislatiu que les autoritats tenen a la seva disposició.

Phil Robertson, de Human Rights Watch, es mostra preocupat perquè pensa que el decret s'utilitzarà en forma de “persecució selectiva”:

S'ha establert aquesta llei per tal de permetre la persecució selectiva. Aquesta llei s'utilitzarà contra certes persones que s'han convertit en un maldecap per a les autoritats de Hanoi.