Itàlia: condemnen un multimilionari pel “desastre ecològic criminal” de l'amiant

El tribunal d'apel·lacions de Torí, sota la presidència d'Alberto Oggè, va confirmar el 3 de juny de 2013 la condemna en primera instància del multimilionari suís Stephan Schmidheiny [en], pel càrrec de “desastre ecològic criminal”, incrementant-ne així la pena. Els acusats presents haurien d'haver estat dos, però després de la condemna en primera instància, el baró belga Louis de Cartier de Marchienne [en] va morir a l'edat de 92 anys, pocs dies abans de la decisió del tribunal d'apel·lacions. El tribunal ha constatat l'extinció de l'acció pública com a conseqüència del seu decés.

Es tractava, segons diverses fonts, del major procés [it] per catàstrofe ecològica de la història europea fins la data amb 2.890 víctimes (treballadors i residents locals), dels quals més de 2.000 han mort i la resta ha de viure amb greus patologies.

Biagio Chiariello escrivia [it] al blog col·lectiu fanpage.it:

Almenys 500 persones vingudes a bord de set autobusos esperaven amb angoixa el veredicte d'apel·lació. Els demandants, les famílies dels treballadors morts pel càncer o simples residents dels llocs on es trobaven les fàbriques de producció de fibra d'amiant (Casale Monferrato a la província d'Alessandria, Cavagnolo prop de Torí, Bagnoli prop de Nàpols, Rubiera prop de Reggio de l'Emília) són actualment vora 6.000. El veredicte ha estès la responsabilitat de la imputació també a les víctimes de les darreres dues fàbriques, un cop la sentència havia estat pronunciada. Schmydheiny fou declarat no culpable pel període que va de juny del 1966 al 1976.

En aquest mateix blog fanpage.it, un altre post d’Antonio Palma [it] aporta detalls de les sumes [it] que el multimilionari suís haurà de pagar a les diferents parts afectades:

La suma més elevada acordada pel tribunal que presideix Alessandro Oggè anirà a la comuna de Casale Monferrato a la província d'Alessandria, una de les comunes més perjudicades pel terrible desastre ecològic provocat per la multinacional de l'amiant i on vivien prop de la meitat de les víctimes. A aquesta comuna es destinaran 30.9 milions d'euros, una xifra encara major que els 25 milions que es sol·licitaven en primera instància. La família de cadascuna de les víctimes rebrà 30.000 € com a compensació.

L'autor afegeix [it]:

Una compensació substancial anirà igualment a la región del Piemont, a la qual corresponen 20 milions d'euros. La “sentència Eternit” (que rep el nom de l'empresa fabricant dels materials de construcció a partir de fibrociment) ha acordat també atorgar 100.000 € a cada sindicat de la part civil i 70.000 € a cadascuna de les dues associacions ecològiques, WWF i Legambiente. Una única excepció en matèria de compensació, la d'INAIL (associació per als accidentats al treball) a la qual el tribunal no ha reconegut cap dret a la reparació malgrat que aquella havia portat a terme accions força oneroses en matèria de compensacions econòmiques.

L'amiant va segar moltes vides i n'és també responsable de greus patologies a tot el món. Tanmateix, en bona part dels casos, les víctimes encara no han tingut la satisfacció de veure els culpables asseguts a la banqueta dels acusats.  [it] escrivia a la pàgina scienze-naturali.it [it]:

Itàlia disposa actualment d'una llei que defén d'utilitzar l'amiant, també prohibit a Europa, però això no s'ha fet extensiu més que a 44 països i n'hi ha molts, com Rússia, Canadà, Xina, Brasil o Tailàndia, que encara el fan servir. Els Estats Units, per tal d'eludir el problema, van tenir la idea de transferir la indústria de l'amiant a Mèxic, on no s'informa els treballadors del perill; Canadà produeix i exporta l'amiant guardant-se molt bé d'utilitzar el seu propi territori.”

A més a més, fins i tot a Itàlia encara es poden trobar diverses quantitats d'amiant disseminades una mica per tot el territori nacional: a les escoles, a residències privades o en la naturalesa. Dario Scacciavento escrivia [it] en aamterranuova :

Tot i que l'extracció i la comercialització de l'Eternit i de l'amiant foren prohibides el 1992, els epidemiologistes preveuen un repunt de la malaltia al voltant del 2020.

L'amiant també mata a l'Àfrica. Els dos països més contaminats són Sudàfrica i Zimbabwe. El vídeo [en] a continuació descriu de manera dramàtica el calvari de les víctimes que esperen la mort a la ciutat de Prieska:

El veredicte de la cort de Torí ha donat un impuls colossal a les associacions de víctimes i a les famílies i, en general, a la societat civil arreu del món per continuar la lluita contra la pol·lució industrial i, en particular, aquella provocada per l'amiant.

Santo Della Volpe escrivia [it] al lloc web articolo21.org:

De fet, les associacions en contra de l'amiant de França, Bèlgica, Suïssa, Brasil i altres països d'Amèrica del Sud, reunides a Casale Monferrato ja s'hi han posat d'acord per obtenir el màxim benefici possible d'aquesta decisió als seus territoris on no sols fan servir encara l'Eternit i les diferents fibres d'amiant, sinó que també els produeixen.

Abans de marxar de Torí, les associacions de víctimes de França (ANDEVA), Bèlgica (ABEVA), Regne Unit (AVSGF i altres), EUA (ADAO), Brasil (ABREA), Espanya (FEDAVICA), Austràlia (ADSA), Canadà (CANSAV), Corea, Índia (OHSA i altres), Sudàfrica, Perú (APEVA) i Alemanya, així com l'AFEVA italiana, van fer públic un comunicat de premsa per exigir a les Nacions Unides [it] que l'amiant siga inclòs a la llista dels productes químics de la Convenció de Rotterdam [es] que estableix regles d'importació i exportació per a determinats productes i pesticides perillosos.

A Espanya asbestosinthedock.ning.com va fer l'anunci següent [es]:

Durant els dies 10 i 11 de juny, a partir de les 9:30h, tindrà lloc davant del Jutjat Social número 5 de Sevilla (Edifici NOGA, Avinguda de la Buhaira), la celebració del primer judici col·lectiu en defensa dels afectats per l'amiant contra l'empresa URALITA, que al llarg de vora 60 anys va desenvolupar la seua activitat industrial de producció de materials de fibrociment en aquesta ciutat, concretament en el conegut barri de Bellavista.

La cobdícia no ha de primar sobre el dret a la salut dels treballadors. Com va declarar Raffaele Guariniello [it], en nom del ministeri públic: aquesta decisió és un autèntic “himne a la vida”.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.