Les revelacions sobre els programes de vigilància [1] [en] que l’Agència de Seguretat Nacional [2] (NSA, sigles en anglès) del govern dels Estats Units utilitza per controlar les línies telefòniques i l'Internet va sacsejar no sols els Estats Units i els mitjans de comunicació occidentals, sinó també el món en general. Mentre que als Estats Units molts legisladors preocupats per la privacitat i fins i tot defensors dels drets digitals van veure aquesta notícia com una bona oportunitat per exigir una millor protecció de la privacitat [3] [en] dels internautes nord-americans, a la resta del món els usuaris d'Internet es demanaven com protegir les seues pròpies dades, a banda de tancar els seus comptes de Google, abandonar els seus perfils de Facebook i fugir al bosc.
Els documents filtrats per l'empleat de la consultora tecnològica Booz Allen i contractista de l'NSA Edward Snowden [4] [en] confirmen que empreses de telecomunicacions com ara Verizon o AT&T passaven dades de les cridades realitzades pels seus clients a l'NSA mitjançant un sistema on la responsabilitat escassejava i el secretisme prevalia. Els informes indiquen que l'agència aplicava un estàndard força imprecís del concepte “estrangeria” [5] [en] a l'hora de determinar si les comunicacions d'una persona havien de quedar sotmeses o no a vigilància segons la Llei de Vigilància d'Intel·ligència Estrangera [6][en] (FISA, sigles en anglès) i la Secció 215 [7] [en] de la Llei Patriota [8] [es] -usuaris que parlaren amb gent d'altres països, per qualsevol motiu, des d'ordir trames terroristes a posar-se al dia amb els seus parents, podien esdevenir objecte de vigilància.
Imatge per cortesia de l'Electronic Frontier Foundation. (CC BY-2.0)
Els documents també revelaven detalls sobre un programa de vigilància d'Internet conegut com PRISM, que permet l'NSA i l’Oficina Federal d'Investigació [9] [en] (FBI, sigles en anglès) obtenir grans quantitats de dades d'usuari i de comunicació de les principals empreses d'Internet, incloses Google, Facebook i Microsoft. Com que molts detalls sobre aquest programa romanen tèrbols [10] [en], la notícia ha deixat colpits els defensors dels drets digitals en l'àmbit internacional. Grups d'activistes del Regne Unit van escriure una carta oberta [11] [en] al Primer Ministre David Cameron, en la qual condemnaven la vigilància que el govern dels Estats Units fa dels ciutadans britànics i exigien una protecció major de la privacitat digital al Regne Unit. Alhora una coalició internacional d'activistes [12] [en] està pressionant el Consell per als Drets Humans de les Nacions Unides per tal de convocar una sessió especial on es discutisca aquest assumpte i s'elaboren recomanacions per als estats membres.
Mentre que alguns contemplen les revelacions com una ocasió única per exigir lleis més severes en l'àmbit nacional, altres temen que els Estats Units, sempre compromesos amb el lema de “predicar amb l'exemple”, hagen establert un nou estàndard de molt baix nivell per a la protecció de la privacitat digital arreu del món.
“Les filtracions manifesten un abús dels drets bàsics de tots els ciutadans, sense importar de quin país siguen”, assegurava Wafa Ben Hassine [13] [en], defensora tunisiana dels drets humans i membre d'ACLU, a Global Voices Advocacy. Ben Hassine va assenyalar que els tunisians estan familiaritzats amb la vigilància generalitzada. “El govern tunisià de l'era de Ben Ali es va permetre espiar les comunicacions digitals dels ciutadans d'a peu durant dècades”, va dir, i argumentava que els responsables polítics haurien d'aprofitar aquest moment per desenvolupar lleis que “consagren el valor dels drets digitals”.
Alberto Cerda [14] [es], advocat de drets humans i director del programa internacional de l'ONG xilena Derechos Digitales [15] [es], va declarar que a Xile, el govern ha “fet els deures” en aquesta àmbit legal. Però això, va assenyalar Cerda, no és ni tan sols el principi de la solució al problema:
Això demostra que una solució local no és suficient, ja que la violació dels drets fonamentals té un caràcter global. De què em serveix estar protegit a Xile si és en realitat el govern dels Estats Units qui viola els meus drets?
La qüestió que planteja preocupa molts usuaris des que es va publicar la notícia. Kasia Szymielewicz [16] [en], directora del grup polonès de drets digitals Panoptykon [17] [pl], argumentava que les accions de l'NSA violarien les polítiques de protecció de dades de la Unió Europea, que tenen com a objectiu proporcionar una protecció major que la que es garanteix als Estats Units pel que fa a la recopilació de dades per part de les empreses privades i corporacions. Comentava a GVA:
Ningú s'esperava que l'NSA i l'FBI tingueren accés directe als servidors de les companyies, que en la pràctica significa que es pot utilitzar i abusar de les dades dels ciutadans polonesos i europeus sense cap salvaguarda legal. A la llum dels estàndards europeus de protecció de dades, fins i tot en l'àmbit de la presa d'accions legals, aquesta pràctica simplement no pot ésser acceptada.
Alguns actors veuen les particularitats del programa PRISM com un motiu per promoure el negoci d'Internet en l'àmbit nacional. Anja Kovacs [18] [en], directora del projecte de Democràcia a l'Internet [19] [en] de Delhi, explicava que l'associació d'ISPs de l'Índia considera que aquesta és una bona ocasió per pressionar i exigir les multinacionals que establisquen servidors dintre del país, una mesura que proporcionaria el govern indi una jurisdicció i un control majors sobre les dades dels usuaris locals i sobre els esforços del govern dels Estats Units per obtenir-los.
Kovacs va dir que l'associació va assenyalar convenientment la “duplicitat de les companyies ubicades als Estats Units que neguen l'accés a la informació al govern indi alhora que en permeten el lliure accés al govern dels Estats Units”, però va advertir que “el darrer punt sovint s'emmarca en termes extremadament nacionalistes, com ara la demanda de solucions que potser beneficiarien l'estat indi però no necessàriament els usuaris indis.” Molts activistes a l'Índia argumenten que els intents de crear servidors nacionals estan motivats principalment pel desig del govern d'aconseguir un major control sobre els discursos produïts a la xarxa.
Ben Hassine també va parlar sobre la necessitat d'establir més companyies fora dels Estats Units.
La filtració de l'NSA hauria de servir de lliçó a tots els països, incloent-hi Tunísia: que la clau per assegurar la privacitat i els drets digitals passa pel desenvolupament de plataformes i continguts locals i de fer que aquestes ferramentes estiguen disponibles globalment. La nostra dependència de les grans empreses tecnològiques nord-americanes és una part fonamental del problema.
Els activistes també especulaven sobre com les revelacions de l'NSA podrien influir en el desenvolupament de polítiques nacionals al voltant del tema de la privacitat. Carlos Afonso [20] [en], expert en govern d'Internet i director del grup brasiler de drets a Internet Instituto Nupef [21] [pt], va assenyalar cap a la Llei de Protecció de Dades del Brasil, que es presentarà davant el congrés en un futur no gaire llunyà. Afonso va demanar que els debats futurs sobre privacitat foren transparents i oberts a totes les parts afectades:
[El debat sobre la protecció de dades] necessita aportar garanties que la protecció de dades siga un àmbit polític/normatiu que involucre plenament tots els sectors socials, amb espais que permeten la plena participació de la societat civil.
Szymielewicz esperava que la notícia funcionaria com a detonant de majors esforços per tal d'assegurar la privacitat de les dades dins de la Unió Europea i va subratllar que tot l'affair PRISM ja havia desencadenat almenys un “debat seriós” al si de les institucions europees. Però també va advertir que la notícia podria produir justament l'efecte contrari en molts països, inclosa la seua Polònia natal:
Hi ha el risc que les autoritats poloneses i les agències de seguretat vulguen imitar l'NSA i l'FBI i demanar un accés més ampli a les nostres dades amb fins de seguretat pública, cosa que reduiria els nostres nivells de protecció legal.
A mesura que apareixen noves informacions sobre aquesta història, legisladors i defensors dels drets digitals haurien de considerar les implicacions globals d'aquests programes i altres intents de vigilància generalitzada aplicats pels governs arreu del món. En l'era digital, on resulta impossible traçar una línia que separe les comunicacions dels “ciutadans” o “residents” d'un determinat país i “estrangers”, els governs han d'esforçar-se per desenvolupar polítiques que no sols s'ajusten a aquest nou paradigma, sinó que protegisquen efectivament la privacitat i les llibertats dels usuaris de tot el món.