El president d'Indonèsia, Susilo Bambang Yudhoyono [1] també conegut com SBY, està al món de Twitter només des del passat 13 d'abril però ja és el líder del sud-est asiàtic més popular, al menys pel que fa a seguidors. A la publicació d'aquest article, té 2,4 milions de seguidors. El primer ministre de Malàisia Najib Razak [2], que ha estat un usuari actiu a Twitter des del 2008, continua sent la personalitat més popular de Twitter al seu país amb 1,6 milions de seguidors. El president filipí Noynoy Aquino [3] és també un famós usuari a Twitter, amb 1.5 milions de seguidors.
@SBYudhoyono [1] d'Indonèsia s'uní al món de Twitter publicant aquests 140 caràcters:
@SBYudhoyono [4]: Halo Indonesia. Saya bergabung ke dunia twitter untuk ikut berbagi sapa, pandangan dan inspirasi. Salam kenal. *SBY*
@SBYudhoyono [4]: Hola, Indonèsia. He entrat a Twitter per intercanviar salutacions, punts de vista i inspiracions. Encantat de conèixer-vos.
[1]També va tuitejar el punts principals del seu discurs a la Universitat Tecnològica Nanyang (Singapur) sobre els èxits i les prioritats del seu govern.
@SBYudhoyono [5]: 15. We did not just reform, we transformed – “reformasi” to “transformasi”.
@SBYudhoyono [5]: 15. Nosaltres no només reformàrem, nosaltres transformàrem – de “reformasi”(reforma) a “transformasi” (transformació).
@SBYudhoyono [6]: 16. Today we’re a trillion dollar economy, largest economy and middle class in Southeast Asia; 6.3% growth, second after China.
@SBYudhoyono [5]: 16. Actualment tenim una economia d'un trilió de dòlars, l'economia i classe mitjana més gran al sud-est asiàtic; 6,3% de creixement, la segona després de la Xina.
També dóna un consell als països de la Primavera Àrab:
@SBYudhoyono [7]: 31. Muslims in Indonesia are comfortable with democracy and modernity. This may well offer valuable lessons to Arab Spring countries.
@SBYudhoyono [5]: 31. Els musulmans a Indonèsia estàn a gust amb la democràcia i la modernitat. D'aquí es poden estreure lliçons valuoses per als països de la Primavera Àrab.
Enricko Lukman acull [8] l'entrada de SBY al món de Twitter:
It is great to see how technology is being used more and more by important figures. It allows them to interact with people better and even send out important news and messages in real time. I hope this can set the trend for future Indonesian leaders to do the same – to listen to and speak with citizens online.
És genial vore com la tecnologia s'usa cada volta més per personalitats importants. Els permet interaccionar millor amb la gent i fins i tot fer conèixer notícies i missatges importants en temps real.
SBY no és el primer polític indonesi que s'ha obert un compte a Twitter, un fet que portà Akhlis [9] a preguntar-se per les raons de SBY:
I don’t know what to say but it is very much out of character to him.
So what makes me wonder is: Why now? Isn’t it now much too late to get actively involved on social media? Even if that’s for political reason, this is so left behind. Many politicians have begun this long before 2013.
No sé qué dir, però no és propi d'ell.
Així que em pregunte: Per què ara? No és ja massa tard per participar activament a les xarxes socials? Fins i tot si és per una raó política, aixó queda darrere. Molst polítics han començat molt abans de 2013.
En efecte, els polítics indonesis no poden ignorar les eines de comunicació social perquè un gran nombre d'indonesis consegueixen s'informen a través d'internet. De fet, Indonèsia està entre els majors mercats [10] de Facebook i Twitter del món. Wayne Palmer ho explica [11] més a fons:
Using social media to gauge public opinion is certainly the beginning of something quite new in Indonesia. Politicians themselves have been quick to recognise its capacity to spread information and shape public opinion.
The ease with which the public can openly express their opinions via social media complicates matters for Indonesia’s political elite, many of whom, among other things, have a reputation for the way in which they handle public complaints – ranging from defensiveness to outright petulance. Nonetheless, with all its opportunities and traps, social media has reshaped the playing field in Indonesian political life for those with their sights set on power.
Utilitzar els mitjans socials per mesurar l'opinió pública és definitivamente el principi d'alguna cosa nova a Indonèsia. Els mateixos polítics no han trigat en reconèixer la seua capacitat per difondre informació i donar forma a l'opinió pública.
La facilitat amb què el públic pot expressar les seues opinions obertament mitjançant les xarxes socials complica les coses per a l'elit política d'Indonèsia, molts dels quals, entre altres coses, tenen una reputació per la forma en què s'encarreguen de les demandes públiques, que van des de l'actitud defensiva fins a la irritabilitat absoluta. Tanmateix, els mitjans socials, amb totes les seues oportunitats i trampes, han modificat el camp de la vida política dels indonesis que posen els ulls en el poder.
Malgrat la seua gran quantitat de seguidors, SBY ha d'aprendre a interaccionar [12]amb els seus votants a Twitter. Segons els experts en mitjans socials, SBY contesta als seus seguidors de Twitter rares vegades.
[2]Si SBY vol algunes indicacions de com utilitzar Twitter amb eficàcia en la política, segurament pot aprendre del malaisi @NajibRazak [2]. Com SBY, els tuits inicials de Najib es limitaven a les declaracions públiques del seu càrrec, però en 2011 va començar a interaccionar amb els seus seguidors. Fins i tot utilitzà Twitter per convidar els seus seguidors a vore una retransmissió en directe del seu equip de futbol preferit. També va acollir diferents reunions. I quan el cantant coreà Spy famós pel seu “Gangnam Style” actuà a Malàisia, ell va esclarir [13] a Twitter que no s'utilitzaren fons del govern en aquest esdeveniment públic.
@NajibRazak: Just to reiterate, Psy's performance did not involve public money at all. Public was not charged for watching it either.
@NajibRazak [2]: Per reiterar, no va haver cap finançament públic de l'actuació de Psy. Tampoc es cobrà al públic per vore-lo.
Najib va descriure les eleccions generals [14] del mes passat com “les primeres eleccions de mitjans socials [15]” de Malàisia. Probablement siga la seua forma de reconèixer el paper crucial d'internet en la formació de les opinions del votants. El partit de Najib tornà a guanyar, encara que hi hagueren acusacions [16]de frau electoral. Entre els últims tuits de Najib hi ha aquests:
@NajibRazak [17]: Just heard Nelson Mandela is in hospital in South Africa. I'm sure all Msians will join me in wishing him a speedy recovery.
@NajibRazak [17]: Acabe d'escoltar que Nelson Mandela està a l'hospital a Sud-àfrica. Estic segur que tots els malaisis s'uneixen a mi per desitjar-li que es recupere prompte.
@NajibRazak [18]: Authorities will investigate tragic incident on Penang bridge. Let's focus on rescue efforts and pray for victims & their families.
@NajibRazak [18]: Les autoritats investigaran el tràgic incident del pont de Penang. Ens centrarem en els reforços de rescat i resarem per les víctimes i les famílies.
@NajibRazak [19]: Joint dev key to solving South China Sea disputes. Sharing prosperity rather than letting it divide us is preferable to the alternative.
@NajibRazak [19]: Unir el desenvolupament és la clau per solucionar les disputes al sud del Mar de la Xina. Compartir la prosperitat en lloc de deixar que ens separe és una alternativa preferible.
@NajibRazak [20]: If you have any views or proposals Budget 2014, email it to Ministry of Finance. Goal is to engage Msians to help create a #BetterNation
@NajibRazak [20]: Si teniu cap opinió o proposta per al pressupost de 2014, envieu un correu electrònic al ministre de Finances. L'objectiu és que els malaisis participen per ajudar a crear una #BetterNation (#MillorNació).
@NajibRazak [21]: In the spirit of unity, I announced over the weekend a bipartisan parliamentary committee to be given oversight over the Election Commission
@NajibRazak [21]: Amb esperit d'unitat, durant el cap de setmana vaig anunciar un comitè parlamentari bipartidista que serà supervisat per la Comissió Electoral.
Najib és clarament l'usuari de Twitter més destacat de Malàisia, però hi ha declaracions que diuen que més de la meitat [22]del seus seguidors són comptes de Twitter falsos [23].
[3]Com Najib, el filipí @noynoyaquino [3] maximitza les eines socials per tenir èxit en les eleccions. La presencia online d'Aquino en les eleccions presidencials de 2010 augmentà les seues possibilitats de guanyar. Després de les eleccions, Aquino va mantenir el seu alt perfil social. Actualment, té diversos comptes de Twitter i Facebook administrats per tres membres del gabinet. Hi hagué una vegada que Aquino directament contestà [24]a un crític de Facebook, un fet que va mostrar com l'equip del president utilitzava eficientment les xarxes socials per millorar la imatge del govern.
Però no tots els líders del sud-est asiàtic tingueren èxit en utilitzar Twitter per connectar amb els seus electors. La primera ministra de Tailàndia Yingluck Shinawatra [25] o @PouYingluck [26] es veié obligada a cancel·lar [27]el seu compte a Twitter en 2011 després que fos piratejada. El hacker va publicar aquests missatges:
You can't protect even your Twitter account. How can you safeguard the country? Think about it my brothers and sisters.
No pots protegir ni el teu compte de Twitter. Com vas a defendre el país? Penseu en això els meus germans i germanes.
Is it time for our country to change for the better and not project an image to aid businesses, vested interests and relatives?
No és el moment que el nostre país canvie a millor en lloc de projectar una imatge d'ajuda a les empreses, als interessos establerts i als familiars?
En general, Twitter i altres eines socials han sigut molt útils per als líders del sud-est asiàtic que necessiten per comunicar-se directament amb els seus ciutadans. Els mitjans socials poden millorar la seua imatge com líders coneixedors de la tecnologia cosa que pot resultar atractiva per a la població més jove.
L'apogeu de l'internet mòvil al territori i al món significa que més gent pot interaccionar amb els governs i els seus líders a través de telèfons i tauletes. Sería més probable motivar fins i tot als polítics més antics i tradicionals per a que “parlaren” amb els seus votants i distribuir el sue missatge a través de recursos virtuals.