- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Burundi reprimeix manifestacions de suport a un periodista condemnat

Categories: Àfrica subsahariana, Europa Occidental, Burundi, França, Conflictes i guerres, Desenvolupament, Dret, Drets Humans, Economia, Eleccions, Ètnies i races, Govern, Història, Llibertat d'expressió, Notícies dels ciutadans, Política, Premsa i mitjans de comunicació, Protesta, Treball

Després que, dimarts 8 de gener de 2013, la justícia de Burundi va condemnar Hassan Ruvaki, periodista i corresponsal del servei en suahili de Radio France Internationale (RFI), els professionals dels mitjans es manifesten cada dimarts davant el palau de justícia. No obstant això, el dia 19 de febrer de 2013, hi va haver una repressió violenta contra els manifestants a Bujumbura.

El bloc africanaute.com publica [1] [fr] un article on es relaten els fets:

La policia ha dispersat aquest dimarts 19 de febrer de 2013, a Bujumbura, una manifestació de periodistes per demanar l'alliberament del corresponsal local de Radio France Internationale (RFI, secció Swahili), Hassan Ruvakuki.

En la desbandada generalitzada, alguns manifestants van acabar ferits, mentre que altres van resultar intoxicats per la inhalació de gas lacrimogen.

Les manifestacions de recolzament a Hassan Ruvakuki s'han multiplicat últimament als carrers de Bujumbura, però és el primer cop que la policia utilitza la violència contra els manifestants.

Rémy Harerimana destacava [2] [fr] al bloc echos-grandslacs.info que el 19 de febrer de 2013:

Avui alguns representants de les organitzacions de la societat civil burundesa s'han afegit als periodistes en aquestes manifestacions. Hem de ser solidaris, apunta Faustin Ndikumana, president de la PARCEM, una organització de la societat civil.

Però com hem arribat fins aquest punt?

El web categorynet.com recorda [3] [fr] com va començar el calvari de Hassan Ruvakuki:

Hassan Ruvakuki va ser acusat de complicitat amb un grup rebel quan va anar a Tanzània, el mes de novembre de 2012, amb l'objectiu d'informar sobre el naixement d'un moviment d'insurrecció. El periodista, empresonat des del 28 de novembre de 2011, havia estat condemnat al jutjat de primera instància a cadena perpètua per l'acusació de “terrorisme”.

Després d'una requalificació de les acusacions per “participació en una associació creada amb l'objectiu d'atemptar contra les persones i les propietats” i diversos ajornaments d'audiència, el tribunal d'apel·lació va acabar sentenciant-lo a tres anys de presó.

Sense fer cas de les protestes internacionals, el Ministeri de Justícia va utilitzar el pretext d'un recurs de cassació del Ministeri Públic que s'oposava a la llibertat condicional del periodista. El recurs, no obstant això, no va ser notificat a l'advocat de Hassan Ruvakuki.

Un article de Marie Umukunzi, publicat al bloc jambonews.ne, critica [4] [fr] les condicions en què es va desenvolupar el judici:

El procés ha estat enterbolit per nombroses violacions com la detenció del periodista al camp militar de Cankuzo, una estada a la comissaria de policia que superava la durada legal prevista per la llei, la prohibició d'una assistència jurídica per al periodista durant les declaracions davant el jutge que va ordenar la seva detenció.

L'advocat del periodista, el senyor Onésime Kabayabaya va posar en evidència la interferència del poder polític en aquest afer judicial. A l'emissora RFI, va declarar que el vicepresident primer de Burundi hauria acusat el periodista de ser culpable d'actes terroristes durant una trobada amb el cos diplomàtic. A més, el president burundès Pierre Nkurunziza defensava a la BBC la condemna del periodista.

El web burunditransparence.org [5] [fr] havia publicat, amb motiu del primer judici, el passat mes de juny una entrada que destacava [6][fr] que:

Aquest dimecres 20 de juny de 2012 a Cankuzo, el Tribunal de Gran Instància d'aquesta entitat administrativa ha condemnat el periodista Hassan RUVAKUKI de la ràdio BONESHA FM de Bujumbura i de l'RFI a cadena perpètua. Setze dels acusats han estat condemnats a la mateixa pena, mentre que nou persones més han estat condemnades a una pena de 15 anys.

El motiu d'aquesta condemna a Hassan RUVAKUKI no és altre que haver-se trobat amb el cap dels rebels o insurgents dels FRD-ABANYAGIHUGU. Això és habitual en tots els periodistes. A tot el món, els periodistes de les grans emissores de ràdio o cadenes de televisió com CNN, FRANCE 24, TV5, ALDJAZIRA, RFI, BBC, etc.. no s'abstenen d'entrevistar rebels, insurgents i, fins i tot, terroristes i no per això se'ls ha identificat amb ells.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Road_between_Bujumbura_and_Congo_border_-_Flickr_-_Dave_Proffer_%284%29.jpg/320px-Road_between_Bujumbura_and_Congo_border_-_Flickr_-_Dave_Proffer_%284%29.jpg

A la frontera entre Burundi i la República Democràtica del Congo. L'empresonament dels periodistes no pot evitar que les informacions s'escampin. Foto de l'usuari de  Flickr Dave Proffer mitjançant wikimedia.org/wikipedia/commons

Des de la seva declaració d'independència, el 1962, Burundi (antiga colònia belga), ha viscut entre violència i guerres civils separades per ben poques transicions. L'arribada al poder de Pierre Nkurunziza, abans professor d'esport i antic cap rebel [7] [fr] al capdavant de Burundi havia despertat esperances d'una pau duradora, ja que ell mateix havia estat ferit mentre lluitava a la guerrilla entre els anys 1993 i 2003. El 2005 fou elegit cap de govern per l'Assemblea nacional i el Senat, com a resultat dels acords signats tot seguint les indicacions que Nelson Mandela va donar a Arusha el 29 d'agost 2000 [8] [fr]. El 2010, va ser reelegit president, mitjançant sufragi universal, amb més del 91% de vots, malgrat que l'oposició havia boicotejat les eleccions.

El web fr.rsf.org/report-burundi denuncia [9] [fr] al BARÒMETRE DE LA LLIBERTAT DE PREMSA DE BURUNDI 2013 [9] [fr]:

Elegit per liderar el país l'any 2005, el president Pierre Nkurunziza, tot i haver pregonat el seu recolzament a la llibertat de premsa, no ha fet res. Deprés de la seva presa de poder, els periodistes de Burundi s'han vist immersos en un període d'amenaces i d'incertituds. Alguns d'aquests professionals han estat empresonats. D'altres han abandonat el país, per por de caure ells també en el parany que els serveis de seguretat posen als homes i les dones dels mitjans de comunicació que consideren “agitadors”.

Els dies 29 i 30 d'octubre, a Gènova, el govern de Burundi es va reunir amb governs de països estrangers, socis per al desenvolupament i organitzacions de la societat civil nacional i internacional, en el marc de la segona Trobada estratègica pel creixement i la lluita contra la pobresa (CSLPII) per al període 2012-2016. Aquesta trobada havia de brindar la possibilitat de debatre sobre la pau i el bon govern.

Abans d'aquesta conferència, alhora que saludava els avanços positius sobre les mesures preses pel govern en matèria de llibertat civil i de reconciliació nacional, l'ONG Human Rights Watch feia públiques les seves recomanacions als participants en un article titulat Burundi: Recommandations en matière de protection des droits humains pour la conférence de Genève [fr].    [10]

Les organitzacions de la societat civil i els mitjans de comunicació es troben normalment en condicions d'expressar-se lliurement i d'investigar quan es cometen violacions dels drets humans, i de denunciar-les. Però al mateix temps, aquestes llibertats fonamentals es troben amenaçades. Militants i periodistes han de suportar els intents reiterats d'intimidació, l'assetjament i les amenaces per part dels responsables del govern o de les agències nacionals d'informació. Diversos projectes de llei presentats l'any 2012 a l'Assemblea nacional, entre els quals hi ha una versió revisada de la llei de premsa i una llei sobre les reunions públiques, contenen severes restriccions a les llibertats d'expressió i de reunió.

Segons un article publicat [11] [fr] pel web arib.info, el passat 26 de febrer de 2013, els treballadors del sector de la informació que porten samarretes amb la imatge de Hassan Ruvakuki, es van tornar a reunir a la plaça de la Independència, al centre de Bujumbura, per començar una marxa silenciosa cap al Palau de Justícia.

Aquest suport a Hassan Ruvakuki va més enllà de les fronteres de Burundi. Més de 2.650 treballadors dels mitjans de comunicació, de grups de premsa i de simpatitzants de diversos països [12] [fr] d'Àfrica han signat una petició [13] [fr] per exigir el seu alliberament.

Els dirigents burundesos han d'entendre, com els d'altres països africans, que no respectar els textos legislatius per a la gestió del poder acaba sempre generant violència i inestabilitat política.