Aquest article, escrit per Ana Aranha i titulat originalment Vidas em Trânsito [pt] (“Vides en trànsit”), forma part de la cobertura especial #AmazôniaPública [pt] que realitza l'agència brasilera de periodisme d'investigació Pública, encarregada d'informar sobre l'impacte de les grans obres de construcció que es duen a terme a la regió amazònica del riu Madeira a l'estat de Rondônia, al Brasil. Aquest article forma part d'una sèrie de cinc articles que es publicaran a Global Voices Online.

En el primer article d'aquesta sèrie, l'agència Pública va informar sobre el caos social que afecta la població pesquera de Jaci Paranà [es], situada a la regió del riu Madeira, a causa de la construcció de la central hidroelèctrica de Jirau [en]. Deixant els carrers polsosos de Jaci Paraná 15 quilòmetres enrere de l'autopista nacional, es troba la població de Nova Mutum Paranà, que ofereix una imatge molt diferent a la de Jaci.

L'única semblança amb Jaci és el grup de treballadors amb uniforme a la parada d'autobús al final de la jornada. Però a Nova Mutum Paranà totes les carreteres estan asfaltades. Hi ha voreres i grans rotondes amb gespa plantada al centre. Tot està dissenyat de forma simètrica. Hi ha una zona comercial i una zona residencial, amb 1.600 cases organitzades en diferents blocs. Les cases de cada bloc són idèntiques, així com també ho són les àrees amb gespa que les separen.

Un carrer desert a Nova Mutum Paranà, un poble construït per la central hidroelèctrica de Jirau, que contrasta amb l'explosió demogràfica de Jaci. Foto: Marcelo Min.

L'empresa Energia Sustentável [en] (Energia sostenible) va dissenyar i construir la població de Nova Mutum Paranà perquè fos habitada pels enginyers i supervisors de Jirau, treballadors que s'emporten la família amb ells allà on hagin de treballar. En lloc de música popular i ventres nus, són dones embarassades i fills els que apareixen als portals de les cases mentre els homes es dirigeixen a la parada d'autobús.

La major part del poble està ocupada per treballadors de la companyia, però a l'entrada hi ha una zona reservada per a les 150 famílies que residien a l'antic Mutum Paranà, un poble riberenc que va desaparèixer després que la zona fos inundada per a poder posar en funcionament la central hidroelèctrica. La comunitat estava formada per aproximadament 400 famílies i la majoria dels habitants van optar per cobrar la indemnització.

Nova Mutum és l'escenari favorit d'Energia Sustentável per als anuncis de responsabilitat social de l'empresa. Per tot el poble es poden veure cartells sobre la sostenibilitat acompanyats de fotografies de riberencs i treballadors, sempre amb el segell de l'empresa.

Però si passeges una estona pel poble, observaràs que no hi ha ningú al carrer. És inevitable preguntar-se: on són els seus habitants?

“Les cases són molt maques però, i la nostra existència?”, es pregunta Rovaldo Herculino Batista, un riberenc que ha venut la casa que li va concedir l'empresa constructora de la central hidroelèctrica, ja que no ha pogut trobar feina a Nova Mutum:

Não adianta fazer a cidade maravilhosa, a Nova Jerusalém, se você tira a pessoa do seu lugar, onde tem seu trabalho e vida. Como vamos ganhar dinheiro?

Batista no va saber adaptar-se al poble construït per l'empresa propietària de la central hidroelèctrica i va haver de tornar a la riba del riu. Foto: Marcelo Min

A l'Antic Mutum, tal i com els riberencs es refereixen a l'antiga comunitat, s'hi podia pescar, treballar a la mina i dur a terme altres tipus de feina. Batista era miner i tenia una botiga de ferroveller on desmuntava dragues abandonades per vendre'n les peces. La seva dona venia fruites i verdures que transportava en un carretó per tota la comunitat. Els diners no eren cap problema per a la família.

Després que els obliguessin a mudar-se, van fer-se amb una petita botiga de queviures, però els veïns ja no es podien permetre comprar-hi. Ja no disposava de la seva botiga de ferroveller i tampoc tenia accés a la pesca. Batista va intensificar les visites a la zona minera, però tot i així es va fer difícil quadrar els comptes a la seva nova llar, amb sis fills i tres néts. A part que els productes eren més cars al mercat local, la factura de la llum era escandalosa. Durant els tres mesos abans de renunciar a la seva “Nova Jerusalem”, Batista va rebre factures d'electricitat de 629, 671 i 547 rals (318, 339 i 276 dòlars nord-americans).

Resulta irònic que els habitants més afectats per la construcció d'una de les majors centrals hidroelèctriques del país es vegin obligats a pagar les quotes d'electricitat més altes. A més a més, també han de pagar 19 rals mensuals (uns 9,5 dòlars nord-americans) per l'enllumenat públic.