Reaccions africanes a la renúncia del Papa

L'anunci del Papa Benet XVI sobre la seva intenció d'abdicar el 28 de febrer de 2013 va provocar nombroses reaccions a l'Àfrica francòfona, tant als mitjans de comunicació tradicionals com a les xarxes socials. Predomina l'admiració pel Papa, així com el desig que alguns dirigents africans segueixin el seu exemple.

The Holy Father, Pope Benedict XVI

El Sant Pare, el papa Benet XVI. Foto de l'Església catòlica (Anglaterra i Gal·les) a Flickr, amb llicència CC by-nc-sa/2.0

Opinions variades, però tenyides d'admiració

En un article ben documentat publicat a Togocouleurs, que duu per títol “Le Pape doit-il mourir Pape?”, Charles Lebon va escriure [fr]:

La nouvelle est tombée ce 11 février comme un coup de tonnerre dans un ciel serein. Ce coup aurait été moins violent si c’était le décès du pape, qui, dans ce cas et trop souvent prévisible, obligeait les journalistes à attendre sous les fenêtres du saint homme en agonie avec micro, camera et bougie. Mais ce n’était pas le cas. Il s’agit de la démission du souverain pontife au sens de : « renoncer à sa charge ».

La notícia va caure el passat 11 de febrer com un cop de tro en un cel serè. Aquest cop hauria estat menys violent si s'hagués tractat de la defunció del Papa, ja que un cas així, com és previsible, obliga els periodistes a esperar amb micròfon, càmera i espelma en mà sota les finestres de l'agonitzant sant home. Però aquest no és el cas. Es tracta de l'abandó del Summe Pontífex en el sentit de “renunciar al seu càrrec”.

El bloc de Diery Diallo cita la declaració sostinguda [fr] per l'Abat Jacques Seck de Dakar:

Je dis que je suis heureux que le Saint-Père (Pape Benoît XVI) ait pris cette idée personnellement. Les hommes de Dieu que nous sommes (…) ne sont pas des fonctionnaires qui travaillent. Je suis heureux que le Saint-Père à la tête de l’Eglise nous donne l’exemple. Les évêques, Cardinaux, Pape, ne sont pas des fonctionnaires, quand ils ne peuvent plus ils cèdent la place aux autres », a réagi Abbé Jacques Seck sur les ondes de la Rfm. Rappelons que le Pape Benoit XVI a annoncé sa démission de ses fonctions de Pape pour le 28 février 2013. Il a donné comme raison, son âge avancé qui ne lui permet plus d’exercer le ministère Pétrinien.

“Puc dir que estic content que el Sant Pare (Papa Benet XVI) hagi donat aquest pas personalment. Els homes de Déu com nosaltres (…) no som funcionaris que treballen. Estic content que el Sant Pare com a cap de l'Església ens doni exemple. Els bisbes, els cardenals i el papa no són funcionaris, quan ja no poden més cedeixen el seu lloc a uns altres”, era la reacció de l'Abat Jacques Seck a les ones de la Rfm. “Recordem que el Papa Benet XVI va anunciar la renúncia a les seves funcions com a papa pel dia 28 de febrer de 2013. Ha al·legat la seva avançada edat, que no li permet exercir més el ministeri papal.

A la pàgina de Facebook de Radio France International, una ràdio amb gran audiència a l'Àfrica francòfona, hi ha hagut nombroses reaccions a partir de l'emissió dedicada a l'esdeveniment. Aquí se'n troben algunes [fr].

File:Benoît XVI synode 2008.jpg

Per a molts africans, els seus dirigents s'haurien d'inspirar en l'acte de valentia de Benet XVI. Font de la fotografia:
commons.wikimedia.org

Des de Conakry, a Guinea, Hilal Sylla [fr] ha escrit:

Pour peu que cela ait du sens, cette démission de Benoit XVI me renvoie au Film culte sur l'église et les illuminatis. Une façon de dire que l'église n'a plus de force dans un monde dominé par tant de perversion. Une question : la fin du monde n'est-elle pas proche?

Encara que aquesta sigui una decisió assenyada, la renúncia de Benet XVI em recorda a certa pel·lícula de culte sobre l'Església i els Illuminati. Una manera de dir que l'Església ja no té poder en un món dominat per tanta perversió. I jo pregunto: no s'acosta la fi del món ja?

Segons en Samuel Azabho [fr], des de Kisangani a la República Democràtica del Congo:

Cette démission est normale par le fait de l'age. son pontificat est positif dans la mesure où il est le précurseur de la lutte contre la pédophilie. je pense qu'il était un homme de décision. Et celui qui doit venir après lui doit relever le défis de l'avenir de l'église catholique et de toute l'humanité peu importe sa race et ses origines.

Aquesta renúncia és normal donada la seva edat. El seu papat és positiu en la mesura en què ha estat el precursor de la lluita contra la pedofília. Penso que és un home de decisions. I qui l'hagi de succeir haurà d'assumir el repte de futur de l'Església catòlica i de tota la humanitat sense importar quina sigui la raça ni els orígens.

Des de Yaoundé, Ben Mbele [fr] remarcava:

Nous pouvons cependant dire ke le pontificat de benoit xv1 n'a pa été un fleuve trankil, de son discours sur l'islam et la violence en passant par le scandal des prêtres pédophiles et enfin du débat sur le mariage gay,au demeurant notons ke la décision salutaire de benoit xv1 fera un précédent car il lancera le débat sur la modification du droit canon en matière du mandat du pape, personnellement il ne faut pa trop attendre du nouveau pape en matière d’émancipation sur certains sujets car la plus part des cardinaux actuels ont été nommé par benoit xv1 et jean paul 2 eux très conservateurs.

Tanmateix, nosaltres podem dir que el papat de Benet XVI no ha estat pas un riu en calma, des dels seus discursos sobre l'Islam i la violència passant per l'escàndol dels capellans pedòfils fins arribar, al final, al debat sobre el matrimoni gai, tot plegat apunta que la renúncia per qüestions de salut de Benet XVI establirà un precedent perquè obrirà el debat sobre la modificació del dret canònic pel que respecta al mandat del papa. Personalment, no crec que s'hagi d'esperar una gran llibertat per part del nou papa pel que fa a determinats temes, ja que la major part dels actuals cardenals van ser nomenats per Benet XVI i Joan Pau II, tots dos molt conservadors.

Alpha Ulrick Marcellus [fr] de Brazzaville, a la República del Congo, pensa que [fr]:

La décision du Pape est courageuse. Il ne démissionne pas mais il renonce, il renonce au ministère pétrinien. Une décision qui n'est pas facile à prendre. Son pontificat a été à mon avis celui des grandes épreuves, des discours aux vérités sans détours et choquant. Benoit XVI à donné le meilleur de lui-même, dans la direction d'une Église en conflit avec un monde de plus en plus excentrique. Pour le futur Pape plaise à Dieu de choisir celui qui est apte, valide à prendre des décisions courageuses contre les déviations que le monde légalise pour préserver l'intégrité de la foi et de l'Église.

La decisió del Papa és valenta. No dimiteix sinó que renuncia, renuncia al ministeri papal. Una decisió que no és fàcil de prendre. El seu papat ha estat, sota el meu punt de vista, ple de grans proves, de discursos dedicats a la veritat sense embuts i xocants. Benet XVI ha donat el millor de si dirigint una Església en conflicte amb un món cada cop més excèntric. Com a futur Papa, plagui a Déu escollir una persona apta i vàlida per a prendre decisions valentes contra les desviacions que el món legitima de manera que es preservi la integritat de la fe i de l'Església.

La BBC també ha difós unes emissions especials sobre l'Àfrica francòfona, a través de les emissores de ràdio locals. La seva pàgina de Facebook compta amb més de 17.000 fans [fr]. Arran de l'emissió “Afrique en Direct” [fr] del passat 16 de febrer, dedicada a la renúncia, un gran nombre d'africans hi ha publicat els seus punts de vista.

Michel Djadji Anigbe [fr], des d'Abidjan, a Costa d'Ivori, va escriure:

Relativement à la décision de démission du Pape, son motif me laisse perplexe et pantois. Comment un grand intellectuel tel que lui a pu accepter ce pontificat avec tous les sacrifices que cela demande. Surtout avec ce que son prédécesseur, le vénérable Pape Jean Paul II , a fait du sien. De plus, son argument est trop facile avec le scandale qui nous a été servi par l'affaire de son majordome. Et quand on sait aussi que le Vatican n'est pas ignorant et étranger à tous ce qui passe actuellement dans le monde.

En relació a la decisió de renunciar del Papa, el seu motiu em deixa perplex i estupefacte. Com ha pogut un gran intel·lectual com ell acceptar aquest papat amb tots els sacrificis que requereix? Sobretot després del que el seu predecessor, el venerable Papa Joan Pau II, va acomplir durant el seu papat. A més, el seu argument és massa simplista si tenim en compte tot l'escàndol relacionat amb l'afer del seu majordom. I quan també tothom sap que el Vaticà no ignora ni és aliè a tot el que passa actualment arreu del món.

Didier Didou Mady [fr] llançava una pregunta interessant:

Le rejet de la démission du Pape est-il envisageable au regard du droit canon? Quoi de plus normal que les touristes au Vatican visite à la fois le pape et l'ex-pape. Difficile d'avoir un pape infatigable!

És factible el rebuig a la renúncia del papa d'acord amb el dret canònic? Què hi ha més normal que els turistes del Vaticà visitin al papa i l'expapa al mateix temps? És difícil tenir un papa infatigable!

Un exemple per als dirigents africans?

L'Àfrica compta amb un gran nombre de països mal gestionats. Tot i així, és en aquest continent on es troben els caps d'estat que estan al poder des de fa més anys. Alguns exemples són:

Molts africans han comentat la renúncia del Papa Benet XVI pensant en allò que passa al seu continent. Josiane Kouagheva escriure [fr] sobre el Camerun en el seu blog:

Passés ces moments de disputes, les vraies questions s’imposent. Et les comparaisons ne tardent pas à suivre. «Ah…Il me rappelle Nelson Mandela. Tu te rappelles, en 1999, quand il a démissionné après seulement cinq ans? », demande Éric Ntomb, 64 ans, à son ami. «Tu parles Éric. C’est la même chose avec le pape. Il n’est là que depuis 2005. Si seulement nos dirigeants africains pouvaient faire comme lui», répond l’ami en poussant un long soupir. L’ami dit haut ce que des millions de personnes pensent bas. Et je vous arrête. Ne dites pas que le pape a démissionné parce qu’il est un homme de Dieu. Non! Il dirigeait le plus petit et puissant État du monde.

Un cop han passat els moments de disputa, s'imposen les vertaderes preguntes. I les comparacions no tarden a arribar. «Ah… Em recorda al Nelson Mandela. Recordes quan al 1999 va dimitir després de només cinc anys?», pregunta l'Éric Ntomb, de 64 anys, al seu amic. «Ja ho has dit tu Éric. Ha passat el mateix amb el Papa. Tan sols ha estat allà des del 2005. Tant de bo els nostres dirigents africans poguessin fer com ell», respon l'amic exhalant un llarg sospir. L'amic diu en veu alta allò que milions de persones pensen en veu baixa. I jo us freno. No digueu que el Papa ha renunciat perquè és un home de Déu. No! Dirigeix l'estat més petit i poderós del món.

Josiane Kouagheu passa revista a la llista de presidents africans que han dimitit voluntàriament de les seves funcions, a saber:

El cap d'estat africà més popular per haver deixat el poder voluntàriament és, sense cap dubte, Nelson Mandela, el 1999.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.