Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Dos anys després de la Primavera Àrab, continuen les autoimmolacions a Tunísia

El 12 de març de 2013, Adel Khadri, venedor ambulant de cigarretes de 27 anys d'edat, es va calar foc a l'Avinguda Habib Bourguiba, un carrer principal de Tunis. Segons els testimonis oculars, Khadri va cridar: “Aquest és un home jove que ven cigarretes perquè no té feina”, abans que les flames consumiren el seu cos. Khadri morí el matí del 13 de març a l'unitat de cremats de l'hospital Ben Arous.

El blog col·lectiu Nawaat informava [fr]:

Le jeune vendeur à la sauvette qui, désespéré par ses conditions de vie, s’était immolé, est décédé mercredi à l’aube, dernière illustration en date des tensions sociales en Tunisie auxquelles le nouveau gouvernement devra faire face une fois investi. “Il est mort aujourd’hui à 5 h 30 du matin des suites de ses graves brûlures“, a dit Imed Touibi, le directeur du Centre des grands brûlés de Ben Arous (banlieue de Tunis) où le jeune homme de 27 ans, Adel Khadri, était hospitalisé.

El jove venedor ambulant que, desesperat per les seves condicions de vida, es va calar foc, morí dimecres a trenc d'alba. Aquesta és l'última mostra de les tensions socials a Tunísia, de les quals el nou govern, un cop hagi pres possessió, haurà de fer-se càrrec. “Morí avui a les 5:30h degut a cremades greus”, va dir Imed Touibi, director del Centre de Cremats Greus a Ben Arous (un barri tunisià), on el jove de 27 anys d'edat va ser hospitalitzat.

L'autor del bloc “Massir Destin” citava la ràdio privada Mosaique FM i s'horroritzava [fr] pel nombre d'autoimmolacions a Tunísia:

Oh mon Dieu!!!
Le nombre d'immolations par le feu en Tunisie:
2 en 2010
91 en 2011
63 en 2012
11 en 2013
Source Mosaïque fm. Mais on n'a pas précisé le nombre de décès.

Mare de Déu!!! El nombre d'autoimmolacions a Tunísia:

2 el 2010
91 el 2011
63 el 2012
11 el 2013

Font: Mosaique FM. Però no informaren del nombre de morts.

Emergency services arrive  at Habib Bourguiba Avenue to transfer Khadri to hospital. Image via Alqarra TV facebook page

Els serveis d'emergència arriven a l'avinguda Habib Bourguiba per endur-se Khadri a l'hospital. Imatge obtinguda de la pàgina de Facebook d'Algarra TV

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi, venedor ambulant de fruita a Sidi Bouzid es va calar foc quan la policia confiscà les seves mercaderies. El seu acte de desesperació va fer esclatar les protestes per la justícia social i la democràcia a Sidi Bouzid i finalment al conjunt del país, obligant el governant autòcrata Zeine el Abidin Ben Ali a exiliar-se a Arabia Saudi 18 dies després. De qualsevol manera, passats 24 mesos de la sortida de Ben Ali, Tunísia encara travessa dificultats socioeconòmiques intenses, agreujades per la crisi política, que l'assassinat del lider opositor Cockri Belaid el 6 de febrer encara ha fet més profunda. Els elevats preus, la taxa d'atur del 16,7% i les desigualtats entre regions fan més difícils les vides dels tunisians, especialment dels grups desfavorits. Khadri no només patia dificultats financeres, segons el seu germà [fr], tenia problemes d'estómac, però no tenia prou diners per rebre tractament.

Benoît Delmas, periodista resident a Tunísia escrigué [fr]:

Adel Khadri est-il mort pour rien ? La question semble indécente mais elle est suscitée par le silence politique qui a entouré l’annonce de cette immolation. Laquelle renvoie inévitablement au point de départ de la révolution tunisienne lorsque Mohamed Bouazizi, un vendeur à la sauvette de fruits et légumes, s’aspergea d’essence et s’immola à Sidi Bouzid, le 17 décembre 2010. Avant et après Bouazizi, d’autres cas similaires furent notés. La mort, au petit matin, d’Adel Khadri devrait interpeller toute la société tunisienne. Un pays qui n’offre aucun espoir à sa jeunesse est un pays qui s’étiole, s’effondre. Il ne s’agit pas d’exiger des remèdes miracles mais de demander à la classe politique, majorité ET opposition, de bien vouloir travailler pour le bien commun, l’intérêt national, le peuple. Les chicaneries politiciennes qui polluent toutes les vieilles démocraties ne sont pas d’une urgence absolue pour un pays qui vit librement depuis seulement deux ans et deux mois.

Va morir Adel Khadri per res? La pregunta sembla indecent, però ve provocada pel silenci polític que ha envoltat l'anunci d'aquesta immolació. Això és inevitablement un retrocés cap al punt zero de la revolució tunisiana, on Mohamed Bouaziz, un venedor ambulant de fruites i verdures es va ruixar amb gasolina i s'immolà a Sidi Bouzid, el 17 de desembre del 2010. Abans i després del de Bouazizi, altres casos semblants foren registrats. La mort, al matí, d'Adel Khadri, hauria d'interpelar tota la societat tunisiana. Un país que no ofereix esperança per a la seva joventut és un país que s'esvaeix, s'enfonsa. No es tracta de buscar solucions miraculoses, sinó de demanar a la classe política, majoria I TAMBÉ oposició, que facin el favor de treballar pel ben comú, l'interès nacional, el poble. Els trucs polítics que contaminen les velles democràcies no són pas urgents per a un país que ha viscut en llibertat només dos anys i dos mesos.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.