L'esplanada del Valle de los Caídos, a Madrid. Font: Wikimedia Commons

El Valle de los Caídos [es] de Madrid, l'ostentós monument funerari del dictador feixista espanyol Francisco Franco, és potser el major símbol del Franquisme i la major fossa comuna d'Espanya. Quasi 40 anys després de la fi de la mort del dictador que va marcar l'inici de l'estat democràtic espanyol, encara es desconeix la xifra exacta de víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que hi reposen al costat de qui va ser botxí de moltes d'elles. El 2010, el govern espanyol n'havia identificat 33.833, però podrien ser-ne moltes més. El 19 de març de 2013, la televisió pública de Catalunya va estrenar el documental “Avi, et trauré d'aquí!”, que va disparar els comentaris sobre el mausoleu a les xarxes socials. Segons publica el web del programa, es van generar més de 2.600 tuits i l'etiqueta #ettrauré va ser tema del moment estatal a Twitter durant l'emissió i fins ben entrada la nit.

Construït entre els anys 1940 i 1958 amb participació de presoners polítics, el Valle de los Caídos és encara avui un símbol de la victòria de les tropes feixistes sobre les forces que defensaven la Segona República Espanyola, proclamada el 1931. La mort de Franco al 1975 i la fi de la seva dictadura de 40 anys va donar pas a l'estat democràtic espanyol, basat en una transició no rupturista que ha tingut molta cura de no reobrir velles ferides entre els bàndols enfrontats a la guerra civil. Malgrat la Llei de Memòria Històrica del 2007, els familiars de les víctimes del bàndol perdedor de la guerra i de la dictadura franquista lluiten des d'associacions civils, sovint crítiques amb la passivitat dels successius governs, per recuperar els cossos dels seus familiars soterrats a les foses comunes i demanar que se'ls faci justícia.

La historiadora Queralt Solé (@qbru), que també apareix en el documental, explica en un article al blog del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, publicat per la revista de divulgació històrica Sàpiens, el procés que va emprar el règim per farcir de restes humanes el mausoleu de Franco:

El procés es va realitzar amb absoluta transparència, es van publicar als principals diaris estatals i en els butlletins oficials de totes les províncies anuncis oferint la possibilitat de la inhumació al Valle de los Caídos. Però la resposta per part de familiars de víctimes franquistes de la guerra no va ser ni molt menys la que el règim esperava. Les sol·licituds individuals dels familiars dels “màrtirs” van distar tant de les previsions, que es va decidir incrementar les exhumacions de fosses de soldats franquistes morts al front, així com afegir-hi l’exhumació i trasllat de fosses de soldats republicans sense, en aquest cas, informar els familiars.

En poques hores, sota l'etiqueta #ettraure, Twitter es va omplir de missatges crítics amb la gestió política de la memòria històrica.

El compte col·lectiu Independència (@LaIndepe) criticava la manca de contundència en relació als crims comessos durant la dictadura franquista dels successius governs dels partits majoritaris espanyols: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). La semblança dels posicionaments d'ambdós partits ha donat lloc els últims anys a l'ús irònic i informal de les sigles PPSOE, que fa referència als dos partits alhora.

El Valle de los Caídos és un parc temàtic del feixisme emparat pel PPSOE. #ettrauré

Molts altres tuitaires posaven en dubte l'esperit democràtic de l'Estat espanyol, com l'editor i llicenciat en Dret Quim Torra (@QuimTorra) o el periodista Jordi Finestres (@jordifinestres):

Fins que Espanya no es posi davant del mirall i es jutgi a ella mateixa no serà mai una democràcia #ettrauré

Mentre manin els néts dels que van fer construir el #valledeloscaidos Espanya no serà mai una democràcia #ettrauré

Les comparacions amb el tractament social i legal a Alemanya de tot allò que pugui ser considerat apologia del nazisme també van ser recurrents. David Martí (@davidmarti), professor universitari; Èric Fornós (@fornoseric), estudiant de dret, i Lluís González (@focfollet), filòleg i lingüista, van comentar:

#ettraure Us imagineu Hitler enterrat en un mausoleu públic a 60 km de Berlín envoltat de jueus i gitanos gasejats pel règim? Doncs això.

Exaltació del nazisme a Alemanya, 40 anys de presó. Exaltació del franquisme a Espanya, total llibertat #ettraure

Alemanya va fer la neteja que Espanya no ha fet mai. Certs partits, entitats, associacions o webs hi estarien prohibides. #ettrauré

Altres van relacionar la qüestió amb el moviment independentista català. Moisès Trullàs (@CalDirHo), que es declara a favor que Catalunya s'independitzi d'Espanya al seu perfil, deia:

Hem de treure els cossos dels nostres morts de El Valle de los Caídos i els dels nostres vius d'Espanya. #TenimPressa #ettrauré

En la mateixa línia s’expressa la sociòloga Marta Rovira (@roviramartinez), a la seva columna d’opinió del diari digital tribuna.cat:

“Cal recordar també que l'Estat espanyol és l'únic estat de la UE que no ha dut a terme una política de persecució i reparació dels crims contra la humanitat comesos durant el segle XX. I no només això, sinó que les víctimes i els seus familiars continuen patint la indiferència, la negació i sovint la incomprensió de les institucions públiques espanyoles.

Avui encara, el franquisme és una dictadura sense condemna pública (amb símbols, monuments i un dels mausoleus més gran del món —el Valle de los Caídos— intactes), un sistema criminal sense judici, una font de patiment sense reparació, i un persistent fonament antidemocràtic del sistema polític espanyol. Per això, el dolor del passat és la vergonya del present.”