[Tots els enllaços porten a pàgines en portuguès]
El 7 de febrer de 2013, Angola es despertava amb els crits de dolor de dues clientes d'una botiga que estaven sent assotades. En només 3 dies, el vídeo de 13 minuts que mostra com dues dones són apallissades brutalment va superar les 25.000 visites al Youtube, es va emetre en la televisió estatal i va commocionar la comunitat angolesa.
Després de ser acusades de robar sopa i botelles de xampany, les dones van ser castigades amb duresa i humiliades sexualment per diversos homes, el propietari de la botiga inclòs. Més tard, explicaren als periodistes que el calvari va durar hores.
Els agressors van emprar matxets, porres i mànegues per torturar les dones, una imatge que recorda els dies d'esclavitud. En un país on Internet encara té un paper limitat, ha esdevingut ara un instrument de major control i ha mostrat el país, de primera mà, el significat de “justícia per compte propi”. lnternet, un símbol d'emancipació, comença a fer les seves primeres passes a Angola com a guardià del poble, segons explica el periodista Reginaldo Silva al Facebook:
Acho que a partir de hoje as redes sociais ganharam um outro estatuto junto de quem manda neste país, com as minhas atenções voltadas para o poder judicial…É importante que os poderes estabelecidos passem a encarar de outra forma a informação que se produz aqui…
Penso que d'ara en avant les xarxes socials assoliran un nou estatus per a aquells que governen el país, especialment el poder judicial… És necessari que aquests poders comencen a fer front a les noves formes d'accedir a la informació…
Moltes veus s'han alçat contra el vídeo i han expressat el seu dolor i repudi per les imatges difoses, com ara el fiscal general Paulo Tchipilica i el governador de Luanda, Bento Bento. No obstant això, en un comunicat el comentarista de Radio Eclésia i president de [el partit de l'oposició] Bloco Democrático, Justino Pinto de Andrade, pensa que és impossible donar credibilitat a aquests membres del govern:
Todos os dias há violência gratuita e bárbara contra cidadãos, como se não tivessem direitos, os mais elementares direitos. Agora, fruto da exposição a que as referidas imagens tiveram direito, ouvimos manifestações de repúdio por parte do Procurador de Justiça, Paulo Tchipilica, e até mesmo por parte do Governador de Luanda, Bento Bento. A questão que eu coloco é a seguinte: dá para acreditar na manifestar de “pesar” exibida por estes dois responsáveis, quando nunca se ouve a sua voz de protesto, quando se agridem pessoas na rua, se molestam os manifestantes de forma bárbara
Tots els dies ens trobem amb violència gratuïta i bàrbara contra els ciutadans, com si no tinguessin drets, els drets més fonamentals. Ara i com a conseqüència de la divulgació d'asquestes imatges, el fiscal general (Paulo Tchipilica) i fins i tot el governador de Luanda (Bento Bento) manifesten el seu repudi. I jo em pregunto: podem creure el “dolor” que senten aquestes dues autoritats, si quan assalten algú al carrer o ataquen greument els manifestants mai se sent la seva veu?
El grup de dones parlamentàries també ha condemnat les escenes de violència contra les dues dones. En un comunicat a l'agència de notícies Lusa, la diputada de MPLA, i exministra de Familia i Promoció de la Dona, Candida Celeste Silva va dir el següent:
O Grupo das Mulheres Parlamentares felicita os cidadãos que denunciaram o crime, considerando-o um atentado aos Direitos Humanos
El grup de dones parlamentàries felicita els ciutadans que han denunciat el delicte, considerant que era un atac als Drets Humans.
No obstant això, el periodista i excorresponsal de la BBC Reginaldo Silva opina que moltes dones haurien de veure el vídeo de nou:
Todas as senhoras que hoje ouvi a condenarem a cena de violência contra as duas mulheres, parecem ter ignorado que a mesma foi testemunhada no local por pelo menos três mulheres conforme as imagens comprovam facilmente. É um pormenor que faz alguma diferença e que não pode ser ignorado na hora de se fazer justiça…
Totes aquelles dones que he sentit condemnar avui les imatges de violència contra les dues clientes sembla que han ignorat el fet que tot ha estat presenciat per almenys altres tres dones, com podem veure al vídeo. És un detall que marca una diferència i no s'hauria de passar per alt quan es faci justícia…
La botella robada, un Moët Chandon de només 28€, ara s'associa a les xarxes socials amb les escenes de l'agressió, com podem veure en la imatge compartida per Master Ngola Nvunji al Facebook.
Des de l'any passat, els casos de violència difosos a Internet han fet que Angola tremoli. A principis d'any, es van divulgar les imatges d'un pres que estava sent colpejat.
El bloc “Círculo Angolano Intelectual” també adverteix que aquest vídeo és un retrat de la societat angolesa i cap on es dirigeix.
Temos que repensar o tipo de País e sociedade, que queremos deixar aos nossos filhos e as gerações vindouras, e nesse aspecto temos todos que reagir e ninguém pode ficar indiferente,porque infelizmente casos como este é o nosso dia dia… a criminalidade é fruto da pobreza , miséria ,desemprego,politicas sociais injustas, a própria polícia com baixos salários mais preocupada com a gasosa para a sua sobrevivência do que a defesa do cidadão e do bem comum.
Hem de considerar quin tipus de país i societat volem deixar als nostres fills i futures generacions i, per això, hem de reaccionar i no romandre indiferents, perquè desgraciadament casos com aquest són el pa nostre de cada dia… La criminalitat és el fruit de la pobresa, la misèria, l'atur, una política social injusta en la qual fins i tot la policia amb salaris baixos es preocupa més per la gasosa [suborns] per sobreviure que per la defensa dels ciutadans i el bé comú.
La televisió estatal angolesa va informar que el fiscal general de la República i la policia nacional havien detingut els sospitosos d'haver apallissat les dones. El fiscal també ha reconegut l'important paper que ha tingut la difusió del vídeo a les xarxes socials.