- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

La impunitat a debat per l'indult dels mossos culpables de tortura

Categories: Europa Occidental, Espanya, Dret, Drets Humans, Notícies dels ciutadans, Última Hora

El 27 de juliol de 2006, el ciutadà d'orígen romanès Lucian Paduraru [1] sortia de casa, a Barcelona, amb la seva dona embarassada quan cinc homes es van llançar sobre ell i el van apallissar. Els homes, que van resultar ser Mossos d’Esquadra [2], la policia autonòmica de Catalunya, no es van identificar com a tals. Havien confós Paduraru amb un atracador.

Després el van portar a la comissaria de Les Corts, on van seguir amb els cops, els insults i les amenaces, i fins i tot li van posar una pistola a la boca. Només quan un dels mossos es va adonar que hi havia càmeres a la sala on estaven, van cessar els maltractaments. Es dóna la circumstància que Paduraru és hemofílic. Aquest cas va ser exposat, amb altres, a l'informe d'Amnistia Internacional sobre la violència policial a Espanya, «La sal a la ferida [3]» [pdf, es].

Las cámaras de la comisaría de Les Corts captan a unos 'mossos' golpeando a un detenido. Foto del blog «Chorizos ibéricos» [4]

Les càmares de la comissaria de Les Corts capten uns mossos colpejant un detingut. Foto del bloc «Chorizos ibéricos».

Els cinc mossos van ser jutjats en l'Audiència de Barcelona [1] per delictes de tortures, lesions i detenció il·legal. Tres d'ells van ser condemnats a sis anys i set mesos, un altre a dos anys i tres mesos i al cinquè li van posar una multa per maltractaments. En el recurs, el tribunal suprem va rebaixar les penes, que van quedar suspeses a l'espera que es resolgués l'indult que havien sol·licitat.

Al febrer del 2012, el govern espanyol va concedir un primer indult al·legant [5] [es] que «investigacions policials posteriors» proporcionaven «nova i valuosa informació en relació amb els fets». També es va tenir en compte el currículum dels agents i «el gran suport i les adhesions a l'indult». L'indult reduïa encara més les penes de presó, a dos anys, i la falta d'antecedents dels mossos encausats els eximia d'ingressar a la presó. També commutava la seva inhabilitació per ocupar càrrecs públics, substituint-la per una suspensió de dos anys.

No obstant això, l'Audiència de Barcelona va decidir [6]de manera excepcional que ingressaren a la presó, al·legant alarma social i la perillositat d'aquests delinqüents. Com a conseqüència, els mossos van demanar un segon indult.

El 23 de novembre es va saber que el govern espanyol, fent cas omís de l'opinió pública, havia concedit el segon indult [7] als condemnats, commutant la presó per multes de 7.200 euros, a pagar «a terminis» de 10 euros durant dos anys.

Aquest segon indult ha indignat els ciutadans, que ho veuen com un clar moviment del govern a favor de la impunitat en un delicte tan greu contra els drets humans. Al Tuiter, els hashtags #indulto [8]#justiciadeespaña [9] van arribar a ser trending topics. L’Abraham Escobar #14N [10] [es] i la Gloria Marcos [11] [es] expressaven la seva indignació:

@abraham_escobar [12]: L'indult als mossos torturadors és vergonyós. Aquest sistema polític està trencat. La injustícia es legalitza i la impunitat es consolida.

@gloriamarcosmar [13]: Gano Ping alliberat, torturadors indultats, el #PP [14] enconratjant la brutalitat policial. ¿En quin país vivim? # [15]JusticiaDeEspaña [15]

Ricardo Sixto [16] critica les últimes iniciatives del ministeri de justícia:

@Rsixtoiglesias [17]: Espanya: s'indulta a torturadors i s'imposen taxes per recórrer a la justícia. Ja no existeix un estat de dret. http://www.publico.es/espana/446355/ [18]

Aquest indult ha revelat altres fets que han tingut lloc en els darrers anys. Els ciutadans comencen a descobrir que l'indult, un mecanisme pensat per humanitzar la justícia, ha estat utilitzat amb profusió pels governs espanyols [19] [es] per anul·lar les condemnes a delinqüents pròxims al poder. Com explica Ignacio Escobar al seu article «L'indult: un abús de poder quotidià [20]» [es]:

[…] som un dels països occidentals on el Govern abusa més d'aquesta prerrogativa arbitrària. Des del 1977 ja hi ha hagut 17.620 indults, sempre segons les dades del BOE [Butlletí oficial de l'estat [21]]. Entre els perdonats hi ha el millor de cada casa: colpistes del 23-F [cop d'estat del 23 de febrer de 1981 [22]], terroristes dels GAL [Grups Antiterroristes d'Alliberament [23]], polítics corruptes, jutges prevaricadors, grans empresaris i banquers defraudadors, narcotraficants… És una mitjana de 480 a l'any.

Zapatero en va concedir 3.226 durant les dues legislatures, mentre que Aznar -plusmarquista nacional- gairebé va doblar aquest nombre, amb 5.916 indults. Per comparar, George W. Bush va aprovar en vuit anys només 200 indults als EUA, un país gairebé set vegades més gran que Espanya […]

Uns 200 jutges s'han unit per signar un manifiest de repulsa per l'indult [24] als mossos torturadors. Aquests són alguns extractes del comunicat:

[L'indult] suposa una actuació contra la dignitat humana ja que incompleix l'obligació de l'Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan és realitzat per agents que estan al seu servei.

[…]

La tortura és un dels pitjors actes contra la dignitat de la persona. Aquesta dignitat és el fonament d'un ordre contitucional. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l'estat espanyol per no investigar aquests fets. […] Quan la Justícia actua, investiga i condemna, el Govern indulta. Per descomptat, sembla difícil explicar davant el Tribunal Europeu semblant comportament.

[…]

La decisió del Govern és impròpia d'un sistema democràtic de dret, il·legítima i èticament inassumible.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón ha defensat [25] [es] la decisió del govern:

Alberto Ruiz Gallardón, Ministro de Justicia español. Captura de un vídeo de YouTube. [25]

Alberto Ruiz Gallardón, Ministre de Justícia espanyol. Captura d'un vídeo de YouTube.

[…] no es pot pensar […] que altres poders de l'estat poden assumir competències que no són seves perquè la constitució les hi otorga al govern d'Espanya, i l'indult no és una facultat del poder judicial sino que és una facultat del poder executiu.

Però és possible que aquest indult serveixi per alguna cosa, com diu Ixaiac [26] [es] en un article del Huffintong Post [27] [es]:

Ahir el SUP [Sindicat Unificat de la Policia [28]], avui 200 jutges. Potser alguna cosa sí que s'està movent. Encara que per a molts ja és massa tard. Però tan de bo es remoguin més i més consciències contra aquest constant abús de poder. Tothom és benvingut a l'hora de restaurar la justícia social.