Es diu del Turkmenistan que és el país amb el major nombre de festes oficials. El festival ‘Una gota d'aigua – un gra d'or’ el maig, o la celebració de la collita del cotó el novembre en són bons exemples de les festes tan poc comunes que té el Turkmenistan. Si afegim a banda una pinçada de celebracions soviètiques, islàmiques i paganes als dies festius de caire purament polític, com ara el Dia de la Neutralitat, el 12 de desembre, queda clar que no són poques les oportunitats per gaudir del pilau al carrer i participar en danses sincronitzades en aquest aïllat estat centreasiàtic. 

Una de les festes oficials més estimades, tanmateix, és el Día del Meló [en] turcman, un esdeveniment que formalment té lloc el segon diumenge d'agost, però que en realitat, se celebra cadascun dels dies del mes, ja que les extenses estepes del país brinden una de les més saboroses collites conegudes per la humanitat.

La festa ‘més dolça’

La festa oficial del meló fou instaurada per Sapamurat Niyazov, l'afruitat primer president del Turkmenistan el 1994. Tots els anys, el cap de l'estat pronuncia un discurs congratulatori i demana la celebració del meló turcman. És una creença incontestada arreu del país que els melons i síndries del Turkmenistan són els millors del món. El president Gurbanguly Berdymuhammedov [en] es va adreçar a la nació en aquest Dia del Meló, recordant-los que “des de temps immemorials, el Turkmenistan ha estat considerat la pàtria dels millors melons del món”. Com s'ha dit amb anterioritat a Global Voices, poca gent es molesta [es] mai a contradir-lo.

Tradicionalment, el govern turcman atorga premis als conreadors de melons i festeja la collita amb concerts i balls, com pot veure's en aquest vídeo. Sembla que enguany els turcmans es van prendre la festa tan seriosament com en els anys passats. Uns pocs dies abans, belgiger va escriure [tk] a Talyplar.com:

Ýetip gelýän gawun baýramynyz gutly bolsun!

Alguns dels apel·lats van fer servir la discussió per a bromejar sobre la pràctica habitual d'involucrar els estudiants en les festes oficials. Bahbit va postejar [tk]:

ertir ayyn 12 anfiteatrda belleyaler sagat 17:00 da. Eger howes bildiryan bar bolsa barayyn gawun iymage

Duygur respon [tk]:

Duygur: Yok cagyrma Önem yany zordan kanikula cykdyk. Cagyrmawersinler cäre bar diyip.

Els lectors estrangers també semblen entusiasmats amb la ‘més dolça’ de les festes, i amb els melons turcmans en general.

En Twitter, Katie Aune  respon [en] a una pregunta sobre el festival:

[I] wasn't there for Melon Day. But the melon was really really good!:)

No obstant això, alguns semblaven menys entusiastes. Nicholas Claytor digué:

I have now lost 8 followers since wishing everyone a Happy Turkmen MelonDay. Again, my sincere apologies, authoritarian melon-haters.

Però al final tot va anar bé:

I have now regained all the followers I lost with my “Turkmen Melon Day” gaffe a few days back. Thanks to all those who stood with me

Un blocaire de Every Day's a Holiday [Tots els dies són festa] [en] va descriure la festa turcmana de manera irònica, tot desitjant els cucurbitacians [en] un feliç dia 12 d'agost, mentre que un dels lectors del bloc feia la connexió entre els amagatalls del poder i els seus famosos melons:

In the book “Ghost Train to the Eastern Star” the author has much to say about the craziness and hubris of former leader of Turkmenistan, Niyazov. So it doesn’t surprise me AT ALL that he would declare a holiday for the melon.

N.B. El Tadjikistan ha fet el mateix que el Turkmenistan i ha celebrat el seu propi ‘Dia del Meló’ durant els passats sis anys aproximadament. Enguany, tanmateix, les autoritats han decidit [ru] fusionar el Dia del Meló amb el Dia de la Mel i celebrar el ‘Dia del Meló i de la Mel’ el 2 de setembre. La BBC disposa d'aquest reportatge fotogràfic [fa] de la celebració dels melons i de la mel del Tadjikistan al sud del país.