Aquest post forma part de la sèrie especial de Global Voices sobre la llengua gal·lesa i els mitjans digitals [en] en col·laboració amb Hacio'r Iaith [en].
Quan vaig a trobades internacionals, em sorprén com l'anglès s'ha convertit en vehicle d'expressió habitual. Ha esdevingut segon idioma mundial i, en alguns àmbits, resulta difícil que s'escolte qualsevol altra llengua. És especialment complicat per a les llengües minoritàries, com ara el gal·lès.
Una parcel·la on l'anglès ha estat llengua dominant des del principi és la computació i Internet. Però els nous mitjans digitals també brinden l'oportunitat a totes les altres llengües de ser usades, escoltades i vistes.
Desenvolupar recursos idiomàtics
Part del repte al qual s'enfronta el gal·lès és el desenvolupament de recursos idiomàtics per tal que la gent puga utilitzar-lo fàcilment en la xarxa i en els mitjans digitals. Les llengües importants gaudeixen de fons, però les menors es veuen obligades a treballar de manera intel·ligent, a reciclar recursos i a fer molt amb molt poc.
Començàrem a treballar en la terminologia gal·lesa el 1993, i vam desenvolupar un corrector ortogràfic i gramatical gal·lès bastant ràpidament. Vam aprofitar un munt de recursos que ja havien estat creats als orígens, reforçant-los i portant-los amb nosaltres a mesura que la tecnologia millorava i Internet esdevenia una part important de les nostres vides.
Una de les primeres decisions que va resultar clau fou l'ús d'una base de dades informàtica per emmagatzemar i desenrotllar la terminologia, en lloc de treballar a la manera tradicional, és a dir, sobre paper. D'aquesta manera vam continuar treballant en els diccionaris i publicant-los ràpidament i econòmica, en CD, en la xarxa i darrerament, en aplicacions per a mòbil.
L'últim diccionari no ha estat editat en paper, i Termiadur Addysg [cy] avança cap a la inclusió de jocs online i altres materials per a estudiants, professors i pares. També ha estat punt de partida per a Termau.org [cy], un portal de terminologia nacional, on es pot accedir a un conjunt d'uns vint diccionaris de terminologia.
El reciclatge no acaba ací, però. Utilitzàrem les llistes de vocabulari per a millorar els nostres correctors ortogràfics i gramaticals i per a produir-los en múltiples formats, tant per a codi obert com per a processadors de textos de marca enregistrada. El nostre propi software Cysgliad [cy, en] s'ha demostrat molt popular, incloent-hi tant Cysill [en] (el corrector ortogràfic i gramatical) com Cysgeir [en] (un compendi de diccionaris electrònics).
La versió online gratuïta [en] de Cysill gaudeix d'àmplia implantació entre bloguers i tuitaires, com també entre nens, estudiants i fins i tot periodistes. Aquestes eines són una gran ajuda per als escriptors de llengües minoritàries, que sovint no tenen gaire confiança a l'hora d'expressar-se en el seu idioma natiu perquè ha estat exclòs fa molt de la vida oficial i pública.
Els 90 van ser anys bons per al gal·lès; es va aprovar una nova Llei per al Gal·lès [en] el 1993, que millorava enormement l'estatus de la llengua, i el 1998 es va constituir l’Assemblea Nacional Gal·lesa [en], que concedia Gal·les una forma limitada d'autogovern.
Un tercer esdeveniment cabdal va ocórrer el 1995, amb la publicació del Diccionari de l'Acadèmia Gal·lesa. Aquest exhaustiu diccionari anglès-gal·lès ha estat crucial per ajudar els traductors i administradors a acomplir polítiques bilingües a Gal·les. No obstant això, revisar-lo i actualitzar-lo a la manera tradicional hauria estat lent i car. En canvi, vam digitalitzar-lo i vam crear una versió online disponible a la web de forma gratuïta i una base de dades mare on fóra fàcil fer canvis i addicions.
Tecnologia de la veu i traducció
La tecnologia de la veu ha estat una altra àrea on hem tractat de desenvolupar recursos per al gal·lès. Era complicat aconseguir suport comercial en una aventura semblant, donada la petitesa del mercat gal·lès. Tanmateix, gràcies al treball conjunt amb col·legues irlandesos de tres universitats de Dublín, i amb l'ajut d'una subvenció europea, vam ser capaços de desenvolupar recursos tant per al gal·lès com per a l'irlandès.
Vam anomenar aquest projecte WISPR [en] (sigles en anglès, per a Recursos de Processament de Veu en Gal·lès i Irlandès) i va servir per a la creació de recursos de conversió de text a veu per a tots dos gal·lès i irlandès. Els recursos gal·lesos disposen de llicència lliure, per tal que puguen incorporar-se al software desenvolupat per altres proveïdors. Per exemple, Ivona [en], una companyia polonesa de conversió de text a veu ha emprat aquests recursos per crear veus de to natural en gal·lès, i RNIB Cymru [en], una associació d'ajuda per a gent cega o amb visió reduïda, treballa amb ells per a desenvolupar la tecnologia que permeta millorar l'accessibilitat web als parlants amb diversos graus de discapacitat visual.
Més recentment, hem començat a fixar-nos en la tecnologia de traducció entre anglès i gal·lès. Un dels nous projectes del qual formem part és una col·laboració entre la Biblioteca Nacional de Gal·les [cy] i diverses institucions per tal de pujar arxius de la Primera Guerra Mundial a la xarxa [en]. Part d'aquest material es troba en gal·lès i fins ara havia estat difícil d'utilitzar per als qui no el parlen. Estem treballant en assistents per a fer recerques creuades en diverses llengües, de manera que si hom busca una determinada batalla, per exemple, es mostre el material existent escrit en qualsevol idioma. També inclourem una senzilla traducció automàtica del gal·lès a l'anglès i un diccionari bilingüe encastat. Tenim previstos altres usos per aquests assistents, per tal que la gent senta que poden usar la seua pròpia llengua en la xarxa i arribar alhora a una audiència major.
Hi ha molt més que ens agradaria fer per propiciar que el gal·lès florisca en el nou món multimèdia. Amb les noves tecnologies, que canvien tan ràpid, necessitem assegurar-nos que el gal·lès no es queda enrere. Aconseguir fons i gent amb les habilitats adequades dins de la nostra comunitat és encara un desafiament, però compartir i reutilitzar recursos permet anar lluny amb molt poc. Ésser part d'una comunitat global ajuda totes les llengües minoritàries i el pròxim repte serà establir una cooperació més estreta amb altres comunitats en similar posició.