- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Gal·les: L'estat del blogueig en llengua gal·lesa

Categories: Europa Occidental, Regne Unit, Cultura i arts, Llengua, Notícies dels ciutadans, Tecnologia

Aquest post és el primer d'una sèrie especial de Global Voices sobre la llengua gal·lesa i els mitjans digitals en col·laboració amb Hacio'r Iaith [1] [en].

En la dècada de 1990, William Owen Roberts [2] [en], novel·lista i dramaturg gal·lès, va observar [3] que escriure en gal·lès era semblant a «escriure en el límit de la catàstrofe» (Peripheral Visions [3], 1995). Si és aquest el cas, qualsevol blocaire en llengua gal·lesa deu estar ja mig camí més enllà d'aquest límit.

Hi ha qui considera [4] [en] que el blogueig, com la llengua gal·lesa [5], es troba en declivi. De la mateixa manera que  l'anglès i altres llengües globals maseguen des de fora l'idioma gal·lès, els blocs estan sempre sota l'amenaça constant dels nous xicots del barri dels mitjans socials — Facebook, Twitter, Flickr o de qualsevol nou smartphone o aplicacions de tauleta tàctil que puguen haver estat inventades en el moment en què llegiu açò.

Per què bloguejar en gal·lès?

Com el blogueig, el gal·lès va gaudir en un temps d'un estatus superior. La llengua precursora del gal·lès modern es parlava abans a totes les illes Britàniques. Avui sols el parla el 20% de la població de Gal·les, és a dir, al voltant de 600.000 persones [6], i esperem amb ansietat els resultats del pròxim cens per veure si aquesta xifra s'ha incrementat o s'ha reduït.  Tots els parlants adults de llengua gal·lesa a Gal·les també saben parlar anglès.

Ifan Morgan Jones [7]

Ifan Morgan Jones, blocaire en llengua gal·lesa.

Llavors, per què bloguejar en gal·lès quan pots tuitejar i navegar per Facebook en anglès i arribar així a una audiència molt major? Una resposta és que els blocaires que parlen gal·lès escriuen sobre temes gal·lesos. El meu bloc [7] [cy] tracta, normalment, o bé sobre la mateixa llengua gal·lesa, o bé sobre la literatura gal·lesa, l'ús del gal·lès a Internet, la música o la política gal·leses.

Tot açò podria tractar-se a través de l'anglès, però té més sentit debatre sobre continguts de llengua gal·lesa en gal·lès. També, en escriure en gal·lès, entenc que els meus lectors coneixen, ni que siga de manera superficial, els temes sobre els quals parlotege, i per tant, per dir-ho d'alguna manera, no cal explicar cada cosa des del bell inici, ni molt menys traduir.

Sóc també conscient de la meua responsabilitat, com un d'aquests 600.000 parlants, de promoure l'ús de la llengua en Internet. És, a més, un idioma amb el qual em sent molt còmode expressant-me. Altres, n'estic segur, tenen les seues pròpies raons. Per exemple,  hi ha molts blocs en gal·lès escrits per estudiants, que ho veuen com una forma de practicar el seu ús de la llengua.

A Welsh language blog [7]

Un bloc escrit en gal·lès

Comunitats petites

Els blocs gal·lesos, fins a un cert punt, emmirallen les comunitats de parla gal·lesa. Tots els blocs són en veritat petites comunitats, dins d'una xarxa més àmplia. A l'autor del bloc li pot agradar pensar que ell o ella exerceix un control total, però la forma i el color del seu bloc estan influenciats en gran mesura pels seus seguidors.

La gent els visita i deixa comentaris, suggereix enllaços, els enllacen ells mateixos, els usen com a base dels seus propis blocs, voten per ells en els concursos. Un autor que atrau molts lectors pot animar-se a escriure al seu bloc amb major regularitat — si ningú els llegeix, tant se val si pleguen.

El mateix és vàlid per a les comunitats de parla gal·lesa en la vida real — usar la llengua motiva els altres a utilitzar-la, organitzar una actuació musical o un Eisteddfod [8] (festival gal·lès de literatura, música i performance) farà que se n'organitzen d'altres, i així successivament. Com les comunitats de parla gal·lesa, els membres de la blocosfera gal·lesa es retroalimenten a través de les seua activitat particular. A major nombre, més forta la comunitat i més usuaris web tindrà el gal·lès.

Amb tot, aquestes comunitats gal·leses en línia no estan en una bombolla. Alhora que s'insereixen en una comunitat, els blocs gal·lesos formen també part d'innombrables grups. Són part d'una escena blocaire major dins de Gal·les.

Blogmenai [9] [cy], escrit per un membre del partit nacionalista Plaid Cymru [10] [cy], és part d'una blocosfera política major. El bloc de Dylan Llyr Anffyddiaeth [11] [cy] (que vol dir ateisme) existeix també en una comunitat de blocs religiosos (o interreligiosos). El seu bloc sovint interactua amb un altre bloc anglès [12] [en], escrit per un ateu de parla gal·lesa que de vegades tradueix les meditacions de Dylan per als seus propis seguidors. Les tecnologies com ara el Traductor de Google compliquen una mica més les coses — molts blocs gal·lesos disposen ara d'un botó que tradueix automàticament el seu contingut a l'anglès.

Açò es reflecteix en la decisió d'enguany dels Wales Blog Awards [13] [en] (Premis als Blocs de Gal·les) de no considerar els blocs en llengua galesa com una única categoria, com era el cas en anys anteriors. Els blocs polítics en gal·lès s'inseriran en la secció de política, els blocs sobre estils de vida en gal·lès ho faran en la secció d'estils de vida, i així tots els altres. Açò és el reconeixement, en la meua opinió, no sols que els blocs en llengua gal·lesa són suficientment bons com per a competir contra els blocs escrits en anglès en el mateix pla, sinó que la influència de la blocosfera gal·lesa s'estén molt més enllà de les fronteres de l'idioma mateix.

Ha acabat «l'Edat d'Or» dels blocs gal·lesos?

«L'edat d'or» del bloc en llengua gal·lesa, com la dels blocs en general, podria haver acabat ja. En part perquè hem traspassat el punt en què els nous autors descobrien la xarxa i les seues posibilitats per primera vegada, i en part gràcies a l'entrada en tromba de Facebook, Twitter i altres ferramentes, on l'ús del gal·lès es demostra força popular.

Tanmateix, el nombre de blocs gal·lesos encara creix (hi havia al voltant de 400 en el darrer recompte [14] [en]), i encara tenen la seua contribució a fer. El format permet una discussió més profunda dels temes a mà amb gent d'idees afins, més enllà del límit de 140 caràcters de Twitter i de les bromes amistoses de Facebook. A més, sobre l'autor d'un bloc en gal·lès no existeix la pressió per a canviar a l'anglès que existeix sobre els usuaris de Facebook i Twitter, que normalment tenen centenars d'amics i seguidors als qui complaure que no parlen gal·lès.

Una llengua moribunda en un mitjà moribund? No ho crec. Facebook i Twitter poden anar i tornar, però l'adaptabilitat dels blocs significa que sobreviuran. La mateixa llengua gal·lesa ha demostrat ser increïblement resistent, sobrevivint durant milers d'anys, malgrat viure al costat d'una de les llengües més poderoses i d'ús més estès de la terra. La meua conclusió és que la blocosfera en llengua gal·lesa no marxarà enlloc a corre-cuita.