La setmana passada els mitjans de comunicació van anunciar la setmana més difícil de l'economia espanyola des de l'entrada de l'euro. La crisi del deute porta notícies que estan acabant amb la paciència de la ciutadania. La injecció de diner públic per al rescat de Bankia podria ascendir a un total de 23.000 milions d'euros. Tanmateix, els polítics governants i els gestors d'aquest banc no semblen gaire interessats en depurar responsabilitats i explicar què ha provocat aquesta crisi a la gent. És a dir, als qui més estan patint la crisi.
La nacionalització de Bankia, a més, segons el que va anunicar el president Mariano Rajoy, seria només parcial: permetria un sanejament de l'entitat evitant l'enfonsament de l'economia però es destinaria novament a la venda d'accions. La conseqüència d'aquesta sociabilització de les pèrdues significa que els beneficis ni tan sols repercutiran en la societat, de forma que molts grups de ciutadans reclamen la nacionalització total de l'entitat.
Davant d'aquest panorama desolador i davant de la negativa del govern d'investigar la gestió de Bankia, la gent d'Espanya ha començar a fer-se preguntes sobre el tema. És hora d'iniciatives populars des que es va iniciar la crisi. El mes passat, els indignats de Barcelona van dur a terme una protesta a l'edifici del banc La Caixa, moviment conegut com #OccupyMordor, en referència a les torres de les forces del mal de la pel·lícula El Senyor dels Anells). Un altre moviment similar va organitzar una cassolada davant de les torres Kyo de Madrid, seu de Bankia, amb el nom #OccupyBankia.
Una altra concentració ciutadana convocada amb la mateixa pretensió que les anteriors de denunciar l'especulació, els desnonaments i amb la voluntat d'exigir transparència i explicacions s'ha produït al barri madrileny de Lavapiés. Centenars de persones s'han desplaçat fins a un edifici proper a Atocha amb habitatges buits per manifestar la seva intenció d'entregar aquests pisos a qui no té accés a un habitatge. Un dels lemes recurrents és «Si Bankia és nostra, les seves cases també». Fa alguns dies, «iaioflautes», els activistes d'edat més avançada del moviment indignat 15M, van protestar sincrònicament a les sucursals de Bankia de cinc ciutats espanyoles: Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Palma de Mallorca. Exigeixen un «rescat ciutadà» a més d'un aclariment sobre les causes de la catastròfica situació bancària. Aquest grup veterà compta amb un bloc propi en el que han publicat un manifest en diversos idiomes:
Ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill. Estem orgullosos de la resposta social i de l’empenta que estan mostrant les noves generacions en la lluita per una democràcia digna d’aquest nom i per la justícia social, contra els banquers i els polítics còmplices. Estem al seu costat, de sentiment, a les assemblees de barri i també a l’acció. Si volen desqualificar la seva valentia anomenant-los “perroflautas”, a nosaltres ens poden anomenar “iaioflautas”. Fem aquesta acció avui 27 octubre en el marc del dia d’acció contra els bancs.
Les convocatòries de les diferents protestes contra la banca, tot el material fotogràfic i audiovisual i manifests circulen activament per les xarxes socials convertides en un medidor de la irritació popular i en una clau per a l'organització de l'acció social. A finals de maig, es va crear el bloc CierraBankia, que es dedica a compilar articles sobre el banc en qüestió i a difondre les formes de boicot. La bitàcola Dark Spaces fa paròdia amb cartells com aquest:
Un vídeo mostra una altra forma d'«ocupació» original amb una protesta flamenca en una sucursal de Bankia a Sevilla el 17 de maig, en la que un cantaor acompanyat per ballarines posa en escena una cançó titulada «Bankia, pulmons i brànquies»: