Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Mèxic: Els internautes rebutgen l'anomenada #LeyGeolocalización

El 18 d'abril del 2012 (un dia després de la seva publicació), als Estats Units mexicans van entrar en vigor tot un seguit de reformes al Codi Penal Federal i al Codi Federal de Procediments Penals com són la Llei Federal de Telecomunicacions, la Llei que estableix les Normes Mínimes sobre la REadaptació Socials dels Sentenciats i la Llei General del Sistema Nacional de Seguretat Pública, que popularment es coneixen com la “Llei de Geolocalització”.

Al Twitter, l'assumpte ha estat comentat pels usuaris amb l'etiqueta #LeyGeolocalización.

En què consisteixen les reformes?

En el marc de la “guerra” que l'administració actual ha començat contra la delinqüència organitzada [es], les reformes de què parlem proporcionen a les autoritats (Ministeri Públic de la Federació) el permís per sol·licitar, a aquells qui ofereixen serveis de telecomunicació (entre els quals es troba la telefornia mòbil), la localització geogràfica en temps real d'aparells mòbils (smartphones, tablets, telèfons) associats a línies sospitoses d'haver estat utilitzades amb finalitats delictives [1].

Així mateix, s'obliga  els encarregats d'aquestes empreses de telecomunicacions a cooperar ràpidament i sense queixes amb les autoritats, no només per localitzar el dispositiu mòbil, sinó que també per proporcionar assessoria tècnica per à la instal·lació i funcionament de dispositius que bloquegin o anul·lin les senyals de telefonia mòbil, radiocomunicació, o transmissió de dades (Internet) dins de centres penitenciaris (presons).

Aquestes reformes també pretenen prevenir o evitar el robatori de dispositius de telecomunicacions, atès que faciliten a les autoritats la desactivació o el bloqueig de línies que estiguin relacionades amb denúncies de robatori o pèrdua.

Imatge d'aparells amb sistema de geolocalització de l'usuari de Flickr Chris Fleming, sota llicència Atribució- CompartirIgual 2.0 Genèrica (CC BY-SA 2.0)

 

Quines han estat les reaccions?

Abans de l'entrada en vigor de les reformes, diversos autors de la blocosfera es van pronunciar sobre aquest assumpte. Katya Albiter [es], de Vivir México, va escriure sobre els impulsors d'aquestes mesures:

De fet, els impulsors de la llei són destacats personatges de la societat civil, com Alejandro Martí, el president del Sistema d'Observació per à la Seguretat Ciutadana (S.O.S), i  Isabel Miranda de Wallace, presidenta de l'Associació Alto al Secuestro, guanyadora del Premi Nacional dels Drets Humans 2010 i aspirant a la prefectura del Govern [es] del Districte Federal per part del PAN. Amb unes credencials com aquestes no es poden haver equivocat, no? No?

Doncs sento haver de dir que amb tot això i l'argument d'autoritat, aquesta vegada s'han equivocat. El problema, com sempre, es troba en la lletra petita -és a dir, alguns paràgrafs de les reformes.

A més a més, va donar a conèixer la seva opinió sobre la conveniència de les reformes:

És una llei amb bones intencions que, com tots els “superpoders”, només serveix si cau en bones mans, però en les mans equivocades pot fer força mal. Els defensors argumenten que amb aquesta mesura el país viurà un clima de seguretat i de justícia. Pel que sembla, el preu a pagar serà la llibertat. Els defensors també diuen que qui res no té, res ha de témer i si no vols que et trobin, apaga el mòbil. Això és veritat, si no volen ser trobats, apagaran el mòbil i segurament és una cosa amb la qual ja han pensat els segrestadors i altres mafiosos contra els quals es vol lluitar.

D'altra banda, Jitten [es] per a FayerWayer va escriure sobre els límits de la llei, tot destacant que les autoritats poden demanar la localització d'algun equip de comunicació mòbil encara que no tinguin l'autorització del jutge:

En resum, aquestes disposicions legals estableixen que les companyies de telèfons hauran de proporcionar les dades al Procurador General de la República (PGR) sobre la ubicació en temps real d'un aparell associat a una determinada línia, per la qual cosaal paper tindria bones intencions. Alejandro Martí va dir que “serà possible conèixer a mitjà termini els resultats d'aquesta reforma, en demanar dades corresponents a segrestos i extorsions a tot el país”.

También té en compte que la PGR no hagi de demanar una ordre judicial sinó per “simple ofici o mitjans electrònics” totes les dades de geolocalització en temps real al concessionari. Si es nega a proporcionar la informació a les autoritats judicials, la companyia serà sancionada com a mínim amb una multa d'entre 250 i 2.500 dies de sou (al voltant d'uns 155.825 dòlars mexicans).

Geraldine Juárez [es] al bloc alt1040, va dir el següent sobre el conjunt de reformes, al mateix temps que va qüestionar que, segons la seva opinió, no existeixin queixes de la ciutadania sobre aquest assumpte:

La Llei de Geolocalització forma part de la tendència legislativa del govern mexicà per legalitzar la vulneració dels drets dels ciutadans. Aprovada gràcies a la pressió de grups civils dirigits per pares de víctimes de segrestos, Alejandro Martí i l'actual candidata del PAN Isabel Miranda, aquesta llei va ser aprovada la setmana passada per unanimitat, amb 315 vots a favor per part dels brillants legisladors mexicans.

A Mèxic no hi va haver cap protesta, ningú no es va queixar i molt pocs van intentar difondre la informació referent a aquest cas, això donava a entendre que als mexicans no  els importa la retallada d'alguns dels seus drets.

El bloc Human Rights Geek [es]va centrar les seves esperances en el fet que l'organisme defensor dels drets humans a Mèxic lluiti contra aquesta reforma:

Per sort, la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH) pot fer alguna cosa, pot interposar una Acció d'Inconstitucionalitat contra aquestes disposicions i enviar un clar missatge a les autoritats en què els faci entendre que la disminució dels drets no és una bona manera de combatre la delinqüència.

Al Twitter, l'usuari Osvaldo Suarez (@paul_suco) va destacar que el dret a la privacitat no es troba al text constitucional:

La Llei de Geolocalització no és inconstitucional per violar la privacitat, ja que aquest dret no es tracta a la Constitució.

A més, Claudia Guerrero (@clausgr) va fer la següent pregunta:

El mòbil ha d'estar en “acció” (escrivint sms, tuitejant) per poder aplicar la #LeyGeolocalización ?

L'usuari @nololeas va advertir sobre l'entrada en vigor de la llei així:

Mira per on, entra la #LeyStalker i nosaltres com si no hagués passat res. Poc a poc ens vigilen més. #LeyGeolocalizacion

Un altre usuari, Eddie (@EdHappy), de manera clara i planera va expressar la seva opinió sobre el tema:

No m'agrada la #LeyGeolocalización

Com es pot veure, a Mèxic la “guerra” contra la delinqüència continua, ara amb noves “armes” i, pel que sembla, amb més indignació per part dels blocaires i usuaris de xarxes socials.



[1] La reforma s'aplica només en el cas d'alguns delictes, com ara la delinqüència organitzada, delictes contra la salut (narcotràfic), segrest, extorsió i amenaces.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.