Guatemala: parlem del genocidi de dones indígenes

Aquest apunt forma part de la nostra cobertura especial sobre drets indígenes [en].

Una guerra civil de trenta-sis anys (1960-1996) va assolar Guatemala, a conseqüència de la qual van morir més de dues-centes mil persones i es van violar, com a mínim, cent mil dones. La majoria de les víctimes eren maies. Fins fa poc, les dones no han començat a parlar de la violència que van patir a mans de l'exèrcit i els paramilitars i, per fi,  gràcies a Women's Link World [es] i The Center for Justice and Accountability [es], s'investiga la violència sexual perpetrada contra les dones maies com a part dels processos de genocidi en tribunals espanyols.

International Lawyer Almudena Bernabeu with Maria Toj and other survivors of Genocide in Guatemala. CC by Renata Ávila

Almudena Bernabeu, una advocada internacional, amb María Toj i més supervivents del genocidi a Guatemala. CC de Renata Àvila

El documental  The Invisible Genocide of Women, dels fotoperiodistes Ofelia de Pablo i Javier Zurita, ens mostra la dura realitat de les dones supervivents que expliquen relats pertorbadors d'abús, tortura i violència, i també els esforços per avançar amb la investigació forense i legal en curs en l'acusació de l’expresident de Guatemala Efraín Ríos Montt.

El 2008, el documental  Mujer, Violencia, Silencio, de Javier Bauluz, va posar al descobert la història de Manuela, una mare soltera que treballa en un centre d'integració familiar a Verapaz, una de les zones més afectades durant els trenta-sis anys de la guerra civil. A través de la tasca de Manuela es destapa la situació de les dones a Guatemala.

En un país amb una mitjana de dues dones assassinades cada dia, les dones estan sota amenaça constant: les violacions en massa i organitzades que van patir durant els conflictes, la violència masclista, el maltractament i la discriminació basada en el gènere i la raça són només alguns dels temes més importants.

Patricia Simón, de Periodismo Humano, va escriure sobre els terribles crims comesos contra les dones durant el genocidi de Guatemala a Mujer, violencia y siencio en Guatemala [es], que presenta el documental del mateix nom:

Les violacions, les mutilacions, l'explotació sexual, les esterilitzacions a còpia de violacions i esquinços, de causar avortaments forçats, de feticidis −tallar-los el ventre i treure'ls el fetus−, van ser tortures comeses sistemàticament per l'exèrcit i els paramilitars contra aquestes dones. Mentre els ho feien, com es pot veure a l'especial, els deien que, com que eren indígenes, “no sou gent, sou animals”. Moltes d'aquestes dones mai no van explicar aquests crims i les que ho van fer, o es va saber a la seva comunitat, en van ser rebutjades, menyspreades o expulsades.

La raó que aquests delictes no s'hagin sabut fins fa poc i que fins ara no se n'hagi parlat és, segons María Eugenia Solís, l'exjutgessa ad hoc del Tribunal Interamericà de Drets Humans, que l'ONU, quan va investigar el genocidi, no va preguntar sobre aquests crims, com si no fossin ni tan sols possibles. L'única raó que aquests abusos es documentessin és que, quan a les dones se'ls demanava sobre la violència patida pels seus esposos o més homes de la seva família, van esmentar aquests crims col·lateralment. I la gran majoria no deia res sobre aquest tema:

La violència contra les dones està naturalitzada. Abans, durant i després del conflicte. Les dones han viscut en uns nivells de desigualtat descomunals en comparació amb la resta de la societat. No se les reconeix com a subjectes. El primer que cal aconseguir amb les dones és que elles mateixes es considerin éssers humans, i sàpiguen que no és normal que se n'abusi. Encara que els ho hagin fet des de petites, perquè hi havia molt d'incest. I cal tenir en compte les reaccions després que els combatents les violessin, que van ser molt diverses, però mai no van ser de solidaritat: se les considerava traïdores, brutes…, i el mateix passava amb els seus fills si s'havien quedat embarassades dels agressors… Se suposa que les dones havien de fer tot el possible per morir abans de ser violades. Per totes aquestes raons, se senten culpables. Però, a més, els seus violadors continuen essent veïns seus. Estan envoltades d'enemics. Hi ha dones que quan tornaven de la presentació d'un informe que recollia el seu testimoni, eren violades pels mateixos homes.

 


Les organitzacions lluiten contra aquesta situació amb activitats, actes i reunions, en què les supervivents de violacions durant el conflicte armat poden parlar i rebre suport, com el Festival regional para la memoria, que va tenir lloc el 2008 i el 2011. Aquest festival incloïa activitats que exploraven temes com el guariment, l’enfortiment, la presentació de testimonis, debats oberts, espais de reflexió, una cerimònia maia i activitats artístiques i de ball per animar a participar-hi les dones i fer-les sentir fortes per treballar malgrat el dolor i posar-les en contacte amb més dones per posar fi a la violència de gènere.

Revelar aquesta història és un dels passos cap a la justícia a les dones de Guatemala que, fins i tot després de la guerra civil, no han vist que la seva sort millorés. D'acord amb Mujer Hoy [es], el 2010 més de 685 dones van ser assassinades a Guatemala, una dada que col·loca el país al primer lloc de feminicidi al continent americà, per damunt de Ciudad Juárez a Mèxic. A més, només l'1% dels casos arriba a judici i l'encarregat de la indemnització a les víctimes de la guerra civil ha declarat que no creu que hi hagués hagut violacions. L'advocada Almudena Bernabeu, que va portar aquest cas als tribunals espanyols, destaca la importància d'aquest procés:

De vegades la justícia universal és l'única oportunitat per a les víctimes, si els falla la seva pròpia justícia.

Survivors and activists from Rabinal, Baja Verapaz Guatemala who declared as witnesses before Spanish Court on the genocide case and declared their testimonies of crimes against women. Image CC By Renata Ávila

Les supervivents i activistes de Rabinal, Baja Verapaz, a Guatemala, que van declarar com a testimonis al tribunal espanyol pel cas de genocidi i van declarar els seus testimonis dels crims contra les dones. Imatge de CC de Renata Àvila

Aquest apunt forma part de la cobertura especial sobre drets indígenes [en].

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.