Els blocaires Cubans han estat fent conèixer els seus sentiments sobre el viatge imminent del Papa a Cuba, la seva preocupació primària sent que el Vaticà està donant suport al règim del Castro malgrat informes de reportatges de violacions freqüentes que surten de la illa. A la llum de nous informes de accions del estat contra Les Damas de Blanco el cap de setmana passat, Uncommon Sense, blocaire a la diàspora, va suggerir:

El Benet XVI hauria de posposar el seu viatge planejat a Cuba el proper març. El viatge va ser part d’un quid pro quo entre el règim i l’Església Catòlica, però la repressió continuada de les dones que volen assistir la missa no haurien d’haver estat part del acord.

El blocaire també va publicar un enllaç a una petició per internet a favor del viatge pontificat fins les condicions dels drets humans es millorin a Cuba.

Pedazos de la Isla va fer ressò d’aquesta preocupació, tal com va informar sobre “un altre diumenge de repressió”:

Just abans del viatge del Benet XVI a Cuba en març, un altre diumenge a la illa—febrer 5 2012—va ser marcat per un nivell excessiu de violència en nom de la dictadura contra la resistència pacífica, simplement intentant assistir l’esglèsia.

A la ciutat d’Holguin, cinc dones vestides de blanc va ser brutalment detingudes sobres les 9 del matí mentre intentava arribar a l’Esglèsia de Jesucrist, Redemptor dels Homes.

L’entrada va procedir a detallar el tipus de violència sobre que les dones declarava.

A Guantànamo, 11 Damas de Blanco van poder arribar a l’esglèsia, malgrat constant vigilància. 20 altres Damas de Blanco van assisstir la missa al Santuari del Cobre a Santiago de Cuba. 16 dones van ser detingudes mentre que intentaven arribar a aquella missa, però, segons el compte de Twitter d’en José Daniel Ferrer García (@jdanielferrer). Entre les detingudes, segons el seu Twitter, era Oria Casanova que va ser “detinguda d’una manera violenta, arrossegada i pegada per quatre agents opressius” i la Liudmilla Cedeno que va ser víctima de l’assetjament sexual a la cel·la on estava detinguda. En Ferrer García també va denunciar pel seu Twitter, “així són els matons que sustenen els germans Castro—peguen, sexualment asalten, i assetgen les dones cubanes.”

El blocaire es va acabar dient:

A Cuba, les Damas de Blanco i altres activistes pro-demòcrates seguiràn manifestant, si el Benet XVI els defensa o no.

Defensar les Damas de Blanco és un tema, però reunir-se amb elles és un altre. Els Capitol Hill Cubans van informar:

La setmana passada, el Vaticà va confirmar mítings amb els dictadors Cubans en Raúl i en Fidel Castro, durant el viatge de març del Benet XVI a la illa.

A la vegada, les han dit a les valentes Damas de Blanco de Cuba que es quedin sense dir res perquè l’agenda és molt complicada (apparentement desprès de reunir-se amb els dictadors)

I com va rebre les notícies el règim del Castro?

Per suposat amb la impunitat.

En babalu també va comentar:

Sembla que el Vaticà ha deixat de banda el temps durant el viatge del Papa a Cuba a finals de març perquè el pontificat es reuneixin amb els dictadors Fidel i Raúl Castro. No obstant, no és segur que el Papa tindrà temps de reunir-se amb les Damas de Blanco, catòliques devotes que estàn sufrint de l’opressió, la intimidació, violents abussos i l’assetjament sexual, i la mort per les accions de la dictadura del Castro només per intentar assistir la missa cada diumenge.

Sembla que les prioritats del Vaticà estàn a l’inrevés, oi?

En Iván García, mentrestant, va escriure un article pensatiu sobre “els flirtejos del Castro amb el Vaticà:”

Ha estat un gir polític formidable. Una estratègia per al futur.

Desprès d’una època tempestuosa i hostila contra els sacerdots catòlics i d’altres religions, en que molts es van anar a la presó o van ser detinguts a camps de treball, en Fidel Castro va canviar la seva política de confrontació. Va ser per l’arriba al poder per la democràcia popular del Salvador Allende a Xile el 1971, que el Castro va canviar la seva estratègia de tiroteig contra el Vaticà.

L’America Llatina era i és la regió amb la població catòlica més gran mundial. El comandant de la barba es va adornar que qualsevol revolució, o per eleccions democràtiqes o aixecaments armats, hauria de començar per reconèixer el paper exercit pels sacerdots, bispes i cardenals en una nova proposta pel canvi social i la defensa dels marginats a l’hemisferi.

I va començar el disseny d’un nou enroc ideològic. El IV Congrés del Partit Comunista el 1991, va acceptar com a membres els creients de qualsevol denominació.

Es va adornar que per subvertir, idees eren més importants que bales. I si s’anunciés aquestes idees des del púlpit…millor encara.

L’autor seguia explicant el cadena d’esdeveniments que culminarà en la propera visita del Papa:

Desprès del Castro estava en punt de morir-se el 2006, el seu germà, el General Raul Castro, va prendre el poder i seguia aplanant el camí cap a Roma.

Quan el presoner polític Orlanda Zapata es va morir el 23 Febrer 2010 com a resultat d’una prolongada vaga de fam, i el món civilitzat va posar en marxa una gran campanya contra el règim a l’Havana, per l’excessiva repressió contra opositors i les Damas de Blanco, el Castro II savia precisament qui havia de trucar.

I va trucar al Cardenal Jaime Ortega…El Cardenal es convertiria en la peça d’escacs fonamental pels germans Castro. Era el soci per excel·lència entre el govern, les militants Dames de Blanco i el Ministre de Relacions Exteriors d’Espanya Miguel Angel Moratinos. Les converses van deixar l’alliberament de dissidents que havien quedat detinguts des de la campanya del març 2003. Un dia sabrem si l’Ortega està impulsat per l’esperança que la situació a Cuba donarà lloc a una democràcia, o si altres pressions l’han portat a exercir un paper que uns opositors a l’exili veuen com a covard.

El que els interessa als observadors locals és si la conspiràcia amb l’Esglèsia Catòlica Cubana i el Vaticà podria donar lloc a un estat democràtic de dret, o si és només una tàctica per guanyar temps i donar al catalocisme un espai més ampli en educació i salut, sectors que s’estàn enfrontant a dificultats per la crisi econòmica de la nació.

L’esglèsia i l’estat, al menys des de la perspectiva del blocosfera Cubà, semblen estar estretament entrellaçats.